Helena Varela Guinot. Foto: AP
Una investigadora desvetlla com la ultradreta espanyola cimenta i propaga el seu discurs antifeminista
Desentranyar com operen els corrents i moviments antifeministes va ser el motiu que va portar a Helena Varela Guinot a les xarxes socials. En una entrevista amb Télam, la investigadora comparteix les seves troballes.
La investigadora Helena Varela Guinot va ser usuària d’un perfil de Facebook de seguidors del partit espanyol de dreta Vox, i en una entrevista amb Télam explica com s’organitzen els discursos antifeministes en aquests espais a partir de tàctiques de desinformació que fomenten un discurs d’odi cap a les dones.
El diàleg és via WhatsApp des de Mèxic, on la investigadora nascuda a Espanya resideix fa 28 anys, un recorregut de vida que es nota en la seva tonada que barreja la de tots dos països.
És docent i investigadora a la Universitat Iberoamericana de Ciutat de Mèxic on integra el comitè que assessora en situacions de violència de gènere i allà també coordina el doctorat en Estudis Crítics de Gènere.
“Soc feminista”, diu la professional que va començar estudiant història, va seguir amb un mestratge en Ciències Polítiques i Socials i va indagar amb pràctiques d’inclusió i exclusió a les societats.
A mitjans daquest any va començar a difondre ” ‘Homes bons’ vs. ‘feminazis’: estratègies per construir el discurs antifeminista a les xarxes socials”, la seva investigació sobre la construcció de discursos d’odi cap a les dones en aquests espais virtuals.
Helena Varela Guinot és docent i investigadora a la Universitat Iberoamericana de Ciutat de Mèxic. Foto AP
Desentranyar com operen els corrents i moviments antifeministes va ser l’objectiu d’aquest treball que la va portar a les xarxes socials. “Vaig trobar un món del qual crec que ja no en sortiré”, comparteix.
“D’acord tenim un increment de les mobilitzacions feministes -l’Argentina és un exemple meravellós en aquest sentit-, en paral·lel veiem sectors que cada vegada es manifesten més obertament en contra del feminisme i la seva agenda, i no només és una injúria, fins i tot s’arriba a qüestionar la violència de gènere, la seva existència, dient que no és un problema del sistema, que és una cosa aïllada “, analitza la investigadora.
“És un discurs que qüestiona la realitat”, emfatitza.
Varela Guinot considera que és una reacció “davant d’un discurs que reconeix la igualtat de drets entre homes i dones i els avenços aconseguits en les normatives, gràcies al feminisme”.
“El seu marc de referència és la postveritat: interpreta la realitat a partir de tot allò que apel·la a les emocions i les creences personals, deixant en un segon pla els fets objectius i, en aquest sentit, són essencials les xarxes socials”, detalla .
“Fins i tot arriba a qüestionar la violència de gènere, la seva existència, dient que no és un problema del sistema, que és un fet aïllat”. Foto: AFP
-Télam: Per què va triar indagar a Vox?
– Helena Varela Guinot: Soc d’origen espanyol i em va cridar l’atenció el partit Vox, que ha anat creixent i que directament, obertament, es declara en contra del feminisme i està a favor de treure subvencions a organitzacions de la societat civil que tenen a veure amb el feminisme i altres coses més, sense filtres, sense pensar en un discurs políticament correcte. El declaren obertament.
– T: Què volia desvetllar?
– HVG: Em preocupaven dues qüestions: com ha penetrat aquest discurs en certs sectors de la societat que se l’han cregut i apropiat, i que sostenen que cal reclamar la igualtat de les dones, però no a partir del feminisme. I més preocupant encara, com comença a tenir una incidència en política pública.
-T: Per què va triar Facebook com a plataforma per a la seva investigació?
-HVG: Per les característiques del partit i el perfil del simpatitzant mitjà de Vox, que encara es mou a Facebook, més que a Instagram. Vaig crear un perfil des del qual no vaig ser activa, no vaig propiciar publicacions, em vaig limitar a observar des de la pàgina del partit. Vaig seleccionar, aleatòriament, 250 usuaris que tinguessin en la seva imatge d’inici alguna referència sobre el partit, i vaig veure com es comportaven, el tipus de publicacions que posaven en relació amb el gènere. La investigadora treballa en dos períodes; un, proper al Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i, altres, que va incloure el Dia de la Dona.
Del 20 de novembre al 6 de desembre de 2019, va trobar més de 2.000 entrades sobre gènere i de l’1 al 10 de març de 2020, van ser més de 2.020 les entrades. El 70.8 per cent de l’activitat va ser d’homes.
Foto: SM
– T: Què va trobar quan va realitzar l’anàlisi qualitativa d’aquestes publicacions?
– HVG: Que van construint un discurs que necessàriament porta a generar una animadversió absoluta cap al feminisme. Juguen amb la informació, amb tàctiques de desinformació que consisteixen en donar una dada com si fos generalitat. Per exemple si la Cort diu que hi va haver una denúncia falsa de violència de gènere, això els dona peu per a dir que totes les denúncies són falses; també donen informacions de successos antics com si haguessin passat ara. Sobre aquestes mentides que esmenta la professional, hi va haver novetats aquesta setmana. La Fiscalia General de l’Estat d’Espanya va realitzar l’obertura de l’any judicial informant que a l’any 2020 es van interposar un total de 150.785 denúncies per violència de gènere. I no s’ha demostrat que cap d’elles fos falsa.
– T: Quines altres estratègies va trobar?
– HVG: Altres formes de mantenir la desinformació és amb l’ambigüitat de no necessitar o de directament donar dades falses. L’interessant és que només buscant aquestes notícies a Internet una s’adonava de la mentida; aquí està el fenomen de com es transmet la notícia, sense revisar, perquè la gent la comparteix sense pensar.
– T: Quines reaccions generaven en les i els usuaris aquestes publicacions?
– HVG: Generen una imatge que mou emocions claus: la por i l’odi. La por al ‘supremacisme femillista’, a les ‘feminazis’, a les que “trastoquen l’ordre ‘, i’ volen acabar amb la família ‘, i és impressionant com construeixen aquesta sensació de persecució del moviment feminista contra els homes. I l’acompanyen amb publicacions en les quals les feministes són injuriades, amb imatges que són depravacions. Molts insults i fins desitjos de mort.
– T: Vostè parla de les tàctiques que utilitzen per frenar la revolució cultural igualitària que impulsa el feminisme. Quines són?
– HVG: Conèixer a l’enemic i aprendre les seves estratègies, fer servir les seves pròpies armes a les xarxes, ser un interlocutor reconegut a nivell internacional, promoure un marc paral·lel de drets humans i canviar el discurs de qui són les víctimes. És tota una estratègia on els homes són bons, víctimes de dones perverses que agredeixen.
* Article alliberat i cedit per l’autora Silvina Molina. Télam.
