Per Maria Àngels Viladot, Carolin Scheifele, Franziska Ehrke & Melanie C. Steffens*
RESUM INVESTIGACIÓ
L’objectiu del nostre estudi va ser revisar una teoria clàssica de la psicologia social, la teoria de la identitat social.
D’esquerra a dreta i de dalt a baix, les autores del Resum: Maria Àngels Viladot, Carolin Scheifele, Franziska Ehrke i Melanie C. Steffens
Aquesta teoria assumeix que les persones fan servir diferents estratègies quan un grup a què pertanyen (per exemple, dones en posicions de lideratge) és menys valorat o té un estatus més baix que un altre grup (per exemple, homes en posicions de lideratge).
La primera estratègia, la mobilitat individual, es refereix a l’intent de millorar individualment l’estat personal d’un mateix (per exemple, avançar en la pròpia carrera). Una segona estratègia, la competència social, seria tractar de millorar la condició de les dones en general (per exemple, convertir-se en mentores o unir-se a una comissió que vulgui augmentar la proporció de dones en llocs directius). La tercera estratègia, la creativitat social, se centra en trobar formes creatives d’encarar-se al baix estatus del propi grup (per exemple, comparar-se amb dones de generacions anteriors o emfatitzar les millors habilitats socials de les líders femenines).
Hipòtesis
L’estratègia escollida depèn de diferents percepcions. La mobilitat individual és més probable si els límits del grup es perceben com permeables. En el cas del gènere, això vol dir que com a dona creus que és possible assolir el mateix estatus que els homes.
Però si la sensació és que això no és possible i perceps les diferències d’estatus entre homes i dones com injustes i inestables (que aquestes diferències es poden arribar a eliminar), segons la teoria intentaràs millorar l’estatus del teu propi grup en general; és a dir, aplicaràs l’estratègia de la competència social. Si, en canvi, suposes que les diferències d’estatus en els llocs directius no canviaran tan fàcilment i no ho perceps com un problema, utilitzaràs la creativitat social la qual cosa vol dir que interpretaràs la situació d’injustícia de les dones de forma més positiva per al propi grup. Valoritzaràs el grup propi en diferents dimensions (per exemple, pensaràs que les dones són millors que els homes en diferents facetes de la vida o que les dones occidentals estem molt millor que les dones d’altres cultures).
Un altre factor important que influeix en l’estratègia que s’utilitzi és la identificació amb el propi grup. Segons la teoria, les dones que s’identifiquen fortament amb altres dones en un context laboral (o amb les feministes) haurien de tenir més probabilitats d’emprar estratègies socials de competència social i creativitat social.
D’altra banda, les dones que s’identifiquen només una mica amb el seu grup haurien d’utilitzar la mobilitat individual.
Mostra de la investigació
Més de 600 dones a Espanya i més de 600 a Alemanya van participar en els nostres dos estudis sobre «Dones en llocs directius». Vam poder arribar a dones executives amb edats compreses entre els 22 i els 69 anys, la majoria de les quals van afirmar que treballaven en el nivell gerencial mitjà en comparació amb el nivell gerencial alt. Van estar representats molts sectors diferents: per exemple, les participants treballaven de gerents en els camps de l’educació i la investigació, atenció mèdica, serveis públics, finances i assegurances, enginyeria i tecnologia de la informació.
Resultats
Hem examinat aquestes hipòtesis centrals en el nostre estudi. Tot i que és una teoria establerta, només hem pogut confirmar algunes de les hipòtesis. Per exemple, trobem que una major permeabilitat percebuda dels límits del grup condueix a una menor (en lloc de més) mobilitat individual. En altres paraules, quan més les dones tenien la impressió que no podien assolir el mateix estatus que els homes en un context de gestió, més probable era que volguessin avançar en les seves pròpies carreres. Una explicació per això podria ser que les dones refuten els estereotips i volen demostrar encara més que això és possible. La competència social es va relacionar principalment amb les dones que percebien les diferències d’estatus entre els sexes com il·legítimes.
L’estabilitat d’aquestes diferències o la permeabilitat dels límits del grup van tenir poc impacte en la competència social. Pel que fa a l’estratègia de creativitat social, va resultar difícil d’entendre metòdicament. Si bé teòricament la comparació amb dones d’altres cultures i el canvi de valoració («l’èxit professional no et fa feliç») són equivalents, les anàlisis estadístiques van mostrar que aquestes situacions es veien de manera diferent per les participants.
Les nostres dades coincideixen amb la hipòtesi que les dones fortament identificades amb el seu grup (com a dones) utilitzen principalment estratègies socials (competència i creativitat socials). Un nivell d’identificació més elevat amb les feministes en el context laboral també es va associar amb l’estratègia de competència social, com se suposa.
No obstant això, la baixa identificació no estava relacionada amb el desig d’avançar individualment en la carrera pròpia. Pensem que la teoria fa suposicions molt estanques i per aquest motiu els resultats que hem trobat són mixtes. Per exemple, és probable que les dones utilitzin múltiples estratègies al mateix temps.
Referències i lectura addicional
Scheepers, D., & Ellemers, N. (2019). Social identity theory. In K. Sassenberg & M. L. W. Vliek (Eds.), Social psychology in action (pp. 129–143). Cham, Switzerland: Springer.
Tajfel, H., & Turner, J. C. (1986). The social identity theory of intergroup behavior. In S. Worchel & W. G. Austin (Eds.), Psychology of intergroup relations (pp. 7–24). Chicago, IL: Nelson-Hall.
Article de la investigació
Scheifele, C., Ehrke, F., Viladot, M. A., Van Laar,C. & Steffens, M. C. (in press). Testing the basic assumptions of social identity theory in the gender context: Evidence from correlational studies on women’s leadership. European Journal of Social Psychology (Special Section of Registered Reports on the topic, “Revisiting basic tenets of and new directions for Social Identity Theory“). 10.1002/ejsp.2746
Advance online publication
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/ejsp.2678
