“El respecte es construeix més enllà de la consciència, requereix que la persona s’assumeixi del gènere humà, deixant enrere totes les empremtes filogenètiques de l’animalitat”, diu Gabriela Delgado, exsubdirectora de la Facultat de Psicologia de la UNAMA
L’assetjament sexual és un delicte des de 1991, inscrit en el Codi Penal Federal de la República Mexicana i a la capital del país es castiga amb tres anys de presó. Però es tracta d’un crim impune fins al 99 per cent dels casos perquè no es denuncia. Les investigacions són tortuoses i, sovint, es fonamenten en sospitar que les víctimes -en la seva immensa majoria dones- no diuen la veritat.
L’agressor, en general, s’empara en la seva posició de poder i autoritat davant de qui assetja i rep el suport dels seus caps.
El més recent estudi realitzat pel Colegio Jurista -una instància d’especialistes molt reconeguda- indica que pateixen assetjament sexual un mínim d’un milió 400.000 treballadores i, segons la llei d’ Acceso de las Mujeres a una Vida sin Violencia, forma part de tot l’entramat de violència feminicida, per la seva característica d’humiliació, maltractament, prepotència i impotència de les víctimes.
La conseqüència és callar i assumir, o perdre la feina.
També és una violació dels drets humans de les dones. Per això és un escàndol majúscul que succeeixi assetjament sexual i laboral dins de l’estructura administrativa de la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH), l’òrgan destinat a vigilar que l’Estat compleixi amb la Constitució i els drets humans, ha declarat a SEMLac l’advocada Teresa Ulloa.
La directora de la Coalición Regional contra el Tráfico de Mujeres y Niñas para América Latina y el Caribe, i a més reconeguda litigant en casos de violència contra les dones, va afegir que és inconcebible la indiferència del president de la CNDH i que són contradictòries les seves declaracions sobre la dignitat de les dones.
El més greu és que en aquest lloc de “defensa dels drets humans”, el coordinador de Comunicación Social, Alfonso Zárate Vite, és un assetjador sexual que manté el seu treball i continua pressionant a qui en depen, segons proves en poder de SEMLac i una denúncia penal en curs.
Les treballadores assetjades durant llargs mesos es van carregar de valor i fa 70 dies van denunciar a l’Òrgan Intern de Control (OIC) de la institució, instància responsable de rebre aquest tipus de queixes, el qual va cridar a cadascuna, en solitari, va obrir un expedient, però encara no hi ha cap resultat.
En lloc de demanar la renúncia a l’assetjador, com ho estableix el Codi Penal i obliga la pròpia naturalesa de la CNDH -fins i tot dotada per fer la denúncia penal-, les autoritats van permetre que l’ambient de treball es tornés hostil i l’assetjador prengués represàlies contra les denunciants: les va eximir de treball, els hi va disminuir el salari al treure-els-hi compensacions i també els hi retirà instruments de treball. Les treballadores van renunciar el 30 de març cansades, angoixades, sense dormir i sense saber què fer.
Per la psicòloga Gabriela Delgado, l’assetjament sexual i laboral deixa clarament manifest el poder i la violència que s’exerceix damunt les dones.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) ho defineix com el comportament de caràcter sexual enfront de la víctima, que aquesta rebutja i percep com un condicionament hostil per al seu treball, convertint-lo en alguna cosa humiliant. Quan es denuncia, l’assetjador aconsegueix la complicitat material i simbòlica dels homes.
La denúncia de les treballadores de la CNDH, en l’òrgan on hi hauria d’haver una cultura no masclista, va provocar que companys de feina, autoritats encarregades d’investigar el cas i el marit d’una d’elles augmentessin la seva fustigació i encara més revictimitzar-les.
Per això Delgado, exsubdirectora de la Facultat de Psicologia de la UNAMA, va dir a SEMLac: “Em sembla inconcebible que en una institució autònoma com la CNDH, que existeix per defensar i garantir els drets de les persones, succeeixin aquest tipus de conductes”.
“Això és una mostra que la violència contra les dones està encunyada en estructures mentals i com aquestes poden envair tota mena de racionalitat. El respecte es construeix més enllà de la consciència, requereix que la persona s’assumeixi del gènere humà, deixant enrere totes les empremtes filogenètiques de l’animalitat “, va precisar.
Actualment, l’únic govern que ha reconegut que en les seves oficines es pràctica l’assetjament sexual és el del Districte Federal i el 31 de març va donar a conèixer un protocol per a la prevenció, atenció i sanció de l’assetjament sexual en l’administració pública.
Perfil de l’assetjador
Les proves de les víctimes revelen que l’assetjador de la CNDH respon a cadascuna de les característiques analitzades per l’estudi del Colegio Jurista i les declaracions del rector de la institució, Jorge Manrique.
Aquest últim va explicar a SEMLac que “el perfil estandarditzat de l’assetjador és que es tracta d’un home major de 40 anys, casat, amb una vida familiar i sexual insatisfactòria, necessitat d’autoafirmació i control; laboralment té una categoria superior a la de l’assetjada “.
Ha afegit que l’actitud de l’assetjador en el treball es distingeix per un coqueteig ofensiu i acostament sense motiu a la víctima. De sentir-se contrariat per la resposta d’aquesta, adopta postures d’afalac i represàlies o ambdues, de forma alternativa. D’acord amb la narració de les víctimes i les proves -escrits i correus-, el cas respon a aquest perfil generalitzat del masclisme mexicà. Zárate Vite va iniciar les seves pressions fa gairebé dos anys.
