OPINIÓ
De tant en tant recordo que sóc professora de llatí i em surt una dita llatina relacionada amb el tema que vull tractar.
En aquest cas la frase és Casta fuit, domum servavit, lanam fecit, que és una fórmula estereotipada que apareix a les làpides dels enterraments de les matrones romanes i que fa referència a l’ideal de la mestressa de casa. Deixo de banda el fet de la castedat i de les feines de la llar i em fixo en el fet de filar i teixir la llana. Passar d’aquesta tasca quotidiana de filar, teixir i cosir a la valoració de l’artesania i a fer que aquesta activitat esdevingui art és el que hem fet i fem les feministes per tal de superar l’estretor del cànon androcèntric patriarcal.
No fa gaire una gran artista feminista, amiga de Ca la dona, Mari Chordà em va recomanar que anés a veure l’exposició de Magda Bolumàr, Xarpelleres 1960-1980 a la Galeria Marc Domènech.
És evident que vaig fer cas de la recomanació i em vaig trobar davant d’una obra sorprenent i magnífica.
Magda Bolumàr Chertó (1936) és una artista plàstica vinculada a les avantguardes artístiques de mitjans del segle xx. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró, va contactar amb alguns membres del grup Dau al Set i amb l’escultor Moisés Villelia, amb qui es va casar. Va mantenir amistat i relació artística amb Joan Brossa i amb el crític Cirici Pellicer, entre d’altres.
El seu treball amb materials primaris és característic i es va donar a conèixer l’any 1960 amb Xarpelleres, construccions fetes amb teixit de sac, calades, cosides, lligades, estirades i tenyides. La matèria i la textura tenen una especial importància que queda ressaltada per la tensió dels fils que són els protagonistes. Aquesta és la manera, amb la trama de fils, com l’artista s’apropa a la vida i reordena el món.
L’exposició de Magda Bolumàr ja es va acabar o sigui que haureu d’esperar una altra oportunitat per a veure-la, però la sí que podreu visitar al MACBA és la de Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert que hi serà fins el setembre de 2022.
A la presentació de l’exposició és pot llegir: L’acte de teixir és per a Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) una activació crítica de la imaginació que va més enllà dels límits materials. Per a ella, teixir es formula com un codi obert de ruptura i repetició des del qual es pot llegir, transformar i transmetre un coneixement sempre complex i plural.
Teixir és una tekhné, amb un codi universal que produeix diferents formes, que traspassa fronteres culturals i que assumeix errades i encerts imprevistos. Això es veu clarament en l’exposició que recull una àmplia selecció de tapissos i teles que són protagonistes al costat de dibuixos, escrits i vídeos, tots ells productes que van dels anys setanta fins ara.
Teresa Lanceta es va doctorar en Història de l’Art i ha viscut i passat temporades a Alacant , Granada, Madrid, Sevilla i Marràqueix. Ha estat docent a l’escola d’Arquitectura d’Alacant i a l’Escola Massana de Barcelona. En la seva obra transmet aquesta diversitat de contextos geogràfics i culturals on ha viscut i les experiències d’haver estat en contacte amb dones marroquines i gitanes. És un conjunt ric de colors i formes que beu de diferents tradicions.
Per acabar aquest recorregut de fils i teixits, vull recordar un dels tallers que van fer les companyes de Femart dins de les activitats de l’exposició Las Migras de Abya Yala. Justament va ser una trobada de fotobrodat que portava per títol Honrando a mis ancestras. Segur que al web de Femart podeu trobar més informació sobre aquesta activitat que ajuntava el present de la foto amb el passat del brodat.
