La Independent: Reproduïm pel seu interès aquest article publicat per Women in the City, d’Articolo 21, que ens apropa vivencialment a la revolta d’aquests mesos de desembre i gener.
Primera escena, a Sidi Bouzid
8 de gener. El seu nom és Moncef Ben K. Tenia 50anys, estava casat i era pare. De professió, venedor ambulant de fruita. Es va ruixar amb benzina i es va calar foc el dissabte 8 gener en el mercat de la ciutat. És la segona vegada que es cremen en senyal de protesta a Sidi Bouzid, situada al cor del país i capital agrícola de Tunísia. El 17 de desembre de l’any passat s’havia calat foc Mohammad Bouazza, de 26 anys, un venedor de verdures, que es va graduar a la Universitat de Madhava, fent que l’onada de protestes durant setmanes s’hi sumessin molts sectors de la població, estudiants, professorat, professionals de l’advocacia, treballadors i treballadores, sindicats. La policia va reaccionar amb fúria, acusant els manifestants. Hi va haver un mort i el nombre de ferits es comptà per dotzenes, però la protesta de la plaça no va aconseguir fer el tomb a la situació. Al web, els internautes va denunciar-hi els intents de censurar i aïllar la xarxa , i es van fer dos grups d’acció. Fins i tot, van entrar a la pàgina web oficial del president Zine Ben Ali Abdin, el centre de totes les controvèrsies. Mohamed Bouazza va ser enterrat el 4 de gener, després d’un llarg patiment per les greus cremades al seu cos.
Nessma TV va fer un programa dedicat als moviments de protesta social que van esclatar en el seu nom – una vegada més, un fet sense precedents en el panorama de la informació de Tunísia estrictament controlada per la censura del govern. La seva germana va dir que Mohammed era sovint colpejat per la policia que sovint li confiscava la seva mercaderia sense raó. Una mena de robatori descarat. Desesperat, el jove havia anat a la Prefectura de Sidi Bouzid per fer una denúncia, però el van fer fora. “El deure de la prefectura és ajudar a tots els ciutadans, sense cap distinció”, va dir durant el programa un amic del noi mort que va ser entrevistat després de la seva germana. “No poden decidir qui ha de ser ajudat i qui no”.
Escena segona, a Sousse
Universitat de Sousse, divendres, 7 de gener: la policia assalta violentament la universitat per dispersar la protesta estudiantil que dura setmanes, però resisteixen i fan una vaga general.
Sousse és una de les ciutats més grans de Tunísia, al centre del país i compta amb una important universitat. El divendres, 7 gener, la Facultat d’Humanitats fou objecte de l’atac de policies amb equips antiavalots, carregaren contra les i els estudiants que s’havien reunit en assemblea general per protestar contra la detenció de dos representants de la Unió General Tunisiana d’Estudiants (UGET).
Els funcionaris bloquejaren totes les entrades de la sala, impedint que l’alumnat pogués sortir als carrers a manifestar-se. Posteriorment, els estudiants van intentar trencar el bloqueig, aleshores esclataren altercats que degeneraren enfrontaments, i la policia va irrompre a la facultat, perseguint als joves que intenten fugir via infermeria i lavabos.
La policia llança contra les desenes de manifestants granades de gas lacrimogen, i hi ha desenes de gent ferida a banda de molta gent intoxicada. Els professors que van tractar d’interposar-se entre la policia i la joventut , inclòs el rector, van ser colpejats i atacats al seu torn.
Però l’estudiantat no cedeix: després dels esdeveniments de Sousse es va iniciar la vaga general. Mentrestant, continuen les protestes al carrer. Fins i tot de l’alumnat de secundària. Mai havia succeït abans.
El 4 de gener, a Thalía, al departament de Krassin, la manifestació d’estudiants de secundària va ser atacada i violentament dispersada per la policia amb armes que causaren nombrosos ferits. El sindicat de mestres d’escoles es posà al costat de l’alumnat i es van fer 20 minuts de silenci a totes les escoles públiques i altres escoles com a senyal de solidaritat amb la protesta social.
Escena tres, a Tunis
Tribunal de Primera Instància de Tunis, 30 de desembre. Bochra Beljaj Hamida, un advocat i personalitat prominent del moviment per la democràcia, era a la marxa dels advocats assaltada per la policia mentre protestava formalment i de manera pacífica davant del Tribunal de Primera Instància de Tunis, el 30 de desembre, en suport de tres advocats que havien estat detinguts el dia anterior per la policia durant una concentració en suport de la protesta social que va esclatar a Sidi Bouzid.
