Igualtat i CCOO presenten l’informe “Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral a Espanya”.
L’informe, basat en les entrevistes a 1.119 víctimes, revela que qualsevol treballadora pot ser víctima d’assetjament sexual o discriminada per raó de sexe en el seu treball i que la immensa majoria d’elles no ho denuncien
Set de cada deu dones que han estat víctimes d’assetjament sexual o discriminades per raó de sexe en el seu treball no ho han denunciat davant l’empresa, per por de perdre el lloc de treball, a ser jutjada per l’entorn o per sentir culpa, segons els testimonis recollits en l’estudi “assetjament sexual i assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral a Espanya”, promogut per la Delegació de Govern contra la Violència de Gènere i elaborat pel sindicat Comissions Obreres. L’assetjament sexual s’oculta, denuncia l’informe, basat en les entrevistes a 1.119 víctimes, de les quals el 72,4% mai ho van denunciar. D’elles, el 62% van al·legar por a les possibles represàlies.
En l’acte de presentació de l’informe, que ha tingut lloc a la seu de l’Ministeri d’Igualtat, hi ha participat la delegada de Govern per a la Violència de Gènere, Victòria Rosell Aguilar, que ha contextualitzat la magnitud de l’assetjament sexual a la feina amb dades de la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019, que assenyala que un 40% de les enquestades ha patit en algun moment de la seva vida algun acte d’assetjament sexual.
A continuació, la secretària confederal de Dones i Igualtat, Elena Blasco Martín, i Raquel Gómez Merayo, tècnica de la Secretaria i autora principal de l’estudi, han subratllat el compromís de CCOO amb l’eradicació de les violències masclistes i en concret en contra de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i han destacat algunes de les conclusions de l’estudi, agraint de manera especial a totes les dones que han participat en ell comunicant les seves experiències.
Una de les primeres i més importants conclusions de l’informe és que qualsevol treballadora, qualsevol dona, pot ser víctima d’assetjament sexual i també víctima d’assetjament per raó de sexe. Sí que existeixen, però, alguns factors de risc, que apareixen sobretot en la investigació qualitativa, com la precarietat laboral i econòmica de les dones o els entorns laborals d’aïllament.
“He patit comentaris sobre el meu cul i el meu pes (o falta d’ell). I un dels meus caps, que em deia ‘rossa perillosa’ o ‘la rossa’ em va dir que el cap que em feia mobbing, em tractaria millor si li practiqués sexe oral. Sempre entre rialles. Però no per això menys desagradable”, exposa una de les treballadores que ha participat en l’estudi. No és l’únic testimoni que mostra l’assetjament de caràcter sexual. Aquest tipus d’accions es viuen en tot tipus d’empreses i en tots els sectors d’activitat, però resulten més difícils de denunciar i abordar en pimes o micropimes, on hi ha menys regulació i no hi ha representació sindical de les persones treballadores”, expliquen des del sindicat.
En relació a les accions de caràcter o contingut sexual rebudes per les dones, els percentatges més elevats corresponen a comentaris i acudits de caràcter sexista (83%), floretes i comentaris sexuals (75%), gestos o mirades insinuants (73%), contacte físic (67%) i peticions i invitacions de naturalesa sexual (31%).
Els tipus d’assetjament més habituals, segons la feina, són acudits de caràcter sexista (83,1%), floretes i comentaris sexuals (75%), gestos o mirades insinuants (73%), i contacte físic (67%). Aquestes actuacions les realitzen principalment superiors jeràrquics (47%), persones de la mateixa categoria laboral (32%) i altres persones (9%) entre les que s’assenyalen familiars i amistats de el cap (2%) i clients (2%).
En el cas de l’assetjament per raó de sexe les dones se senten discriminades principalment pel que fa a salari, llevat que no es tenen en compte la seva opinió en el treball i la indefinició de funcions a realitzar. En aquest sentit, en el qüestionari es reporten situacions com dirigir-se a la dona de forma ofensiva (61%), assignació de tasques, competències o responsabilitats per sota de la seva categoria professional (32%), ser relegada a la promoció professional (26% ), problemes per accedir o continuar a la feina (22%), i relegada en la formació (15%).
Però potser una de les conclusions més greus i que evidencien la “normalització” d’aquest tipus de violència en els entorns laborals és que les treballadores no se senten segures ni recolzades a l’hora de denunciar aquestes situacions: el 72% de les dones víctimes no el van posar en coneixement de l’empresa i, d’elles, el 62% no ho van fer per por a viure represàlies. “Vaig rebre crítiques per part de companys en posar-ho en coneixement de l’empresa”, diu una de les dones que han participat en l’estudi. “El perseguidor era el meu propi cap. Em va acomiadar”, “A dia d’avui segueixo a l’empresa, em van creure i el van convidar a jubilar-se. No obstant això, mai més vaig canviar de lloc ni vaig promocionar”, testimonien.
Conseqüències
La investigació recull també les conseqüències que aquest assetjament té per a les dones, tant a nivell professional com personal. Moltes afirmen que “ha marcat la seva vida, en alguns casos s’han vist obligades a canviar de ciutat, d’entorn social, de sector laboral, etc. per poder seguir endavant”. El 88% de les dones víctimes no va agafar cap tipus de baixa, tot i que es manifesten alteracions de la salut psicològica vinculades amb l’estrès com són els traumes emocionals, l’ansietat, la depressió i també estats de nerviosisme i sentiments de baixa autoestima. També s’han reportat trastorns de la salut física, com els relatius a la son, mals de cap, problemes gastrointestinals, hipertensió, entre d’altres.
El 2019, només el 4% dels convenis d’empresa incorporaven la definició d’assetjament sexual segons consta en l’article 7.1 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes d’igualtat. En relació amb la tipificació de l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe com a faltes en els convenis: només el 10% dels convenis revisats qualifiquen l’assetjament sexual com a falta greu o molt greu; en el cas de l’assetjament per raó de sexe aquest percentatge baixa fins al 3%.
L’estudi conclou assenyalant la necessitat d’impulsar accions de sensibilització i formació tant en el conjunt de la societat com en les empreses; i en l’aspecte pràctic, brindar orientació específica a les dones treballadores sobre els procediments i les accions a dur a terme, promovent la denúncia per trencar el silenci que envolta aquestes accions en l’àmbit laboral.
Fotos: Arxiu AmecoPress
