Per Cecilia Barba Arteaga. AmecoPress
Una història ridiculitzada. Una història invisibilitzada. Una història oblidada, condemnada a repetir-se.
En el moment en què les «bruixes» es converteixen en objecte de llegenda, joc, folklore, part d’un món imaginari de follets i fades, la bruixa reial/històrica, la pagesa/artesana/proletària/dona esclava horriblement torturada i assassinada es fa invisible, queda eliminada de la història i fins i tot ridiculitzada. ‘Campanya per la memòria de les bruixes’
La caça de bruixes és la història de milers de dones que van ser torturades i assassinades acusades de bruixeria, un crim atroç mai reconegut com a tal i tergiversat, que avui és representat a partir de llegendes, mites i fins i tot amb la venda de nines que reprodueixen la imatge dels perseguidors en aquells llocs on van ser executades. Si deixem enrere la llegenda i el mite, ens queda una persecució impulsada per l’Estat i l’Església a moltes comunitats de l’Europa occidental entre els segles XV i XVIII, que a partir del segle XVI es traslladaria a les Amèriques –especialment al Brasil, Colòmbia i Perú- utilitzant la caça de bruixes com a instrument de conquesta i colonització.
Entre 1450 i 1750 data el capítol més sinistre de la història d’Europa, els processos contra la bruixeria i la crema de milers de dones protagonitzen aquest fet tan poc estudiat com oblidat pels historiadors, fins que les feministes “el traguessin dels llimbs històrics en el qual estava confinat”, com va escriure l’escriptora Silvia Federici als 90. Encara que és gairebé impossible saber exactament quantes víctimes hi va haver (els estudis oscil·len) se sap que al voltant de 100.000 persones van ser acusades i processades per bruixeria. El 1486, es publicava el manual per a la identificació, persecució i caça de bruixes per part dels monjos dominicans Heinrich Kramer i James Sprenger, que ja havien exercit d’inquisidors al sud d’Alemanya.
Aquest manual, ‘Malleus Maleficarum’, va ser una de les més influents demonologies i reimpresa diverses vegades després de la seva publicació al llarg de dos segles. Al seu llibre, ‘Calibán i la bruixa’, Silvia Federici sosté que les caceres de bruixes que van ocupar els segles XVI i XVII van ser d’allò més importants, tant per a la formació del capitalisme com per a la colonització i l’expropiació de propietats a la pagesia, elements que Marx inclou és el seu terme “acumulació primitiva”.
Les caceres de bruixes van ocupar tres segles a Europa ia les regions que els europeus van colonitzar i, tal com assenyala Federici, actualment la “majoria dels governs dels països on es va atacar i assassinar dones per bruixeria no reconeixen aquest crim”, i aquest és el cas d’Espanya.
En el reconeixement d’aquests crims resideix la preservació de la memòria
A Noruega, es commemora any rere any la persecució i execució de 91 víctimes de la caça de bruixes que va tenir lloc en un petit poble de Vardø, al nord-est de la península escandinava el 1600 i 1691. ‘Steilneset Memorial’ va ser una obra que Peter Zumthor al costat de l’artista Louise Bourgeois, que van realitzar en commemoració d’aquestes víctimes el 2011. El monument està compost per fusta i vidre, s’hi accedeix per una passarel·la on hi ha 91 finestres cadascuna il·luminada amb una bombeta, en honor a cadascuna de les víctimes. Aquesta obra és, sens dubte, un pas a la direcció correcta. Mentrestant, a Espanya, som testimoni de com s’utilitzen aquests crims com a reclam turístic i no com a memòria. A Toledo, per exemple, hi ha tours i exposicions sobre bruixeria que reprodueixen la imatge que els inquisidors van propagar, fent-nos creure que aquelles que van ser assassinades no van ser víctimes innocents sinó culpables de la seva monstruosa persecució.
Fa pocs mesos i amb la necessitat de comprendre les causes de la nova onada de violència contra les dones actualment, la filòsofa Silvia Federici publicava ‘Bruges, caça de bruixes i dones’ on va una mica més enllà de la investigació històrica, i mostra com la persecució de la bruixeria cobra nova forma i vigor. Part del llibre se centra en el “encerclament”, per una banda, en els processos de tancament de terres i privatització en relació amb la caça de bruixes; i en el progressiu encerclament del cos femení per part de l’Estat per controlar-lo. Els nous tancaments a l’Àfrica, l’Índia i al sud-est asiàtic els entén com una nova caça de bruixes, de nou en contra del cos de la dona a qui persegueixen, mutilen i assassinen.
