Montserrat Minobis en l’acte de les periodistes el 8M de 2019 (foto: Lidia Vilalta).
Aquest 10 d’abril ha mort Montserrat Minobis i Puntonet, periodista de reconeguda trajectòria, guanyadora de diversos premis, impulsora de la igualtat de gènere als mitjans de comunicació i fundadora de diverses organitzacions de dones periodistes, entre elles la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPICCAT) i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG), a més de presidenta fundadora de La Independent.
Amb una incansable activitat als 76 anys, Montserrat Minobis tenia previst i no va poder assistir a la VII Trobada de la RIPVG, realitzat a l’Uruguai entre el 3 i 4 de maig d’aquest any, a causa d’una intervenció mèdica per una afecció cardíaca que es va produir aquest divendres i que no va poder superar.
Nascuda a Figueres i llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació, es va especialitzar en ràdio i la seva veu es va escoltar en diverses emissores, començant el 1961 a Ràdio Popular de Figueres (Cadena COPE) i després des de Barcelona a Ràdio Espanya (1974 a 1976), Radio 4 (1976) on feia entrevistes a polítics d’actualitat en el programa Un altre aire, i posteriorment va ser directora de Catalunya Ràdio (2004 i 2005). Ja jubilada, quinzenalment resumia la informació de La Independent a Radio Estel. A més va ser redactora del programa Miramar de TVE i va col·laborar en les publicacions Avui, Hoja del Lunes, Oriflama i Serra d’Or.
Minobis va ser presidenta i fundadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) de 1994 a 2002 i de la XIDPICCAT (2005-2016) i fins aquest any va ser una de les coordinadores internacionals de la RIPVG (2016-2019). El 2010, junt un grup de periodistes, va crear l’agència de notícies amb visió de gènere de Catalunya, La Independent.
També va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004) i en reconeixement a la seva trajectòria professional el 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció catalana. També va rebre el Premi Ciutat de Barcelona (1987), el Premi Espais del Centre d’Art Contemporàni Espais de Girona (1990), el Premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya (1991) i el Premi Ràdio d’Òmnium Cultural (1992), entre d’altres reconeixements, sent l’últim lliurat, en la seva absència, a Montevideo per la RIVPG en la VII Trobada al qual hi van assistir prop de 60 periodistes de 11 països.
El darrer any va ser una de les impulsores i organitzadores del Manifest 8 de Març de les treballadores del sector de la informació i la comunicació, que convocava a les periodistes a la vaga de dones del Dia Internacional de la Dona Treballadora. En aquesta data, referint-se a la lluita contra el masclisme i les seves violències, ella va dir:
“Però hi ha hagut alguns avenços? Un de molt significatiu: que la lluita no s’ha aturat. I que ha agafat embramzida planetària. La lluita feminista, la lluita de les dones”.
La seva incansable activitat, la seva personalitat i lideratge, el seu treball per un periodisme feminista i la seva enorme qualitat humana deixa un buit enorme en les i els que la vam conèixer. La XIDPICCAT – RIPVG i l’equip d’editores i col·laboradores de La Independent ja la troba a faltar.
Montse Minibis, la segona des de la esquerra, a Nova York el 2015.
L’equip de La Independent. Montse Minobis al darrere la segona a la esquerra i, aseguda primera a la dreta, Pepa Badell que també se’n va anar enguany.
