Des que començà a Catalunya el confinament per la pandèmia pel coronavirus el 12 de març, periodistes de diferents mitjans catalans, també des de La Independent, hem reclamat al Govern català que donés les dades de persones mortes per la covid-19 desagregades per edats i comarques, però també i més elemental per sexe.
Tants anys reclamant des del feminisme i des del periodisme amb visió de gènere una bona gestió de dades i fins aquest dimecres 22 de març no s’ha fet en els dos primeres casos y pel que fa a les dades per sexe encara les estem esperant. Per transparència haurien d’estar editades a la web de canalsalut.gencat en obert. A tall d’exemple aquest comunicat de premsa del Departament de Salut de 25 de març.
Cal tenir aquestes dades i analitzar-les en períodes extensos de temps ja que hi ha disparitat de resultats, segons temps estudiat i país.
Dades a l’Estat espanyol desagregades per sexe:
Les dades per sexes ja són públiques des del dimarts 21 de març pel Ministerio de Sanidad. En elles veiem com el coronavirus s’encomana per igual però com la mortalitat és superior en els homes:
Els homes registren més hospitalitzacions i defuncions pel coronavirus que les dones. En tots dos casos, es confirma que els grups de més edat són els que presenten més ingressos i més morts.
Pel que fa a hospitalització sense arribar a estar a UCI, són els home entre 70 i 79 els que presenten més ingressos.
Altres franges d’edat amb més hospitalitzacions són entre 80 i 84 anys i entre 60 i 69 anys, de nou amb més homes ingressats que dones.
En tots aquests casos són edats més fràgils i que solen acumular més patologies prèvies.
El gràfic que mostra el nombre d’ingressos a la UCI i defuncions mostra una tendència similar, amb més casos en homes que en dones. La major part dels casos es concentra entre els 80 i els 89 anys.
Dades a Itàlia, Xina i internacionals
Un informe preliminar de l’Institut de Sanitat Italià indicava que al país veí moren més dones que homes, sent 83,4 l’edat mitjana d’elles i 79,9 la d’ells.
Les raons d’aquesta bretxa, si és que finalment així és conclou, pot ser degut a:
El fet que les dones tenen una millor resposta immunològica als virus tal i com s’ha comprovat en diverses infeccions virals que afecten l’aparell respiratori ( Sabra Klein, científica de l’institut Johns Hopkins, a ‘The New York Times’) .
Les dones tenen respostes immunes més eficaces a les vacunes i una major memòria immunològica de les mateixes que es manifesta d’adultes ( pot ser degut als estrògens).
Comportament socials ja que les dones van abans a el metge que els homes, reduint així el risc de complicacions, i incorporen les rutines de prevenció en major mesura com rentar-se les mans i fer servir el sabó.
O diferencies socio sanitàries entre els dos sexes, que s’han estudiat a Xina, com el consum de tabac, que provoca més pneumònies, diabetis de tipus 2, patir pressió arterial (components de risc de complicació en la infecció de coronavirus).
Informe ONU DONES
És doncs de rebut tornar a assenyalar que d’acord amb ONU Dones els governs han de donar respostes a les necessitats particulars de gènere en totes les seves accions.
Més concretament, un darrer informe de les Nacions Unides sobre el Coronavirus i l’impacte en dones i nenes analitza l’impacte del virus des de la visió de gènere i demana als governs a donar dades desagregades per gènere, taxes diferenciades d’infecció, i diferents mesures a aplicar d’acord a les possibles diverses necessitats immediates de dones i nenes.
INFORME ONU MUJERES: COVID-19 EN AMÉRICA LATINA Y EL CARIBE
L’ informe “Covid-19 a Amèrica Llatina i el Carib: com incorporar a les dones i la igualtat de gènere en la gestió de la resposta a la crisi”, exposa que cal tenir en compte: l’impacte econòmic diferenciat, especialment sobre treballadores sense contractes, la sobrecàrrega de tasques de cures per la quarantena, la continuïtat d’ accés a la salut sexual i reproductiva, i l’increment dels riscos de violències masclistes.
Especifica que cal repensar les futures accions de protecció i desenvolupament econòmic envers a “les necessitats de les dones i nenes. La resposta ha de considerar de manera diferenciada les necessitats i capacitats de dones, homes, nenes i nens, i garantir que totes les persones afectades siguin beneficiades per l’assistència”.
Fa bé de recordar l’informe que “en context d’emergència augmenten els riscos de violència contra les dones i les nenes, especialment violència domèstica, a causa de l’augment de les tensions a la llar i pot també augmentar l’aïllament de les dones”. Assenyala també que “l’impacte econòmic de la pandèmia pot generar barreres addicionals per deixar una parella violenta així com major risc d’explotació sexual”.
Passes a Catalunya
Pel que fa a aquest aspecte des de l’ICD, Interior, Salut i Treball de la Generalitat, entre ahir i avui, s’han posat al dia diverses normatives i dictats decrets per afavorir la població en pitjor situació, entre elles les mesures per facilitar les denúncies de les dones que pateixen violència masclista a la llar, i s’han especificat mesures a les comissaries i jutjats per aturar les violències masclistes.