La memòria de les bruixes
Oposades als contes, als mites i a l’atractiu turístic que amaga la tortura i l’execució de milers de víctimes, un centenar de dones s’organitzava el 2019 a Pamplona. Traficants de Somnis, espai que participa en el projecte juntament amb la llibreria Katakrak, ens explica que aquesta trobada feminista va desembocar en un projecte de recerca i acció sobre la història de la caça de bruixes, principalment a Espanya. La trobada va generar aquest projecte de reconstrucció de la història de bruixes, una manera de confrontar la imatge de les bruixes reproduïdes pels inquisidors i la barreja de la caça de bruixes històrica amb l’arquetip de dona malvada i poderosa. Així, i com diu Federici, “des de baix”, neix la ‘Campanya per a la memòria de les dones perseguides per bruixeria’, organitzada en diferents grups locals que s’han proposat investigar la caça de bruixes històrica i la seva relació amb el capitalisme, així com la caça de bruixes actual, analitzar les representacions de la memòria d’aquests successos i desenvolupar nous memorials, posar en relació la violència envers es dones de l’inici del capitalisme amb la violència envers les dones dels nostres dies.
La campanya compleix tres anys des de la primera trobada i de la seva feina ja podem veure’n fruits. Un és la realització d’un mapeig de col·aboració de llocs on hi va haver persecucions de dones per bruixeria, la seva intenció és dibuixar la persecució i la representació d’aquestes dones. Al mapa, trobem nombrosos casos, com el de les bruixes de Laspaúles: el 1593, en aquest municipi d’Osca, 24 dones van ser torturades i penjades acusades de bruixeria. Els manuscrits que descriuen els fets van ser trobats al campanar de l’església durant la seva rehabilitació el 2001, actualment hi ha un parc temàtic.
Al municipi de Laspaúles, a Osca, 24 dones van ser acusades de bruixeria i, en conseqüència, torturades i penjades
Un dels grups de la campanya, el Grito Brujo, va decidir investigar sobre els casos que tenien més a prop a la Comunitat de Madrid, en concret a la zona de la Serra de Madrid. Van trobar els casos de María de Manzanares i Ana de Nieba a la localitat de Miraflores de la Serra. Entre 1644 i 1645, hi va haver una sèrie de morts infantils inexplicables al poble de Miraflores de la Serra, Ana de Nieba i Maria de Manzanares, dues ancianes vídues i dones pobres, van ser enviades a les Presons Inquisitorials de Toledo per delicte de bruixeria. Trenta testimonis van denunciar aquestes dones i van declarar amb tota mena d’arguments. Van ser sotmeses a tortures i castigades. L’any 1646, Ana de Nieba i María Manzanares són acusades de bruixeria i jutjades per la Inquisició de Toledo, culpades d’infanticidi i de pràctiques herètiques. A partir d’aquesta història recuperada i per explicar-la, van fer una intervenció en una zona rural als voltants de la serra i van presentar el seu treball a un poble de la serra, també a Còrdova, Argentina, d’on són part del col·lectiu Grito Brujo. D’aquí poc mostraran la peça a Madrid.
Investigar els arxius històrics d’aquestes dones acusades de bruixeria, així com el seu destí, ens permet comprendre, com diu Federici, la nova onada de violència contra les dones a tot el món. “La caça no s’ha acabat, les dones segueixen sent acusades de bruixes i sotmeses a una violència institucional comparable a una cacera de bruixes”.
