Mercè Meroño, presidenta del Comitè 1er de Desembre (plataforma unitària d’entitats en l’àmbit del VIH i sida) i presidenta d’Àmbit Prevenció.
La discriminació de les persones amb VIH i sida ha estat el focus del Dia Mundial de la Sida 2019. Per què?
Considerem que la discriminació de les persones amb VIH i sida és tant o més important que els avenços mèdics i farmacològics. Per això l’hem posat al centre de l’agenda política. No hi ha “pastilla” contra l’estigma i cal promoure canvis en la ciutadania per tal de que aquestes situacions no es repeteixin. Encara hem de crear els mecanismes per detectar i evitar discriminacions, i per acompanyar les persones que les pateixen.
La societat no sembla ser-ne gaire conscient d’aquest estigma. Quines són les discriminacions que encara pateixen les persones amb VIH i sida?
Efectivament, les discriminacions que es produeixen difícilment arriben a fer-se públiques o tenen ressò en els mitjans de comunicació. Moltes són indirectes, i per tant les persones que les pateixen tenen poques garanties per demostrar que han estat discriminades. Normalment no inicien accions de denuncia que vagin més enllà de comentar-ho en entorns propers o de seguretat.
Podries donar alguns exemples concrets que hagueu detectat des de les entitats que treballeu en l’àmbit del VIH?
Hi ha persones que han patit discriminacions en el món laboral, per exemple per accedir a llocs de treball, o que han tingut dificultats per mantenir l’anonimat del seu seroestatus. També hem detectat discriminacions en l’atenció a la salut, com per exemple en clíniques odontològiques on es reserven les darreres hores per atendre a persones amb VIH. Un altre exemple serien les dificultats per obtenir un assegurança mèdica amb clàusules no abusives.
En la campanya del Dia Mundial de la Sida heu insistit en que el Pacte Social contra l’Estigma i la Discriminació de les persones amb VIH és l’instrument indispensable per començar a treballar contra l’estigma. Com valoreu la campanya?
Hem tingut força visibilitat i ressò en els mitjans de comunicació i per tant pensem que la problemàtica de la discriminació està començant a arribar a la ciutadania. D’altra banda, la campanya ha estat avalada i recolzada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i pel Departament de Salut.
Les entitats hem treballat i lluitat molt per aquest Pacte Social. Que s’hagi aprovat per unanimitat, el darrer 11 de desembre, al Parlament de Catalunya una proposta de resolució que demanava a la cambra adherir-se al Pacte Social, ha estat una alegria després d’anys de feina. Aquesta resolució insta al Govern a posar en pràctica les actuacions previstes en el calendari establert. Sembla que anem ben encaminades, ja que el Pacte Social ha de ser el principal instrument polític i social a Catalunya per garantir els drets i la igualtat d’oportunitats de les persones amb VIH i sida.
Com afecta l’estigma relacionat amb el VIH i la sida a les dones en particular?
A les dones ens afecten totes les discriminacions i violències amb major intensitat que als homes, i també patim més dificultats per incorporar-nos o per mantenir-nos en el món laboral, entre d’altres motius per la responsabilitat de ser mares.
En el cas de les persones amb VIH i sida també les dones poden tenir associats al VIH altres estigmes com ara el consum de drogues o la prostitució, que encara empitjoren més l’estigma que poden patir, així com la por al rebuig social o la pèrdua de drets sexuals i reproductius.
Quines serien les mesures més urgents a implementar per poder començar a fer front a l’estigma?
N’ hi ha moltes, però potser destacaria el vetllar per un correcte tracte a les persones amb VIH en la xarxa pública i concertada de salut, en el sistema penitenciari i en altres serveis i equipaments socials. També és urgent l’eradicació de la discriminació en l’àmbit laboral.
Cal molta pedagogia encara?
N’estem convençudes. Calen campanyes de sensibilització que promoguin la lluita contra l’estigma, així com l’apoderament de les persones amb VIH.
Cal establir programes educatius adreçats a diferents col·lectius, com ara joves, professorat, personal de la xarxa sanitària i de serveis socials, i per això és indispensable la participació i implicació de col·legis professionals, patronal i sindicats, amb una mirada feminista i també interseccional.
Finalment, hem d’acordar uns indicadors que mesurin l’impacte de les discriminacions en les persones amb VIH, i que permetin l’avaluació i el seguiment de totes les accions que es duguin a terme en aquest àmbit. Tenim molta feina per davant, però les entitats seguirem perseverant per a que tot això s’assoleixi.
Quin seria el teu desig per a les persones amb VIH en aquest 2020?
Garantia de drets. És a dir, una vida sense discriminacions on es puguin atendre les diferents situacions que comporta viure més anys, però també viure millor. Els aspectes socials i la qualitat de vida s’han de posar al centre de les cures.