Al mateix temps s’han disposat plans d’atenció envers les criatures i joves que quedin sense la protecció de les persones adultes de la seva família en ser aquestes en situació d’hospitalització i/o aïllament.
14 Recomanacions d’ONU Dones als governs:
1. Assegurar la disponibilitat de dades desagregades per sexe i l’anàlisi de gènere, incloent les taxes diferenciades d’infecció, impactes econòmics i en la càrrega de cura diferenciats, barreres d’accés de dones, i incidència de violències domèstica i sexual.
2. Assegurar la dimensió de gènere en la resposta requereix destinar recursos suficients per respondre a les necessitats de les dones i nenes. La resposta ha de considerar de manera diferenciada les necessitats i capacitats de dones, homes, nenes i nens, i garantir que totes les persones afectades siguin beneficiades per l’assistència.
3. Implicar les dones en totes les fases de la resposta i en la presa de decisions nacionals i locals, especialment a grups de dones que estan rebent majorment l’impacte de les crisis com les dones treballadores de el sector sanitari, treballadores domèstiques i de el sector informal, així com a dones migrades i refugiades.
4. Assegurar l’atenció de les necessitats immediates de les dones que treballen en el sector sanitari. Millorar l’accés de les treballadores sanitàries a la informació, als equips de protecció personal i als productes d’higiene menstrual, i promoure modalitats de treball flexibles.
5. Impulsar consultes directes amb organitzacions de dones sobre la situació de les dones, en particular les seves necessitats i les mesures adequades per a enfrontar la pandèmia, assegurant que les seves opinions, interessos, contribucions i propostes siguin incorporades a la resposta.
6. Els missatges de salut pública han d’arribar a les dones en la seva diversitat i abordar les necessitats de les dones en els seus diferents rols, especialment la informació sobre promoció, prevenció, mitigació i higiene. Les organitzacions de dones a nivell comunitari han de ser recolzades per garantir que els missatges sobre estratègies de prevenció i resposta arribin a totes les dones. Així mateix, és clau augmentar les seves capacitats per desenvolupar estratègies, aprofitar canals alternatius de comunicació i millorar la identificació i suport a nivell comunitari en casos de violència contra les dones.
7. Adoptar mesures per alleujar la càrrega de les estructures d’atenció sanitària primària i garantir l’accés als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosa l’atenció sanitària prenatal i postnatal.
8. Adoptar mesures directes de compensació a treballadores informals, incloent treballadores sanitàries, domèstiques, migrades i dels sectors més afectats per la pandèmia, per tal que sigui possible mantenir la generació d’ingressos i els mitjans de subsistència de les dones més afectades.
9. Impulsar mesures de política que permetin reconèixer, reduir i redistribuir la sobrecàrrega de treball no remunerat que es produeix a l’interior de les llars per cures de salut i cura de nenes, nens, gent gran i persones amb discapacitat, i que és absorbida majoritàriament per les dones.
10. Promoure estratègies específiques d’apoderament i recuperació econòmica de les dones, considerant programes de transferències monetàries, per mitigar l’impacte del brot i les seves mesures de contenció, inclòs el suport perquè es recuperin i puguin desenvolupar resiliència per a futures crisis.
11. Adoptar mesures que permetin assegurar l’accés de dones migrades i refugiades a serveis de salut, ocupació, alimentació i informació, mitigar els riscos de protecció amb especial atenció a la violència de gènere i la tracta de dones i nenes, i fomentar la cohesió social.
12. Donar prioritat als serveis bàsics multisectorials essencials, inclosos els serveis socials, d’alimentació i de salut, així com mesures adequades per al maneig digne de la higiene menstrual han de ser integrades en la resposta.
13. Assegurar la continuïtat de serveis essencials per a respondre a la violència contra les dones i nenes, desenvolupar noves modalitats de brindar serveis en el context actual i augmentar el suport a organitzacions especialitzades de dones per brindar serveis de suport a nivell local i territorial.
14. Tenir en compte les necessitats diferents de les dones i els homes en els esforços de recuperació a mitjà i llarg termini. Desenvolupar estratègies centrades en les dones, per fomentar resiliència i impulsar mecanismes per a la generació d’ingressos i mitjans de vida sostenible, reconeixent el major impacte generat en els diferents grups de dones.
Articles recomanats:
Coronavirus: el impacto en mujeres y niñas en un informe de Naciones Unidas per Mariana Carvajal. Página 12.
Deu apunts sobre l’impacte de gènere del coronavirus per Tània Verges. Pensem.cat
Por qué el coronavirus mata casi el doble a los hombres que a las mujeres per Pablo Linde. El País.
¿Afecta el coronavirus en España más a hombres que a mujeres? Tele Madrid. Dades Ministerio de Sanidad
*Datos: El Pais