La representació de les dones que resisteixen
Les creadores del llibre ‘Bruixes, salvatges i rebels’ també van ser part de la trobada. Algunes de les seves autores, amb moltes idees i abans que aquestes es convertissin en llibre, es van sumar a la convocatòria per llançar la campanya per la memòria de les bruixes i van volar des de Quito al País Basc. Eva Vázquez, coautora del llibre, ens explica com van seguir el projecte de tornada a l’Equador. La qüestió inicial que volien desfilar era com es fan present aquestes persecucions avui dia als diferents territoris de l’Equador, a partir de diferents lluites o històries de defensa territorial. Estaven interessades en com afectava actualment la dimensió històrica, poc estudiada o treballada a Amèrica Llatina, però també altres expressions com l’actualització de la dominació colonial o els fonamentalismes religiosos. Tot això s’entrellaçava, a més a més, amb diferents actors, ens explica Eva, com són les empreses extractives, l’Estat o les esglésies evangèliques que estan actuant tant en comunitats indígenes com a les ciutats.
Van decidir explorar totes aquestes qüestions o fils, com les anomena Eva, i preguntar a companyes de tota mena i de tots els àmbits: historiadores, activistes, defensores del territori, feministes, mèdiques, teòlogues… La pregunta va ser oberta: quins eren els seus apropaments a aquestes qüestions. A partir de les respostes que van rebre, van pensar a deixar totes aquestes paraules per escrit. El llibre té entrades ben diverses, que van des de teòlogues i una espiritualitat feministes fins a companyes que van viure un exorcisme per les condicions de dona afro i rural. El llibre mostra les narratives sobre les dones temudes, la vinculació de les dones amb el mal el control dels cossos i la seva relació amb el caràcter colonial, però també aborden els sabers i els poders, posant en valor les resistències que parteixen dels coneixements que tenen les dones.
Les bruixes condensen bona part de la imaginació del present al voltant de les dones. Dones amb poders ocults, dones que s’amaguen i apareixen en tot temps històric. Dones temudes i perseguides, encarnació de tots els «mals» del femení. Dones lletges que es metamorfosegen en belles i pures. Que parlen amb els animals i les plantes, que les coneixen i usen per als seus encanteris. Les bruixes segueixen saturant els imaginaris del masclisme i la misogínia en contes, relats, tradicions i dites diàries. ‘Bruixes, salvatges i rebels’
Las interrelaciones entre el capitalismo, el patriarcado y el colonialismo ha sometido a América Latina a un proceso de separaciones y violencias, donde el extractivismo es supuestamente necesario para que las naciones se desarrollen. La industria extractiva minera y petrolera, motivada por una incansable demanda mundial de materias primas y recursos, apunta en contra de las comunidades indígenas, las campesinas y amplios segmentos de la población urbana en América Latina y México, como cuenta la socióloga Mina Lorena Navarro en su estudio ‘Mujeres en defensa de la vida contra la violencia extractivista en México’. Las políticas extractivas controlan, extraen, explotan y mercantilizan la naturaleza, suponen un acelerado y destructivo impacto “sobre la salud humana-natural y en general de los ecosistemas y tejido de la vida”, señala Lorena Navarro.
La casa de la destacada activista amazònica Margoth Escobar va ser incendiada després de nombroses amenaces i atacs
Contra les polítiques extractives, les dones activistes i defensores de la terra viuen la persecució als seus cossos. De la mateixa manera que la caça de bruixes del segle XVII va servir de disciplinament del cos de la dona, es despleguen nous atacs per al control de les dones que defensen els seus territoris. Atemptats que van des d’amenaces fins a assassinats: des de l’assassinat de Berta Cáceres, activista indígena i líder de moviments socials, sobretot del poble lenca, segons l’informe de defensores de la terra de Mesoamèrica, almenys 21 dones de terres i territoris han estat assassinades a Mesoamèrica i fins a 45 defensores de drets humans han patit intents d’assassinats.
El cas de l’activista amazònica Margoth Escobar suposa una metàfora gairebé perfecta de la caça de bruixes, amb anys d’amenaces, la seva casa va ser incendiada. Com ens diu Eva Vázquez, i tal com reflecteixen ella i les seves companyes en el seu divers llibre, “la incriminació per terrorisme i la violenta ofensiva judicial de l’Estat ha passat per controlar aquests cossos rebels rellançant una vegada i una altra la caça de bruixes”. La resistència de les dones davant de l’extractivisme, la defensa de les terres, igual que es van enfrontar al colonitzador. Aquestes dones són indígenes, mestisses, pageses i, especialment, amazòniques. Les imatges que construeixen l’Amazònia són de rebel·lia, “lloc inexpugnable, hostil i salvatge; autèntica frontera natural i social de la colonització”.
