Reflexió sobre les causes, els estereotips i els rols de gènere que l’ afavoreixen
Mataró va ser l’11 i el 12 de novembre la capital catalana en contra de la violència masclista. L’Ajuntament de Mataró, a través del Centre d’Informació i Recursos per a la Dona (CIRD) i amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones (ICD), la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, va organitzar les segones jornades sobre la violència de gènere, a la sala Auditori de l’edifici del TecnoCampus d’aquesta ciutat. L’acte s’inscriu en la celebració del Dia Internacional contra la violència vers les dones.
L’obertura de la jornada va ser a càrrec de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón; Caterina Mieras, diputada al Parlament de Catalunya, i Marta Selva, presidenta de l’ICD. Marta Selva va destacar que “malgrat que Catalunya ha sigut l’última comunitat autònoma en la que s’ha aprovat la Llei per a la Igualtat de gènere, aquesta fixa ara les responsabilitats de les institucions públiques davant la violència masclista”. La presidenta de l’ICD pensa que els mitjans de comunicació “han afluixat una mica la bona pràctica que tenien en el tractament de la violència masclista “i que es necessita una reflexió en profunditat sobre aquest problema.
D’altra banda, Caterina Mieras va puntualitzar que “totes les dones que van batallar per les llibertats a l’època franquista pensaven que amb una democràcia ens aniria molt bé i no ha estat així. Cada dia hi ha noves morts de dones en mans d’homes, però la llei fa que es reconegui com un problema social i no puntual. Aquesta llei ha fet que hi hagi jutjats especials i protecció de la dona maltractada a nivell europeu”. Quant al tractament de la violència en els mitjans de comunicació, la diputada pensa que “en general la violència de gènere es tracta correctament als mitjans malgrat que es podria millorar la reflexió sobre aquesta xacra”.
L’últim en parlar en aquesta obertura va ser l’alcalde de Mataró que va llençar una pregunta al públic: “Què ens passa a tots plegats amb la violència contra les dones? Ara tenim un marc legislatiu que regula aquests fets, però continuen produint-se noves morts de dones en mans de les seves parelles. Al final sempre diem que és un problema d’educació i el que realment passa és que no tenim una cultura pública democràtica i per això no hi ha una plena igualtat entre dones i homes”.
Els adolescents continuen tenint comportaments sexistes
La primera ponència va ser la de Relacions afectives a l’adolescència, presentada per Empar Tomé, doctora en Sociologia de l’educació. Aquesta experta va destacar la importància de l’educació com a element de prevenció en l’adolescència. “Hem fet moltes coses des d’aquell incipient feminisme dels 70, però mai com ara el cos de la dona és un camp de batalla. Des dels mitjans de comunicació i sobretot des de les “revistes femenines”, pressionen molt a les nenes per a que siguin beauties, i és que la indústria de la cosmètica ha creat un tòpic de dona bella, jove i sempre perfecte”.
Segons aquesta experta “l’únic país del món on es treballa bé la sexualitat i el respecte a les dones des de l’adolescència és Holanda”. Altres expertes que van tractar el tema de l’adolescència van ser les infermeres Margarita Petit i Montse Prat, acompanyades de Mercè Otero (professora) i Teresa San Román, catedràtica d’Antropologia.
Les jornades van tractar l’assetjament laboral per raó de sexe i/o gènere en la ponència del magistrat del Jutjat Social de Barcelona, Jaume González. El jutge fa fer una interessant reflexió sobre com la llei protegeix a la dona en cas de patir assetjament sexual o moral. També es va aprofundir en les experiències d’algunes empreses com Alcon Cusí, Comissions Obreres i l’Institut Català de la Salut, que practiquen bones pràctiques no sexistes.
L’era del postmasclisme
Per altra banda, Miguel Lorente, el delegat del Govern per a la violència de gènere, va fer una interessant conferència titulada “Violència invisible i postmasclisme”, on va parlar del postmasclisme imperant a la societat actual disfressat d’idees conservadores i va posar un exemple en les nombroses notícies que apareixen als mitjans de comunicació sobre denúncies falses de maltractaments interposades per dones amb l’objectiu de rebre un tracte preferent davant la justícia en cas de divorci.
El segon dia de la jornada va destacar la ponència de l’expresidenta de la Internacional Socialista de les Dones, M. Dolors Renau, que va guanyar-se el públic –majoritàriament femení- quan va destacar que ja “no estem a l’època del feminisme de les víctimes, sinó que estem en el nivell de dir com volem que sigui el món i de reivindicar que ja estem fartes que se’ns consideri ciutadanes de segona. Aquesta experta va introduir un tema que després es desenvolupa en la següent ponència: el drama i la violència que pateix la dona immigrada. M.Dolors Renau va insistir en la necessitat d’engegar polítiques feministes específiques en els barris on hi ha les comunitats de dones immigrades, ja que són les més vulnerables, sobretot la dona immigrada que reagrupa en solitud als fills.
Aquesta problemàtica va ser tractada per tres expertes: Gemma Cànovas, psicòloga especialitzada en maternitat, va parlar de com afecta aquesta a la dona. Asmaa Aouattah, tècnica de suport intercultural, mediadora i professora d’amazig, es va centrar més en com viu la feminitat la comunitat àrab a Catalunya, a la qual pertany. I per últim, Adriana Kaplan, professora agregada del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB, va parlar del dramàtic tema de la mutilació genital femenina (MGF) i com s’està prevenint aquesta pràctica a Catalunya.
La cloenda d’aquestes segones jornades va comptar amb els comentaris d’Ana María Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona a l’ajuntament de Mataró, d’Immaculada Moraleda, diputada de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Barcelona així com de María Calvo, les quals van encoratjar al públic assistent a continuar treballant a favor del feminisme i en contra de la violència de gènere.
Mataró farà moltes activitats per commemorar el 25-N
Aquestes II Jornades estan emmarcades dins les activitats que des del CIRD s’estan realitzant des de fa uns anys a l’entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència a les Dones. L’ajuntament de Mataró manifesta que acabar amb la violència masclista és fonamental per a què la democràcia sigui real i forta. I és per això que juntament amb les entitats del Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats de la Dona ha confeccionat un programa farcit d’actes amb l’objectiu d’avançar en l’equitat de gènere i en el reconeixement del dret que les dones gaudeixin d’una vida sense violència. Entre els quals destaquen la xerrada del 19 de novembre, “La dona curadora avui dia”; l’acció teatral a la Plaça Santa Anna Teixint un món sense violència; el taller d’autodefensa personal per a dones o la lectura el 25 de novembre del manifest institucional davant de l’ajuntament. Manifest aprovat per unanimitat en el Ple municipal del mes de novembre i que expressa el rebuig de tots els grups contra la violència masclista.
El fet que la violència contra la dona sigui considerada un problema de caràcter públic està encara en procés de reconeixement. És per això que cal difondre, a tots els sectors socials, la necessitat d’eradicar aquest exercici de control i de domini de la societat patriarcal que ha estat generat pels rols i l’assignació d’estereotips sexe – gènere i que tantes víctimes segueix provocant.
