Encara hi ha persones que quan parle de discriminació salarial entre dones i homes em diuen que no existeix. I això és perquè pensen que parle de discriminació salarial directa, és a dir, aquella que pel mateix treball es cobra menys retribució. Gràcies a les legislacions, tant nacional com europea, la discriminació salarial directa ha minvat molt i és fàcil de detectar i denunciar. No així la indirecta, més complexa i que fa més gran la bretxa de discriminació entre dones i homes: a igual valor, el treball de les dones es menysprea.
Moltes són les causes d’aquesta discriminació indirecta, una de les quals és la segregació del mercat laboral. Els sectors feminitzats són precisament els menys valorats i pitjor remunerats. Una altra és que els llocs millor remunerats, els de major responsabilitat estan ocupats quasi en exclusiva per homes.
Els estereotips culturals, la falta de coresponsabilitat en els treballs domèstics i en la cura i criança, també agreugen aquesta discriminació, ja que són les dones les que pateixen més la precarietat laboral i han de reduir les seues jornades de treball per poder conciliar la vida familiar amb la laboral, amb contractes a temps parcial o abandonant el mercat de treball.
I si abans de la crisi actual les dones ja estaven en una situació de desigualtat, aquesta no ha fet sinò agreujar més les discriminacions. Al País Valencià les dones patim més els efectes de l’atur: la taxa d’activitat de les dones es situa 14 punts per sota de la dels homes. Els nostres salaris són fins un 33% menors per fer el mateix treball. I si les diferències salarials entre els sexes s’han reduït, només és perquè el salari dels homes ha baixat.
Aquesta discriminació salarial incideix en les prestacions per atur i les futures pensions, que al País Valencià, són com a mitjana un 28,2% més baixes que les dels homes. El risc més alt de pobresa el pateixen les dones majors que viuen soles i les families monomarentals. Una de cada quatre dones majors viu en el llindar de la pobresa.
Les polítiques neoliberals i les retallades en serveis públics i en polítiques d’igualtat que estan adoptant-se pels governs, no fan sinò agreujar les discriminacions. En l’àmbit laboral, les promeses de plans d’igualtat -eina per a treballar la discriminació salarial- han quedat en paper mullat perquè no es destinen recursos o senzillament no s’han elaborat encara. I al País Valencià estem a la cua quant a polítiques d’igualtat.
Tanmateix, a manera de burla contra la nostra intel·ligència, el President de la Generalitat Valenciana anunciava fa dies el IV Pla autonòmic d’igualtat d’Oportunitats Dones i Homes 2012-2014. Un anunci enmarcat dins de la politica de retallades en igualtat del mateix govern autonòmic, que tanca cases d’acollida i oficines d’atenció a víctimes. Que destrueix serveis públics i acaba amb la precaria xarxa assistencial.
El desinterés del Govern Valencià, en aconseguir la igualtat real i efectiva entre Dones i Homes és evident des de fa anys. Cal implicació i compromís, polítiques públiques que permetan a les dones prendre part activa en el món laboral i que acaben amb la divisió sexual del treball, que les permetan accedir a l’ocupació de qualitat en igualtat de condicions que els homes .
Cal que la corresponsabilitat en els treballs domèstic i la criança i cura de les persones no siga una utopia. Per això és necessari que mares i pares tinguen els mateixos permisos per naixement, remunerats i intransferibles. Però també serveis públics com escoletes i centres de dia per tal que la conciliació de la vida personal, laboral i familiar siga possible per a dones i homes. Tot una utopia en una autonomia que s’ha convertit en el referent vergonyós de com malbaratar recursos i carregar-se serveis públics. El problema és que -com sempre- les Dones són les que més perden per la mala gestió i la corrupció del Govern Valencià. Ho paguem amb la destrucció d’ocupació, amb el treball en precari, amb la falta de prestacions i xarxa assistencial. I en el cobrament de menys salaris pel mateix treball.
(LLegiu MANIFEST de l’Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana)