Encara cal protegir les bruixes
Durant la dècada de 1990, les acusacions i atacs a “bruixes” s’han intensificat de manera mai vista a l’Àfrica i l’Índia. A l’estat de Jharkhand, al nord-oest de l’Índia, 123 persones, la majoria dones, van ser assassinades després de ser acusades de bruixeria entre maig del 2016 i 2019. Almenys 23.000 dones acusades de bruixes van ser assassinades a l’Àfrica entre el 1991 i el 2001. Actualment , unes 3.000 dones exiliades als campaments de bruixes al nord de Ghana, obligades a fugir de les seves comunitats davant les amenaces de mort i les acusacions per bruixes. Al sud-est de Kenya, al districte gussi (Kissi), desenes de persones assassinades, la majoria dones. S’han registrat atacs a bruixes, sent ja nomenats com a habituals, a la República de Benín, Camerun, Tanzània, República Democràtica del Congo i Uganda. Hi ha greus persecucions a Sud-àfrica a la província de Limpopo. A Zàmbia, hi havia 176 caçadors de bruixes actius durant l’estiu del 1998. Des del 2008 les xifres d’assassinats justificats per suposada bruixeria s’han disparat: a Tanzània es calcula que són acusades i assassinades 5.000 dones a l’any.
Entre els molts factors que semblen haver provocat aquesta reaparició de la caça de bruixes, Federici assenyala al seu darrer llibre la desintegració de la solidaritat comunal o la predicació que la pobresa està causada pels defectes personals o per l’acció maligna de les bruixes. Sens dubte aquesta pobresa és provocada, però no per bruixes sinó per una incansable campanya en contra de l’agricultura de subsistència que promou el Banc Mundial. Els moviments contra les bruixes a l’Àfrica no van començar fins al període colonial, alhora que es van introduir les economies monetàries que crearien noves formes de desigualtat. Diu Federici: “abans de la colonització, les «bruixes» eren de vegades castigades, però rarament assassinades; de fet, és qüestionable que puguem parlar de bruixeria referint-nos a l’època precolonial, ja que el terme no es va començar a fer servir fins a l’arribada dels europeus”.
És difícil contestar fermament que aquesta nova onada de violència a les dones té aspectes en comú amb la caça europea del segle XVII. Hi ha moltes motivacions diferents després de les acusacions de bruixeria i grans diferències en el context històric i cultural, però anomenar els elements comuns ens pot ajudar a entendre la persecució de bruixes actual. Per exemple, en totes dues s’ataca amb més freqüència i violència les dones grans, la majoria són camperoles i viuen soles. També, les caces de bruixes africanes s’estan manifestant en societats on, com assenyala Silvia Federici al llibre, “s’estan expulsant de la terra molts pagesos, s’estableixen noves relacions de propietat i nous conceptes de valor, alhora que es trenca la solidaritat comunal amb l’impacte de les pressions econòmiques” i es pot traduir com un procés d’acumulació originària
La caça de bruixes és una persecució envers el cos de la dona, de la pagesa i de l’activista, una eina de disciplina que ha passat a representar-se amb figures de dones amb berrugues, escombres i barrets punxeguts. És important que entenguem la lògica que segueix la caça de bruixes, amb la història de llavors i la seva presència ara. Com conclou Silvia Federici: “només si mantenim viva aquesta memòria podrem evitar que es posi en contra nostra”.
Peu de foto: il·lustracions de la caça de bruixes i pancarta en manifestació presents al web Memòria de les bruixes; portada del llibre ‘Bruixes, salvatges i rebels’.
La “II Trobada feminista internacional sobre la caça de bruixes. Colonialisme, extractivisme i violència contra les dones ahir i avui” tindrà lloc a Madrid a l’octubre a l’Ateneu La Maliciosa. Per col·laborar amb la trobada, s’estan venent bons de suport que dóna accés al vermut-presentació de la trobada el proper diumenge 8 de maig de 12 a 18 h. a La parceria.
Fotos: arxiu d’AmecoPress cedides per la “Campanya per la memòria de les dones perseguides per bruixeria”.
