OPINIÓ
Era metgessa, i va ser parella d’un prestigiós periodista, Alfons Quintà, que va posar fi a la seva vida i després es va suïcidar. Al principi ningú sabia el seu nom, tot el que s’explicava era la vida i obra del seu assassí.
Victòria Bertran va ser assassinada mentre dormia pel qui era el seu marit, el periodista Alfons Quintà, i del que volia separar-se definitivament. I de seguida la maquinària informativa es va engegar per a “Lamentar la mort del gran periodista” que es va suïcidar després de realitzar un crim que el va col·locar en la primera plana d’aquests mitjans que el tenien “oblidat”. Però a ella ni la nomenaven. I ella era la víctima, la que mereixia ser nomenada i considerada.
El mateix dia a la tarda els informatius televisius i radiofònics es van posar en marxa per informar de l’esdeveniment. I curiosament cap d’ells, donava el nom de la víctima, però sí que s’estenien resumint l’historial professional de Quintà. Ni tan sols TV3, on va ser director durant els seus dos primers anys es van dignar a anomenar-la. Però al següent dia, dimarts, la “invisibilitat” de la víctima seguia igual. Ni El País amb el seu prestigi, on el “presumpte” assassí també va ser delegat un temps, ni diaris catalans com La Vanguardia, l’Avui o l’Ara donaven més informació que la nota d’agència, repetint la trajectòria professional del protagonista. Encara que alguns mitjans com Diario 16 (a internet) i algun altre mitjà ja avançaven com es pot comprovar en aquesta notícia publicada, que: en el seu entorn tothom sabia que Quintà era un maltractador: “La situació de violència de gènere que patia l’assassinada no era desconeguda entre les persones més properes. De fet, trucava a la seva mare tots els matins en incorporar-se al seu lloc de facultativa”. I també s’explica que la seva mare feia 10 anys havia acudit desesperada a Quim Monzó, per explicar-li que “Quintà estava boig i maltractava a la seva filla”.
Victòria Bertran, ha estat l’última assassinada -sense nom per als mitjans- que informativament al principi, i com totes- només va ser un número, la quarta en els últims dies, i la 64 de l’any. I cal preguntar-se si aquest “especial ocultament informatiu”, es deu al fet que l’autor era periodista, ja que costa assumir aquest “horror” en la mateixa professió encara que també hi hagi casos de violència masclista … Per què no s’ha explicat res o gairebé res sobre la víctima si molts col·legues ja sabien que era un maltractador i coneixien a la parella? Victòria Bertran tenia 57 anys, treballava com a metgessa al Consorci d’Atenció Primària de Salut del barri barceloní de les Corts. Aquest dilluns 19 de desembre no va acudir com de costum al seu lloc habitual. No van caldre moltes explicacions perquè saltessin totes les alarmes entre amistats i familiars. Estava separada ja des de feia temps del que era el seu marit, el periodista Alfons Quintà, de 73 anys. El seu botxí. Encara podem veure una Victòria, vital i entusiasta, al seu Facebook… (mirar foto). I mentre es mantingui obert el seu perfil podreu veure com ella encara col·locava referències d’articles de la seva ja ex-parella, publicats al Diari de Girona.
I altra vegada tornem al mateix, un altre maltractador “reconegut”, que ningú pensa que un dia pugui arribar a matar la seva ex-dona perquè segueixi sent “seva”, encara que sigui en l’altre món. Quintà era un personatge controvertit, que tal com reprodueix el Diari 16- escrit pel reporter de TV3, Nicolás Valle a Twitter: “Alfons Quintà ha mort tal com va viure: sense escrúpols, trasbalsat i fent mal”.
Però com el cas ho mereix, segur que en els dies vinents, els mitjans intentaren donar més dades per apropar-nos una mica més a aquesta història tràgica. La pregunta que queda a l’aire és… en seran capaços? -tal com comenta indignada Ada Colau al seu Facebook – d’explicar la història donant-li la mateixa importància a la trajectòria professional, èxits, intervencions públiques o opinions polítiques de Bertran, com se li ha donat al seu assassí. De moment, com sempre, la impotència ens deixa sense paraules. Fins quan, aquest entorn real i quotidià de les víctimes serà un mur infranquejable per als maltractadors?
Més informació
Feministes Indignades: Dona, raça i classe. Sobre l’assassinat de la Victòria Bertran
