OPINIÓ
L’ajuntament d’Oviedo va retre homenatge el 6 de febrer passat a les i als periodistes i a la llibertat d’expressió a través del emocionat record a la periodista mexicana Regina Martínez Suárez, assassinada l’abril de 2012 quan exercia el seu treball. L’homenatge, fet a proposta del grup municipal Socialista, es produeix en un dels moments més crítics de l’ofici de periodista a Espanya.
A la placa, col·locada sobre un gran bloc de pedra en una zona enjardinada del carrer Veracruz d’Oviedo, diu el següent text: “En reconeixement als periodistes i la importància de la seva tasca professional per al desenvolupament de la Democràcia”. Són paraules majors, però al final serveixen de poc, perquè moltes vegades són els propis polítics els que trepitgen la llibertat d’expressió des del moment que s’atreveixen a convocar els periodistes i no els permeten fer preguntes.
També és molt fort escoltar o llegir a periodistes erigits en portaveus d’una tendència política o d’un partit polític, tant és que sigui d’esquerra o de dretes. A un periodista se li suposa la independència suficient per poder parlar o criticar a tort ia dret. La resta grinyola.
El problema és que la gent, aquells que llegeixen i escolten, esperen que se’ls digui el que volen sentir. És tasca de la premsa difondre l’esperit crític en la ciutadania. Des de les línies de “Con espíritu crítico” intento predicar amb l’exemple, però això em costa l’etiqueta que els de dretes em vegin d’esquerres i els d’esquerres em suposen de dretes.
El meu record emocionat a Regina Martínez una companya que va donar la seva vida en favor de la veritat.
