La literatura infantil i juvenil té una gran influència en l’educació emocional dels infants i en el desenvolupament de valors humans, de respecte i igualtat. No sempre ha estat així, val a dir-
ho; fet i acabat, els contes tradicionals, transmesos en forma oral o escrita, sovint tenien una funció exemplificadora, emmarcada en l’acceptació del status quo vigent, per més que també promocionessin valors positius com la valentia o la generositat. Però ara, ja fa anys que els estudiosos en psicologia social conceben la narració fictícia com una eina contundent per desenvolupar valors d’empatia i efectes relacionats amb una comunicació emocional competent.
En aquest context, vull parlar en concret d’una de les situacions relacionals entre els gènere més seculars i nefastes: la violència que es perpetra contra les dones (l’assetjament, el maltractament físic i psicològic, els atacs sexuals, les violacions en manada). Què pot aportar la narrativa en format de conte infantil al combat contra aquesta lacra, contra aquest genocidi esgarrifosament extés?
El detonant impulsor en l’abordatge d’aquest tema ha estat doble: D’una banda, la descoberta d’una col·lecció de contes d’Intress, dirigits a educar amb valors. (INTRESS és una entitat sense ànim de lucre, amb la qual vaig col·laborar ja fa uns anys realitzant amb Amparo Porcel (aleshores n’era la presidenta) un treball d’investigació sobre processos de resiliència en dones maltractades. L’entitat treballa principalment en l’àmbit de la infància i la família, té cura de persones grans, també de persones amb malalties mentals, i actua en el camp de la justícia comunitària. Val a dir que amb més de 30 anys d’experiència, més de 1.000 professionals atenen a més de 30.000 persones anualment).
D’altra banda, el fet que l’any 2009 vaig escriure l’assaig Educar les emocions (Editorial UOC), on incideixo en la importància que té per a l’educació l’alfabetització cognitiva i emocional. Proposo la narrativa com una eina que també pot educar les habilitats socials, l’autoestima, l’empatia en la prevenció d’actituds intolerants, en l’erradicació de l’assetjament, la violència, el consum de drogues.
La literatura no es queda al marge de la recerca de la perfecció i la bellesa, com tampoc dels valors humans, ni de la seva transmissió, i això és consubstancial amb l’educació. Si combinem educació i literatura, arribem a la conclusió que ambdues recreen la cultura, conreen el coneixement, i estimulen la socialització i la formació i, per tant, la construcció personal, social i comunitària. L’educació busca la vida amb realisme i la literatura sol fer-ho a través de la imaginació i la fantasia i, de tant en tant, s’intercanvien els papers. L’una i l’altra poden emmirallar-se i, per aquest motiu, observo amb especial interès la literatura infantil i juvenil.
En resum, hi ha molts arguments per justificar el fet de prendre la literatura infantil i juvenil com a atalaia, encara que literatura i educació siguin manifestacions diferents i autònomes, totes dues comparteixen alguns aspectes en la seva raó de ser. Per tant, és vàlid suposar que la literatura pot conduir el fenomen educatiu, i també moltes altres activitats humanes. La transmissió de valors es produeix a la família de manera natural i oral. Però l’escola juga igualment un paper fonamental. I qui diu l’escola també les institucions que treballen per a la comunitat i la instauració de valors saludables. Els valors es poden reblar o corregir, i tant la família com l’escola i institucions han d’ajudar-se de la literatura com a transmissora de valors: l’amistat, el compromís, la compassió, la igualtat entre les nenes i els nens.
Avui, ja a partir de la pre-adolescència, es manifesten molts problemes recurrents en les dinàmiques comunicacionals entre els gèneres: l’assetjament, les agressions verbals i físiques, les violacions en manada. Totes aquestes perversions es perpetren en nom d’uns valors supremacistes i de deshumanització inserits culturalment. Perquè els valors de la nostra cultura es configuren sobre el pòsit educatiu que els joves han anat conreant des de la infantesa. I aquests valors seran els que regnaran a la societat i desembocaran en les actituds que es transmeten de generació en generació. Per exemple, saber demanar perdó, donar les gràcies, no fer mal a ningú són valors, malauradament, caducs.