Les assetjades van intentar que parés primer, per la via del diàleg. Després, després de molts mesos, cadascuna va veure que estaven visquent el mateix. Mentre ho van viure en soledat, no sabien què fer, però, en adonar-se de la situació, van enfrontar al cap i li van demanar que parés de molestar. Però l’home no ho va fer. De manera que el van acusar internament, però les autoritats de la CNDH estan analitzant el cas des de fa més de dos mesos.
El doctor Manrique va descriure que hi ha diversos graus d’assetjament sexual a la feina: fustigació lleu i verbal, acudits, comentaris, converses de tipus sexual, xiulets o “floretes” ofensives; fustigació no verbal sense contacte físic, mirades lascives, gestos obscens i picades d’ullet, entre d’altres.
Les víctimes van mostrar encàrrecs i gravacions en telèfons mòbils d’accions de l’assetjador que concorden directament amb l’estudi del Col·legi Jurista, segons el qual el “fustigament verbal greu inclou trucades, cartes o correus no desitjats, pressions per sortir a prendre una copa o sopar amb intencions eròtiques i / o comportaments similars “.
La psicòloga Delgado i la jurista Ulloa qüestionen la demora de més de dos mesos sense reacció institucional. Les proves i denúncies també parlen d’allò que assenyala l’estudi: hi ha assetjament verbal amb contacte físic no desitjat, tocaments, pessics, palmades, subjectar la cintura, frecs intencionats, acorralament, i fustigació física.
Manrique va dir que la naturalització i poca atenció social del fenomen tenen a veure amb que durant molt temps es va assumir que només tasques amb gran estigmatització i desprotecció, com les feines domèstiques, eren propenses a l’assetjament sexual. “Avui sabem que pot passar-li a qualsevol persona, però es dirigeix més a professions amb costums i horaris més atípics, com cambrers, hostesses, periodistes, actors”, va referir.
Va afegir que el major nombre de assetjaments sexuals a la feina es dóna cap a qui tenen una posició més fràgil i en un ambient laboral amb gran predomini d’homes.
En casos d’aquest tipus se suposa, necessàriament, que l’agressor està en una situació de superioritat jeràrquica respecte a qui rep l’agressió. Va indicar que la principal característica d’aquesta modalitat d’assetjament s’evidencia quan de l’acceptació o rebuig dels avenços sexuals es desprèn una immediata conseqüència de tipus laboral, com va succeir a les víctimes de la Comissió Nacional dels Drets Humans.
Els fets
La Llei de la CNDH publicada al Diari Oficial de la Federació, el 24 de novembre de 2005, així com la Llei General per a la Igualtat entre Dones i Homes, difosa en el Diari Oficial de la Federació el 2 d’agost de 2006, estableixen com atribucions per a la CNDH “l’observança en el monitoratge, seguiment i avaluació de la política nacional en matèria d’igualtat entre dones i homes”.
D’acord amb la Constitució i les lleis reglamentàries a Mèxic, des de juny de 2011 els drets humans estan protegits com a valors universals, on destaca la dignitat de les dones. L’òrgan encarregat que això es compleixi en totes les instàncies governamentals, des de l’Executiu als municipis és la CNDH.
Els fets ara descrits es contradiuen amb la seva obligació institucional de protegir-les. Les joves funcionàries van presentar denúncia davant l’Òrgan Intern de Control (OIC) de la CNDH per assetjament sexual en contra d’un alt funcionari de la institució, l’1 de febrer, i a més van sostenir una entrevista amb el “Primer Visitador”, Luis García.
Van lliurar a l’OIC proves com ara missatges SMS, cartes i correus electrònics redactats pel seu cap i director de l’àrea en qüestió, escrits en què, entre altres proposicions, el servidor públic expressa el seu interès per mantenir una relació més enllà de la laboral.
No obstant això, la CNDH no va prendre cap mesura per castigar el funcionari acusat, qui fins al dia d’avui segueix treballant en la institució.
Després de les denúncies, les funcionàries van començar a ser víctimes d’assetjament laboral, ja que se’ls excloïa d’activitats en les que normalment participaven, se’ls exigia grans resultats i fins i tot van ser revictimizades, ja que alguns funcionaris van dubtar de les seves versions, assenyalant que elles podrien en efecte haver sostingut una relació amorosa amb el funcionari en qüestió i que actuaven per despit.
L’OIC, a càrrec de Franco Fabbri, mai ha donat indicis que la investigació avancés, únicament indicava que seguia oberta, sense termini perquè s’acabi. Per aquest motiu el 10 d’abril es va fer la denúncia a la Procuradoria General de la República, a través del despatx d’advocats Robles Gómez Mont i associats.
A propòsit del Dia Internacional de la Dona, celebrat el 8 de març, la CNDH va emetre un comunicat en què va assenyalar que era indispensable eradicar els factors culturals de submissió i violència que afecten el benestar de les dones, les quals segueixen enfrontant dificultats per accedir a serveis educatius, de salut i oportunitats d’ocupació.
“La CNDH, a través de diversos programes institucionals, ha desenvolupat una intensa activitat de promoció i defensa dels seus drets humans”, ha indicat l’organisme en aquesta ocasió.
La institució compta amb un Programa de Asuntos de la Mujer y de Igualdad entre Mujeres y Hombres, que rep queixes, elabora expedients i emet recomanacions en cas de presentar-se presumptes violacions del principi d’igualtat i / o dels drets de la dona per part d’una autoritat o servidors públics.
Llegiu a La Independent la Carta de les treballadores assetjades
