OPINIÓ
Últimament s’està anomenant aquest dia de forma acrònima i reduccionista com, simplement, 8M. Deduïm que tothom sap quin és el seu significat. I potser sigui així, però s’oculta el veritable sentit d’aquest dia: les lluites de les dones.
També en els últims temps i per diversos motius la paraula dona o dones, està desapareixent com a subjecte polític d’alguns discursos fins i tot dels feministes. Paraules com a persona gestant, inclusió i fins i tot igualtat, oculten que les qui realment senten en carn pròpia la desigualtat creada pel patriarcat som les dones.
A l’amagar el subjecte polític en les definicions, resulta molt menys ofensiu per a qui realment és el nostre objectiu com feministes: La lluita contra el patriarcat que ens oprimeix. I el patriarcat, com molt bé sabem, es camufla de moltes maneres per persistir i inventa noves maneres per mantenir els seus privilegis sobre les dones i les criatures. I fins i tot utilitza formes camaleòniques per contaminar-ho tot i camuflar-se per no ser distingit. Fins i tot utilitza aquests camuflatges per introduir-se al debat feminista i així dividir-lo, comporta un temps passant.
El 8 de març és el Dia internacional de les Dones. El commemorarem i tot i que aquest any no s’ha convocat una vaga feminista per caure en diumenge, això no minva gens ni mica la força de les reivindicacions feministes sobre les desigualtats i discriminacions que patim les dones. Insisteixo les dones. I totes les dones sense excepció.
Per ser dones ens assassinen. Per ser dones patim violències masclistes de tot tipus. Per ser dones tenim menys ocupació, que no menys feina que d’això ens sobra encara que no està retribuida. Per ser dones cobrem menys, fins i tot en les pensions. Per ser dones se’ns intenta silenciar, fins i tot físicament. Per ser dones patim micro i macro masclismes. Per ser dones no se’ns creu quan afirmem haver patit agressions. Per ser dones se’ns viola com a símbol de força i de domini. Per ser dones se’ns jutja dins i fora dels jutjats de forma patriarcal. Per ser dones es qüestiona les nostres veus en els espais públics i privats. Per ser dones se’ns prostitueix i se’ns explota sexualment per guanyar grans beneficis amb els nostres cossos. Per ser dones se’ns explora reproductivament com ventres de lloguer per, també obtenir beneficis. I, si a més de ser dona, pateixes alguna diversitat funcional o intel·lectual, pateixes moltíssim més.
O si ets una dona negra s’hi ha de sumar la, encara persistent, segregació racial. Per ser dones, les diferents religions pretenen, i de vegades aconsegueixen, dictar les nostres formes de viure la nostra sexualitat i la nostra maternitat.
El moviment feminista sempre ha estat solidari amb els moviments d’altres persones que se sentien discriminades per les seves diferències. Moviments tots ells lícits i que poc a poc han anat aconseguint els seus objectius i, a el mateix temps, oblidant-se dels objectius del moviment feminista. Quan no, directament tornant-se en contra d’ell mateix, encara que amb un discurs ple d’eufemismes i sempre políticament correcte.
El neoliberalisme, amb el seu discurs individualista i d’acord amb la presumpta “voluntarietat i lliure decisió de les dones”, ens imposa un discurs, també ple d’eufemismes que pretén, no només obtenir beneficis amb els nostres cossos, també pretén rearmar el patriarcat i soscavar els principis feministes basats en la igualtat real entre dones i homes. El feminisme no busca superioritats, busca igualtats reals. I que ningú es confongui, el discurs del presumpte “famellisme” i alguns altres, són invents patriarcals per soscavar des de dins i des de fora les legítimes pretensions feministes.
Seguirem exigint la igualtat. Visca la lluita feminista en totes i cadascuna de les seves formes i manifestacions !
