Per Dixie Edith. SeMLac
Un tauler d’estadístiques realitzat en temps record, a partir de l’aliança entre la premsa i l’acadèmia.
Aquest tema ha acaparat l’atenció informativa en els últims dos mesos a Cuba, després dels primers casos positius de la Covid-19.”Pres de Covid-19 Cuba Data” o “amb dades de Covid-19 Cuba Data”, són referències freqüents en aquests temps, tant en la premsa, com en el butlletí de notícies d’un centre científic o una informació publicada per organitzacions internacionals.
Però moltes persones potser no sàpiguen que darrere de tot aquest processament estadístic, que actualitza pràcticament en temps real les xifres de la pandèmia a Cuba, s’amaguen també els quefers d’una dona periodista, apassionada per la ciència i les possibilitats que brinden les noves tecnologies de la informació i les comunicacions.
Iramis Alonso Porro, des de 2007 directora de la revista Joventut Tècnica (JT) de la Casa Editora Abril, va conversar amb SEMlac sobre aquest projecte que, insisteix, “està fet per moltes mans”.
Des de l’inici, un interrogant va cridar l’atenció de no poques col·legues. Per què fer tot el treball de crear una aplicació d’estadístiques, si el Ministerio de Salud Pública (MINSAP) divulga, diàriament, les dades de l’avanç de la malaltia ?
Per a Alonso Porro, el motiu inicial va ser bàsicament organitzatiu: “Des de l’inici de la Covid-19, a partir del seguiment de la seva evolució al món, a la revista vam comprendre que un dels punts més complexos per a la cobertura periodística serien dades i estadístiques, pel volum que podria generar-se i la capacitat real per seguir-les”, va relatar.
Segons el parer de la també professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana, el repte no només estava en el processament numèric pròpiament, sinó també en la possibilitat per derivar anàlisi o previsions de les xifres.
“No és el mateix extreure dades dels comunicats diaris, que tenir-los organitzats de manera que et permeti filtrar i mostrar gràfics interactius”, va precisar a SEMLac la periodista de 51 anys.
En aquest afany de comptar amb bases d’informació per poder fer un periodisme més interpretatiu, Alonso Porro va comptar amb el suport d’un altre col·lega, Ernesto Guerra, cap de redacció de JT i amb experiència en el treball del periodisme de dades.
Junts es van acostar al doctor Yudivián Almeida, de la Facultad de Matemática y Computación de la Universidad de la Habana, qui va organitzar el procés i va permetre generar el que ell mateix en diu un “ecosistema de desenvolupament”, que inclou un lloc web, una aplicació per a mòbils amb sistema Android i un bot de Telegram (@ Covid19cubadata_bot).
“Així podem tenir, en paral·lel, una visió global de la pandèmia al món i a Cuba, també a nivell municipal. Les dades desagregades poden ser útils a col·legues i personal investigador. A més, el format JSON en què està construïda la base de dades permet compartir-ho de forma oberta, ja que es pot descarregar i usar-se lliurement per a altres projectes”, va valorar Alonso Porro.
Segons el parer d’aquesta col·lega, un dels valors fonamentals del projecte és el treball en equip, compartit per programadores, periodistes i estudiantat, que constantment suggereixen nous encreuaments d’informació, també a partir de suggeriments i de les recerques de la ciutadania.
“Som al voltant de 17 persones vinculades a JT, al projecte infocomunicatiu Postdata.club i a la Facultad de Matemática y Computación, de la Universidad de la Habana. Però també hi treballa un noi de la Universitad de Oriente i els equips Cusobu y Daxlab (dues microempreses que desenvolupen sistemes informàtics). D’ells, quatre som dones: tres periodistes i una dissenyadora”, ha precisat Alonso Porro.
“En el projecte no hi ha jerarquies. Es treballa de manera horitzontal, encara que Yudivián Almeida funciona com a coordinador, per la seva experiència com a programador i professor “, ha afegit.
La rutina és àrdua. Periodistes de JT i Postdata alimenten manualment les dades de sistema cada dia, al matí, quan el MINSAP allibera la seva part. Aquestes dades es comproven perquè no hi hagi errors, cosa que a l’inici feien de manera manual, però a poc a poc també es va anar automatitzant.
Després li toca el torn a la programació i més tard s’actualitzen tots els canals i es comparteix el resultat en xarxes socials.
“A més, el bot de Telegram inclou missatges de bé públic i altres materials. La dissenyadora, per descomptat, és clau, perquè va generar tota la proposta gràfica, la paleta de colors, els banners i ideogrames per als diferents formats i segueix generant, dia a dia, a comanda, segons les necessitats de l’equip”, detalla Iramis Alonso.
