Aquest guardó va ser instaurat el 2003 en honor d‘Emilio Krieger, advocat mexicà mort el 1999, fundador de l’Associació Nacional d’Advocats Democràtics (ANAD) el 1991 i reconegut defensor dels presos polítics de 1968. En un acte a la Comissió de Drets Humans del Districte Federal de Mèxic, l’ANADE ha atorgat el seu guardó al sacerdot Alejandro Solalinde, a l’advocada Estela Angeles Mondragón i a la periodista Sara Lovera.
Sara Lovera López, és una representant del periodisme amb perspectiva de gènere.
Ha exercit la seva visió crítica per visibilitzar els temes pendents en matèria de promoció i garantia dels drets de les dones, a través del seu treball a l’Agència de Comunicación e Información de la Mujer a América Central (CIMAC) i el diari La Jornada. Actualment col.labora amb les agències SEMLac (d’Amèrica Llatina i Carib) i La Independent de Catalunya. És també fundadora de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.
Sara Lovera ha rebut aquest premi “per reflectir la problemàtica que enfronten les dones a Mèxic, pel seu treball a favor de la inclusió de les dones en l’espai social i per demostrar que els problemes d’igualtat qüestionen l’estat de dret”. La seva tasca va començar el 1968 i continua en l’actualitat amb la seva col.laboració en diverses publicacions periòdiques. L’ANAD la va definir com una “periodista de la lluita obrera” i una “reportera a peu de fàbrica” que “mereix aquest reconeixement”.
“El que més m’omple de gust és que és la primera vegada que lliuren un reconeixement d’aquest tipus a un o una periodista (…) i és important perquè estem vivint un moment molt dolent per a la professió”, va dir Lovera. Respecte a la seva lluita feminista, va indicar que Mèxic “no podrà accedir a la democràcia ni a la transformació mentre la societat no reconegui que les dones tenen la mateixa igualtat de drets que els homes en tots els actes de la vida quotidiana” i ha afegit: … “És increïble que en aquests temps, encara hi hagi persones que suposen que la lluita feminista és aïllada i individualista, aliena a l’entramat social que explota la mà d’obra, que genera exclusió, opressió i pobresa generalitzades, on som, ni més ni menys, més de la meitat de les seves víctimes “. Són paraules extretes del seu discurs Agradecimiento a la entrega de la Medalla Emilio Krieger.
El sacerdot Alejandro Solalinde va rebre la medalla per la seva defensa “indeclinable” dels migrants centreamericans que creuen Mèxic cap als Estats Units. Solalinde manté a Ciutat Ixtepec, Oaxaca, l’alberg Hermanos en el Camino que acull i ajuda la migració centreamericana que es desplaça fins als Estats Units. Per aquesta tasca humanitària ha estat amenaçat per autoritats, delinqüents locals i bandes del crim organitzat “que el consideren un obstacle”. Amb aquest premi, l’ANAD ha volgut expressar el pare Solalinde la seva admiració i suport “per no romandre en el silenci ni de braços plegats”.
“Rebo aquest premi com una persona indignada pel tracte injust als nostres germans i germanes del sud i seguirem lluitant fins a prendre una nova consciència i aturar l’extorsió, el segrest i l’assassinat d’aquestes persones”, va dir l’homenatjat.
L’advocada Estela Ángeles Mondragón va ser premiada per la seva defensa dels poble índigena rarámuri (el poble dels peus lleugers), que habita al nord estat de Chihuahua. Mondragón manté una aferrissada defensa a favor dels que han aconseguit sentències per les quals se’ls han hagut de restituir diverses hectàrees de terreny. Mondragón ha patit amenaces pel seu treball i va contemplar com el seu marit va ser cosit a trets per dos desconeguts. A més la seva filla va ser víctima d’un atemptat del que va aconseguir sortir il.lesa. Segons ANAD “La seva tasca pren rellevància en aquests moments en què grans empreses desallotgen els indígenes per a la construcció de grans centres comercials i carreteres, i per l’explotació dels seus jaciments d’or i plata”.
Estela Angeles Mondragón va agrair al poble raramuri, “que de manera quotidiana comparteix amb mi la seva vida i la seva cultura, sense demanar res a canvi; m’han ensenyat que la vida si no es comparteix no té cap sentit; m’han fet advocada, és a dir intercessora, lluitadora dels seus drets, gestora i sobretot, la seva amiga “.