OPINIÓ
El terror també provoca oblits. Després de l’assassinat dels dibuixants i consell de redacció de Charlie Hebdó, l’etiqueta “Je suis Charlie” ha estat general, compartida, Trending Topic mundial. Ningú ha sortit al carrer sense horroritzar-se, exclamar-se i cridar a favor de la llibertat d’expressió.
És necessari, i alhora inevitable, penjar-se l’etiqueta. La violència només es pot combatre amb solidaritat però el suport no pot ser a cegues. Al costat de l’etiqueta tenim una foto: els grans mandataris (i les, malgrat que el diari ultraortodox jueu “HaMevaser” les amagui a cop de photoshop) que volen liderar una manifestació. Una manifestació massiva, una gran mobilització ciutadana que vol defensar la llibertat d’expressió, condemnar l’atemptat terrorista i defensar la diversitat i la laïcitat.
Aquests grans mandataris, mentre es manifesten a París, posen en marxa la maquinària de llurs estats per retallar les llibertats i drets civils: en nom de la llibertat d’expressió es retalla l’accés al territori Schenguen, s’imputa humoristes crítics amb un partit, es nega el dret a decidir, es detenen advocats i advocades… per posar alguns exemples.
Aquests mandataris indignats són els que armen aquests col·lectius, els que retallen les polítiques socials, els que obliden les 200 nigerianes segrestades per BokoHaram, els que callen i no s’indignen igual davant les ablacions obligades de totes les dones de l’autoanomenat “califat” dominat per Estat Islàmic… i a l’Estat Espanyol ens neguen el dret al propi cos de les dones.
Jo sóc elles, #BringBackOurgirls, no pas invisibilitzar-les. Jo sóc elles i vull un futur més just i exigeixo honestedat i no pas hipocresia. #JeSuisCharlie mais aussi #JesuisElles #neveuxpasetreinvisible #JeSuisNigeria #JeSuisKobane. Som dones, som elles, i lluitem contra el patriarcat, allò en què -tots aquests mandataris indignats- es posen d’acord per preservar els seus drets de gènere i de classe.
