Per Elda Montiel. SemMéxico
Els mitjans han de contribuir a la difusió dels drets humans.
La publicitat sexista manifesta una de les formes més punyents de la violència contra les dones, de manera que és primordial que en l’àmbit legislatiu actualitzem els preceptes jurídics per poder minorar el deute històric que tenim amb les dones del nostre país, va considerar el diputat Gustavo Callejas Romero
L’integrant de la LXIV Legislatura de la Cámara de Diputados del H. Congréso de la Unión integrant del Grup Parlamentari de Morena, va proposar una iniciativa amb projecte de decret per afegir el capítol IV bis, així com els articles 18 bis i 19 bis a la Ley General de Acceso de les Mujeres a una Vida Libre de Violéncia.
En la proposta, l’Article 18 Bis defineix la violència publicitària en contra de les dones, en mitjans de comunicació, com a actes i omissions que transmetin imatges, cartells, anuncis i diàlegs sexistes que promoguin la discriminació, rols de gènere i estereotips de submissió, així com patrons de comportament i actituds que justifiquin un tracte desigual i “cosifiquin” al sector femení.
S’entén com a “cosificació” del gènere femení fer ús de la imatge de les dones com a subjectes sexualitzats i per a fins que no les dignifiquin com a éssers humans.
En l’exposició de motius assenyala que la violència contra les dones a Mèxic és un problema reconegut de l’àmbit de salut pública, però també cultural i els mitjans de comunicació s’han convertit en una eina vital per difondre informació, i s’han d’utilitzar a favor dels drets de les dones.
Un dels grans reptes de l’Estat és mitigar aquesta violència i utilitzar les eines a l’abast. Seria un gran encert, ja que si bé és cert que Mèxic ha iniciat un procés de conscienciació de la desigualtat entre dones i homes exposada pels mitjans de comunicació, encara és insuficient.
En l’exposició de motius, el legislador morenista va recordar que la Llei federal de telecomunicacions i Radiodifusió, en el seu article 223, fracció VII, estableix que s’haurà de propiciar la igualtat entre homes i dones en la programació que es difongui a través de radiodifusió o televisió i àudio restringits, en el marc de la llibertat d’expressió i recepció d’idees i informació.
Així com la Llei General de Comunicació Social en el seu article 21, estableix:
“No es podran difondre campanyes de comunicació social, amb continguts que incloguin missatges discriminatoris, sexistes o contraris als valors, principis i drets constitucionals”.
No obstant això, les difusions de rols socials de la publicitat poden contribuir o bé mantenir estereotips i biaixos sexistes fent-los resistents a el canvi. Així com trencar estereotips o biaixos, com són els cartells publicitaris, programes de televisió, diàlegs sexistes en programes de ràdio i en anuncis s’han convertit en canals que sustenten la violència contra les dones.
Va argumentar que, a partir de la Cuarta Conferéncia Mundial de la Mujer, celebrada a Beijing el 1995, va sorgir un moviment que va evidenciar com a problema la imatge estereotipada de la dona en mitjans de comunicació que difonen imatges que perpetuen la violència contra les dones.
Va citar exemples internacionals com Espanya, que va modificar el 2004 la Ley General de Publicidad, on es va establir com a il·lícita tota comunicació comercial que consideri a les dones com a objectes sexuals.
Mentre que a Xile la Llei general de publicitat; 22 / 1999 prohibeix l’ús d’imatges que estereotipin dones i homes. No obstant això, el Servei Nacional del Consumidor d’aquest país va declarar que encara falta avançar en el tema.
Després a Mèxic es van establir directrius en la Ley General de Acceso de las Mujeres a una Vida Libre de Violéncia per visibilitzar aquest tipus de violència, però, no es va aconseguir mitigar la violència contra les dones en els mitjans de comunicació.
També va esmentar que l’ONU assenyala que en els últims 30 anys les dones han incrementat la presència femenina en els mitjans de comunicació, però, això no ha significat un canvi fonamental en el contingut i enfocament de la informació que es transmet, la qual cosa no ha impedit que les dones hagin optat per tàctiques alternatives per participar de manera activa dins i des dels mitjans de comunicació.
Entre elles, destaca la creació de mitjans de comunicació alternatius de dones, on les noves tecnologies d’informació juguen un paper rellevant.
Els espais generats per aquests mitjans alternatius, moltes vegades establerts com xarxes nacionals o internacionals, han permès visibilitzar la realitat de les dones i evidenciar les seves necessitats.
La proposta va ser introduida de manera directa, per al seu tràmit corresponent, a la Comisión de Igualdad de Género de la Cámara de Diputados.
