Isabel Rodríguez Vila
RESSENYA
El 2008, en una de les tertúlies que organitzava Mina Peres, a l’Ateneu Barcelonès, vaig conèixer a Isabel Rodríguez.
Des de llavors he seguit de prop la seva trajectòria literària plasmada en llibres com Goundi: unes vacances diferents (2009), amb dues edicions; Descobrint el Cor de la Terra (2012); Quan ens Anem A on ens anem? (2014), amb tres edicions i, el seu últim llibre Sis Dits
Sis Dits, és una novel·la on la trama té dos punts de connexió, Barcelona i el Carib, i revela la saviesa i espiritualitat d’una ètnia desconeguda per al món, alguna cosa així, com l’experiència fragmentada entre el passat i el futur. Un dels seus principals arguments, és l’autoconeixement de l’ésser, com un procés reflexiu dels protagonistes.
Una parella d’enamorats submarinistes a la recerca de fauna en perill d’extinció, descobreix l’existència de l’última ètnia amb sis dits. Contactar amb ells, els infon un canvi en la forma d’entendre la vida. Descobrir la seva saviesa i cultura, els apropa a l’discerniment de creure que no hi ha una única forma de coneixement, perquè per a ells, la natura ho és tot.
Al llarg de la novel·la, es percep aquest meravellós amor incondicional que impacta profundament. El que identifica l’ètnia des de temps immemorials són els sis dits, característica de la qual estan orgullosos. Cada vegada que neixen nous integrants, el primer que miren són els dits dels peus de l’nounat, única manera de seguir perpetuant la raça.
Són éssers senzills en perfecte equilibri entre el sobrenatural i la naturalesa composta per l’aigua, la terra, el foc i l’aire, als quals afegeixen l’essència de l’èter, present en doctrines antigues. Com a integrants bàsics de la matèria, expliquen que el comportament de la natura i l’amor a la mare terra, són fonamentals per a la supervivència. Un tema de molta actualitat, ara que sabem el dany que l’ésser humà ha fet a l’entorn.
Es podria dir que, en aquesta novel·la de ficció, el realisme màgic hi és present des del moment en què els submarinistes descobreixen en aquella illa presumptament inhabitada a l’ètnia amb el seu polidactília, o com, quan en un dels capítols, la nena que fuig del’ seu padrastre violador i la natura campa al seu aire sense ordre ni concert, es troba envoltada de micos verds enmig de la jungla.
Dues perspectives es desenvolupen a l’hora de confluir els personatges: el realisme màgic i la cultura de la superstició. Així ho indiquen la naturalesa, el déjà vu, les regressions, els tràngols i fins a la màgia de la son que els desvetlla l’autoconeixement i els vincula amb l’origen de l’ésser
En la ficció es perceben diversos temes que ajuden a sustentar l’argument el llibre, amè per llegir i senzill en el seu aprenentatge. Les històries que l’emmarquen, les vivències dels seus viatges disfressats entre diàlegs, en el qual, s’arrisca a parlar del desconegut, a no callar allò censurable i, sobretot, evidenciar tot allò que moltes vegades no ens atrevim a expressar.
En hora bona pel llibre!