S’educa a partir de concrecions — per educar, per instruir en valors, les abstraccions serveixen de ben poca cosa— i aquestes concrecions es tradueixen en comportaments, en maneres d’actuar, en actituds. Per això, la narrativa pot ser una eina eficaç per contribuir a l’educació emocional i al desenvolupament de valors. És a partir de la suma de conductes i especificacions concretes que els valors es desprenen com un fet natural i els contes per a infants (els que abracen tant l’aspecte ètic com l’estètic), amb la narrativa d’històries construïdes a partir de conductes determinades, d’actituds,de matisacions delimitades, és a dir, a partir de concrecions, esdevenen instruments de construcció de valors d’una extraordinària potència. Tenen un gran valor pedagògic.
L’any 1996, per contribuir a l’Any Internacional de l’Infant, l’IBBY (International Board on Books for Young People) va promoure un document en què s’exhorta els educadors i escriptors de literatura infantil i juvenil al compromís de garantir als infants la facultat de llegir i la capacitat de disposar d’una selecció àmplia i rica de llibres que responguin als seus interessos i necessitats. Es pretén que els nens i les nenes i la joventut estiguin proveïts tant d’idees, d’ideals i de valors, com també de la informació i la inspiració que necessiten per fer un món millor.
Els contes que INTRESS publica parteixen de la convicció encertada i documentada de que, des de la literatura, es poden oferir possibilitats, camins i exemples per dissenyar la manera de ser. Els escriuen els mateixos professionals de l’entitat i els anys de treball i experiència n’avalen la qualitat. Per exemple, Nika, la Popeta valenta/Nika, la pulpita valiente, el primer llibre que vull ressaltar aquí, ha estat escrit per una treballadora social, sociòloga, politòloga, coach certificada, educadora de famílies, i especialista en prevenció de violència masclista. Després de més de 23 anys a INTRESS, aquesta autora ens aporta la seva experiència laboral com a directora de dos centres públics que pertanyen a la Xarxa Integral contra la violència de gènere. Per mitjà de la protagonista Nikita, el conte aporta la vestibulització d’estereotips per raó de gènere; apropa als infants la realitat de la cultura masclista i discriminatòria, al’existència d’una societat que, encara a dia d’avui, perpetua aquesta cultura tan arrelada en el concepte de “virilitat” i el masclisme. Milers de dones i nenes al món pateixen violència masclista i, encara pitjor, les anàlisis socials apunten a l’increment de la normalització de les conductes agressives i prepotents, de control i subjugació. Però la popeta Nika del conte és capaç d’adonar-se de la discriminació que pateix respecte dels seus germans popets i sap reaccionar. El relat exemplifica fent servir concrecions flagrants, exposant conductes discriminatòries quotidianes i, ensems, de sublevació, d’autoestima i reafirmació de Nika. El meu parer és que el conte no només va dirigit als infants sinó també, i potser sobretot, al conjunt de la família. Tot això fa d’aquest relat una eina pedagògica de primera magnitud, que posa en evidència, de forma clara i concisa els paranys dels estereotips i rols de gènere que automàticament justifiquen les actituds de discriminació entre iguals. Els dibuixos són maquíssims.
L’altra conte es titula la “Camaleona Ashanti” (vaja, amb la camaleona!). L’ha escrit un equip de professionals d’Intress i per mitjà de l’expressió artística de l’escriptura i el dibuix ens condueix per la sendera dels processos de denúncia i compareixença en els abruptes jutjats de les víctimes de violència masclista en les relacions de parella i, sobretot, explica l’acompanyament que poden rebre tant les víctimes com la descendència fruit de la parella. L’objectiu és visibilitzar aquesta situació que pateixen tantes dones al nostre país, donar informació i pautes d’actuació per mitjà de la facilitat expositiva d’un conte i l’expressió gràfica del dibuix. La funció pedagògica és evident. Només em resta a dir que tant de bo, aquests contes es difonguin i arribin als fòrums pertinents. (Podeu entrar a www.intress.org)
