OPINIÓ
Ha sortit el segon llibre del periodista i guionista televisiu Toni Àlvaro (Cerdanyola, 1963 “Historias de la puta mili”, “Quico el progre”, “Dinamita”, “El gran Nord”). És el sisè llibre de la col·lecció Historias del Raval de l’editorial Lokal.
Com l’anterior, “Catálogo de decisions y fragilidades”, publicat igualment per la mateixa editorial, parla de gent rebel i en aquests cas, exclusivament de dones.
Després d’haver-ne fet el seguiment en la premsa de l’època, Toni Àlvaro rescata uns fets d’apoderament col·lectiu oblidats, tant per la historiografia acadèmica com per la militant. Com passa sempre amb les lluites de les dones.
“La Revuelta de las mujeres. Barcelona 1.918”, diu en la seva contraportada: “Gener de 1918. Es comença a intuir el final de la primera guerra mundial. Els ingents beneficis, provocats per la neutralitat espanyola no ha repercutit en els salaris dels treballadors. El jornal està congelat des de l’inici del conflicte. Les collites i el carbó s’exporten, intermediaris i comerciants acaparen i especulen amb els productes bàsics. L’hivern és rigorós a Barcelona, el carbó escasseja, s’adultera i es refrena la seva sortida al mercat amb una espiral de preus a l’alça, que arrossega aliments i lloguers. Són moments en què qualsevol somriure es glaça a Barcelona i a d’altres ciutats industrials. El obrers no aconsegueixen assegurar la seva subsistència i les dones decideixen de plantar-se.”
Es diu, al presentar el llibre: La dona ja ha abandonat la cuina perquè no hi ha res per a cuinar, i es llença al carrer. Preguntem ara als homes: -Com us ho feu per reincorporar-la a la cuina? Anem cap al principi d’una revolta que en els seus inicis deixa fora de joc autoritats i sindicats i sense pantalons a molts policies.
Fartes de les interminables cues al davant de les carboneres, es van formant grups de dones i s’atien les discussions. En una carbonera del carrer Parlament un carboner es nega a vendre, al·legant que no li queden existències, les dones no s’ho creuen i els treu un revòlver per a demostrar-ho. El cronista de la Soli ho descriu amb gràcia: Totes les dones s’abalançaren al seu damunt, el desarmaren i l’escalfaren sense carbó. Quina eloqüència, aquestes dones! Quina manera de tirar enrere un lladre!
Començar a llegir un llibre magnífic, “Catálogo de decisiones y fragilidades”, sobre gent lluitadora i efemèrides anònimes, emociona. S’hi descobreix a grans persones, homes i dones gairebé tots anònims, que es mereixen estar en la història. I continuar amb “La revuelta de las mujeres” és apoderar el record de les barcelonines que, cent anys enrere, amb valentia i lluitant coratjosament, plantaren cara a la pobresa i a l’especulació.