El mateix 29 de desembre per la tarda, l’advocat havia participat amb altres convidats al canal de televisió TV Nessma, mitjà privat que va donar veu a la protesta, amb l’objectiu de fomentar la discussió i el debat, fet sense precedents a la televisió tunisiana.
Per a Bochra Beljaj Hamida, “el moviment nascut a Sidi Bouzid és un fet totalment nou en el país”, la seva magnitud ha agafat a tots per sorpresa, i és un bon auguri per a un resultat positiu del procés democràtic a Tunísia.
“La gent es reconeix en les demandes socials que van explotar a Sidi Bouzid, està farta de la corrupció i de la inseguretat. Durant les marxes, la gent que es manifestava cridant consignes duríssimes contra Ben Ali, se li va cridar “lladre”, “covard”, com a un delinqüent comú. Una cosa mai vista abans! I és el millor indicador de totes les distorsions creades pel règim autoritari. “L’estat no ens tracta com a ciutadans i ciutadanes i som constantment ‘infantilitzats’ per tecnòcrates allunyats de la societat real”.
Els joves graduats no poden obtenir un certificat de capacitat de treballar sense corrompre un funcionari . La joventut que es manifesta es queixa de què en el mercat de treball no hi ha transparència ni justícia. No es pot culpar el govern de no haver fet res pel treball, en els darrers anys han posat en marxa diversos programes d’ajut, però a causa de la corrupció sistemàtica, tot el que es fa es perd.
El moviment de protesta va néixer a Sidi Bouzid i a tot arreu de Tunísia. Sidi Bouzid va ser l’espurna que va encendre la protesta i es va propagar. Hi ha un gran nombre de tunisians i tunisianes que volen expressar el seu descontentament amb la política del govern. Estan cansats de la propaganda, la corrupció i el fet que el país està en mans d’unes poques famílies.
El Col·legi d’Advocats, al qual pertanyo, s’ha compromès amb els drets humans, tenim eleccions lliures i democràtiques en el nostre organisme, el gerent no és nomenat pel govern, la qual cosa és rara a Tunísia. A inicis de l’última setmana de desembre, un cert nombre de professionals de l’advocacia de forma espontània va sortir als carrers en suport del moviment social de Sidi Bouzid, però la policia que va arrestar brutalment a col·legues, sota l’acusació de ser líders de la protesta, ha fet que tot degenerés. L’endemà que Abderraouf Ayala patís greus maltractaments, dos-cents cinquanta professionals de l’advocacia van decidir col·lectivament denunciar la repressió davant del Palau de Justícia, amb un mocador vermell al voltant del coll en senyal de reconeixement.
La resta és història: davant del Tribunal de Tunísia, van ser atacats salvatgement una altra vegada! El que em va sorprendre més va ser la participació de policies vestits de civil que contribueixen a fer tot el possible perquè no torni la calma.
Per la nostra part, els i les demòcrates, puc dir que no volem personalitzar la lluita política, és el sistema que ha de canviar. Crec que el govern de Tunísia té l’oportunitat de triar entre el camí de la democràcia o l’enfortiment de l’autoritarisme, i que en el partit RCD en el poder i hi ha gent conscient de la necessitat d’un canvi real. Per a mi, aquest canvi requereix un nou pacte nacional que estalvi al nostre país tota forma de violència i obri un futur a les aspiracions de totes les dones i home de Tunísia.
Darrera actualització. Ha augmentat la greu escalada de la repressió policial a Tunísia des de dissabte 8 de gener, quan vaig redactar l’article. La policia va disparar contra manifestants i a Thale Kasserine, a 300 quilòmetres de Tunis, hi ha hagut més de vint morts. “La majoria infants de 12 a 16 anys”, segons la denúncia per telèfon del professorat de l’escola de secundària. “Els hospitals estan plens de ferits, alguns en estat greu”.
El 4 de gener, cosa que mai havia succeït abans, els estudiants de secundària de Thal Kasserine s’han sumat a les protestes dels estudiants universitaris que es van manifestar contra l’elevada taxa d’atur, inseguretat laboral, l’alta corrupció, la manca d’inversió pública, les conseqüències de les polítiques del govern absolutista del president Zine Abdin Ben Ali.
