Agnès Varda. Guadalajara Film Festival. @Wikipedia
La veterana cineasta feminista Agnès Varda, amb gairebé 90 anys, torna a Barcelona per presentar el seu darrer llargmetratge ‘Visages villages’ (Cares i llocs) pel que va rebre una nominació als Oscars d’enguany a mès de l’oscar honorific per la seva carrera el 2017.
Aquest documental l’ha codirigit amb el fotògraf i artista urbà JR amb qui plegats recorren la França rural en una furgoneta “reconvertida en un fotomaton molt especial”.
Agnès Varda nascuda a Ixelles, Bélgica (1928), encara que viu i treballa a París, es una de les directores pioneres del cinema feminista militant, del cine dirigit per dones i sobretot, dels retrats de dones amb noves històries i vivències a les pantalles des de meitats del segle passat. Està considerada per la crìtica com ‘l’avia de la ‘Nouvelle vague’, el grup de cineastes de França que, a la década dels 50, realitzava películes pioneres en termes de llibertat d’expressió, com també innovacions de llibertat tècniques en la producció fílmica.
D’aquesta prolífica i multipremiada directora podem recordar en aquest sentit la película ‘L’une chante, l’autre pas’(1977), realitzada un any després que Franca aprovès la llei del dret a l’avortament, film en el que Varda plantejava el dret de la dona a disposar lliurement del seu cos, a través de la trajectòria de la vida de dues amigues molt diferents.
Visages-Villages. FilmAffinity
Debat i presentació de ‘Visages villages’
El Barcelona Film Festival amb el segell Educacine, presenta durant tres dies al cinema Verdi el documental ‘Visages villages‘, film que torna a plantejar “la intersecció entre documental, joc i exploració social” i que té un objectiu molt senzill: “conèixer gent amb la qual intercanviar idees i històries, fotografiar aquestes persones i mostrar després les imatges a gran escala en llocs públics, per confrontar les reaccions que provoquen”.
La película es va financiar amb crowdfunding i amb el suport del MoMA (Museum of Modern Art) de Nova York, que va comprar una copia pel seu arxiu abans que comencès el rodatje i despres de les gestions fetes per la seva filla, Rosalie Varda. Al cinema Verdi la projectarà 3 dies i Agnès Varda ferá un coloqui al final de la projecció l’últim dia (24 d’abril). Després, a les 20 hores, la directora la presentarà a la Filmoteca de Catalunya.
La Filmoteca aprofita la seva nova estada a la ciutat, per oferir alguns dels seus films, -restaurats per ella, la seva filla Rosalie Varda i el seu fill Matthieu Demy- que la directora va realizar als Estats Units entre el 1969 i el 1981 i que van quedar fora del cicle que van presentar el 2014, aleshores aprofitant una exposició sobre Varda i Jacques Demy, el seu segon marit i tambè director. És per aquesta important tasca de restauració dels films propis i de Demy que la cineasta ha estat guardonada amb el Premi honorífic de la FIAF (Federació Internacional d’Arxius Fílmics).
Black Panthers _ Filmoteca
Les Panteres Negres i l’amor lliure
Ara que s’acaba de recordar el 50 Aniversari de l’assesinat del líder dels drets civils norteamericà Martin Luther King, es pot recuperar la biografia de Varda sobre Huey Newton un dels fundadors dels Black Panthers i que es el protagonista del film (1969) del mateix nom. Newton va ser arrestat pel presumpte assesinat d’ un policía. També es podrá veure en aquestes noves projeccions Lions Love (1969), la història on un trio experimenta l’amor lliure a la ciutat de Los Angeles.
Segons dades de la Filmoteca, Varda va descobrir els Estats Units “amb el rodatge de Model Shop (Jacques Demy, 1969) i en el qual trobem l’origen estilístic i temàtic de la seva darrera producció”, que no es presenta en aquest nou cicle. Sí que s’ inclou Oncle Yanco (1967), on es considera que “va plantar la llavor de l’autoretrat personal i intransferible”. Pero és a la película Mur murs (1980) on la directora ja “es fixa en la poesia dels grafittis i l’art urbà els dos elements característics de la seva obra” i que ja els fusiona en el nou documental guardonat a Hollywood ‘Visages villages’ que ara es presenta a Barcelona com a “première” catalana.