Han identificat claus i bones pràctiques per a la comunicació d’una contingència sanitària?
“Primer de tot, des de la meva experiència, és comprendre que estem davant d’un procés, que vivim en una circumstància envoltada d’incertesa i que això implica ser molt transparent i rigorosa, contrastar la informació tot el que es pugui, sobretot amb fonts especialitzades, científiques, per evitar les notícies falses.
“Però també implica donar un marge a l’error, perquè estem construint en la mesura en què succeeixen els fets i s’està generant nou coneixement sobre la malaltia de manera accelerada. En aquest sentit, l’honestedat i rectificar quan sigui procedent són claus per no perdre la credibilitat.
“Després, és important ser coherent amb el perfil editorial i escoltar el públic: què li inquieta, quins són els buits informatius; no menystenir cap reflexió o pregunta i comprendre també que els lectors, aclaparats per la mateixa circumstància que viuen, en algun moment ho estaran per la informació constant que s’emet.
“Per tant, ens toca diversificar els formats en què es presenta la informació, les propostes de contingut i esforçar-nos per seguir abordant altres temàtiques. I no oblidar-nos de mirar amb lupa als grups que estan en major vulnerabilitat: dones o gent gran, entre d’altres, que solen passar inadvertits davant de situacions d’emergència com aquesta”.
El desafiament de el temps
Abans d’arribar a JT, Alonso Porro va formar part dels equips de recerca del diari Joventud Rebelde, en la passada dècada dels noranta i, a inicis dels 2000, a la revista Bohèmia.
En aquestes publicacions es va especialitzar en les cobertures científic tècniques i de desastres, experiències que va portar els llibres A mal tiempo, Periodismo. Cobertura de huracanes en Cuba (2010), al costat de col·legues, Bàrbara Avendaño i Mario Antonio Pradas, i Mujeres Científicas en las Américas. Les seves històries inspiradores (2012), també com a part d’un col·lectiu d’autors i autores, entre altres publicacions.
Amb vocació feminista, Alonso Porro també ha treballat temes de gènere com la violència, l’assetjament i la salut sexual i reproductiva.
Entrenada per les rutines d’una professió com el periodisme, que no té horaris, aquesta col·lega reconeix, però, que en temps de pandèmia la conciliació entre el seu treball i les responsabilitats domèstiques “és el veritable desafiament quotidià, perquè han desaparegut els horaris” .
“Encara que sembli increïble, ara reposo menys que abans i tinc menys temps per distreure’m. El meu dia acaba gairebé sempre sobre les dues de la matinada”, ha afirmat a aquest servei.
El treball en JT implica organitzar un equip per al teletreball, tenint en compte que no totes les persones tenen condicions adequades per a connectar-se i les dificultats per accedir a fonts d’informació en una circumstància tan complexa com l’actual, on moltes persones treballen a casa seva o dediquen molt de temps a l’enfrontament a la malaltia.
“Tot això cal fer-ho sense oblidar el perfil de la publicació, tractant d’innovar en un context on som molts professionals reportant sobre un mateix assumpte, en un període de temps que s’allarga”, ha detallat la periodista.
A banda, Alonso Porro dirigeix la revista, i a la seva tasca habitual de planificació i edició hi ha sumat una part de la gestió de xarxes socials. “El ritme és intens i a temps complet. La major part del meu dia la passo darrere de l’ordinador o amb el mòbil a la mà”, ha precisat.
Segons aquesta periodista, les tasques domèstiques “entren” en els intervals entre la conferència de premsa i la Taula Rodona, dos espais informatius clau que transmet la televisió en aquests dies de pandèmia. Mare dues vegades -d’ un estudiant universitari i una de “pre” (batxillerat) -, explica que les tasques, per sort, són compartides amb la resta de la família.
“A cadascú li toca una part, si bé la cuina és el meu regne, ja que la gaudeixo i em relaxa”, confessa.
Et consideres una dona emprenedora?
“Tot el temps. No hi ha un minut de la meva vida que no estigui cuinant una idea nova, gairebé sempre a la revista, però també buscant oportunitats per desenvolupar altres projectes relacionats amb la gestió inclusiva de riscos de desastres, un assumpte que m’apassiona.
“D’aquí al periodisme científic especialitzat, que és el que més he fet, vaig transitar per diferents mitjans de premsa fins a trobar aquell on podia concretar la idea que tenia de com havia de ser una revista afiliada a aquest concepte. Per fer-ho, he hagut de prendre alguns riscos i ser flexible també. Més enllà d’això, difícilment deixo escapar oportunitats per al meu creixement personal i professional, sobretot aquelles que impliquen un desafiament. La vida és un aprenentatge permanent i m’agrada experimentar i formar equip “.
