El poema premiat i un escrit de l’autora sobre l’ofici de poeta
Directora d’un program radiofònic, Luz Cassino, que forma part del Consell de Redacció de La Independent és també una poeta reconeguda.
Mònica Miquel, alcaldessa de Cubelles, lliura el premi a Luz Cassino. Fotografia de Montserrat Torrado
La tasca de Luz Cassino al davant del programa Barreja’t amb mi / Mézclate conmigo de Radio Cubelles i produït per Por Derecho Propio ha estat premiada per la Diputació de Barcelona i el Consell Audiovisual de Catalunya.
I si fins ara, com a poeta, havia estat premiada en llengua castellana, entre altres el primer premi de la tercera edició del Concurs de Poesia Dolors Thomas 2012, convocat per l´entitat de Dones La Fita de Cubelles (article La Independent), ara ha rebut el I Premi de Poesia 17è Concurs Victor Alari pel seu poema en català Equilibrista.
———————————–
Per què escrivim?
per Luz Cassino
Que la poesia és un bàlsam, un coixinet per a l’ànima i que escrivint exorcitzem els nostres propis fantasmes són alguns dels pretextos que les persones poetes utilitzem per animar-nos a continuar amalgamant imatges i paraules.
Escrivim perquè ens agrada, perquè hi ha un desig que ens impulsa a fer-ho gairebé compulsivament.
I així anem com posseïdes, llançant la nostra nuesa fora de la dutxa, regalimant aigua per la casa per apuntar la idea, el vers, el gir que se’ns acaba d’acudir. Per a això comptem amb arsenals de quaderns de totes les mides i colors escampats a cada bossa, calaix i escletxa de les nostres estances habituals … i com no amb llapis, bolígrafs i fins a un pintallavis si serveix per capturar un monosíl · lab, aquest que estem buscant des de la matinada esquiva al somni.
Comptem mentalment i amb els dits les síl · labes perquè ens doni la mètrica perfecta, de vegades en secret, en solitari, però moltes en veu alta i amb desvergonyiment. Al tren per exemple, aquest passatger que m’observa atònit, es va allunyant a distàncies prudencials de la meva bogeria mètrica, desconcertat.
És que una es deixa transportar pels rails i va perdent-se en la brillantor de la Mediterrània que llueix turquesa allà al costat i de sobte, sense avís, les emocions exigeixen la seva imminent traducció en un poema, que a la fi neix.
A estones ens atrevim a presentar la nostra obra en concursos literaris, amb certa timidesa i un espiral de papallones deslligat al centre del plexe solar. Però ho fem … som poetes i volem!
I quan quedem finalistes o premiades i són altres llavis, altres ulls i altres ànimes les que surten a ballar amb la nostra poesia … quin plaer enorme és celebrar la vida!
———————————————-
1ª Premi de Poesia 17è Concurs Victor Alari amb el poema en llengua catalana
Equilibrista
Ara està enfilant-se pel meu coll
i a poc a poc va pujant pel clatell,
per una estona s’instal•la tèbiament
sobre el meu cerebel, equilibrista,
s’estira i grimpa àgil damunt la cara,
em toca les arrugues, ronroneja,
balla danses de guerra i de deliri
i sacseja el vesper del meu espant,
sotsobre com vaixell fet de paper
en mars de sal, en mars de cotó fluix.
Llepa la meva pell, cada un dels meus porus,
és gegant, un follet, un taumaturg,
la síntesi de Déu i del diable,
la poma prohibida, el paradís.
M’assaboreix les corbes, les badies,
em penetra voraç o bé entendrit,
res deixa a l’atzar doncs tot m’ho pren:
els accidents, les ombres, les esquerdes.
És quedarà amb mi per sempre més,
ho sé, llavors jo decideixo
si serà cicatriu o bé ferida,
si dormirà amagat entre homenatges,
o bé a sota de dunes daurades
on va trobar refugi el meu cor.
*(Luz Cassino forma parte del Grupo de Poesía Metáfora, Biblioteca Mercè Rodoreda, BCN)
