Tant per part de les tradicions cristianes com musulmanes, ens topàvem amb la força marginadora d’un “patriarcat” que es considera l’únic per interpretar qualsevol dels llibres dits sagrats
Assistir a un Fòrum Social Mundial, sempre és enriquidor. Per una part et sents participant en un espai que definiria com el melic del món alternatiu immers en les esperances sorgides de l’opressió d’estructures polítiques, econòmicament neoliberals amb un fort ingredient dels moviments socials que intenten donar resposta a tot plegat. També però, sorgeixen grups fonamentalistes que volen imposar un món a la seva manera, rebutjant tota possibilitat de respecte i pluralitat.
En mig de tot aquest desori, les dones…
Aquestes formant part de tot però al menys a Tunísia, mogudes per un component feminista i qüestionador molt viu.
Buscant per aquell espai universitari on es desenvolupava el FSM, el taller que t’interessava assistir, o la classe on tenies que donar el teu, ja era un repte.
Jo formava part del grup Cristianisme i Justícia de Barcelona i representant del grup de dones interreligios de UNESCOCAT. També del Col·lectiu de Dones en l’Església que lluitem per la paritat.
El tema que portava preparat era “Espiritualitats alliberadores femenines”. Varen assistir-hi un bon grupet de dones joves i després de l’exposició va quedar clar que, tinguem on tinguem els peus, si participem en alguna tradició religiosa, les contradiccions que es vivuen en aquest espais des d’una postura feminista, totes constatàvem el fet comú, tant per part de les tradicions cristianes com musulmanes, ens topàvem amb la força marginadora d’un “patriarcat” que es considera l’únic per interpretar qualsevol dels llibres dits sagrats.
Exemples de interpretacions de lectures de l ‘Alcorà coincidien en les hermenèutiques fetes dels versets de la Bíblia.
Si, qui llegia els llibres era un home o una dona sorgien conclusions diferents.
Simplificant potser es podria dir: unes interpretacions eren excloents i les altres inclusives.
És va constatar aquest fet al llarg de tot el taller. Per una part l’esforç per integrar en l’espiritualitat tot allò que a la vegada allibera el nostre interior i enriqueix els sentiments , i per l’altre la pressió constant d’unes “lleis” que, incidint i regulant la conducta humana oprimeixen sota poders, que volen incidir en la construcció de la societat.
En canvi totes aquelles persones, dones i/o homes que volen crear espais alliberadors que no limitin la grandesa de la vida humana, son rebutjats i apartats dels grups mes tradicionals en totes les religions.
Les realitats culturals diferenciadores, i les interpretacions més literals del fet religiós, sempre discriminen a la dona.
L’experiència d’una noia jove musulmana ens va frapar per la seva força i decisió de continuar en la lluita per assolir una llibertat de la que intuïa podria trobar en l’Alcorà i per això anava estudiant el fet religiós del seu poble.
Sensibilitzada pel tema vaig buscar entre els 1.000 tallers que estaven anunciats al programa del FSM.
Em vaig decidir per anar als que s’enunciaven com “moviments feministes musulmans”.
Jo no coneixia el debat que hi havia a Tunisia sobre temes feministes i la religió musulmana, però ràpidament vaig entendre la feinada que tenien per clarificar uns conceptes que, poder influenciats per l’Occident, em feien viure els inicis del feminisme a casa nostra. Es pot ser creient i feminista? Tot anava al voltant d’aquesta pregunta, però també calia aprofundir què entenien per feminisme en un país tant poc laic.
En el fons era el debat diferenciador i clarificador de la igualtat i la diferència per poder viure des de la realitat femenina, assolint una plenitud i llibertat que no havien copsar abans de conèixer el moviment feminista. Moltes però no volien renunciar a la seva cultura musulmana i lluitaven per crear un espai on fos possible ser feminista sense renunciar a tot allò que fins llavors havia donat sentit a les seves vides com dones.
Cal ser bona feminista per poder ser bona musulmana, o, cal ser bona musulmana per poder ser feminista. Els espais de reflexió feminista mai son del tot diàfans i cal abocar-hi moltes hores de debat per arribar a una visió lúcida integradora i no excloent de ningú.
Què vaig valorar de tot plegat? Doncs de que les dones tunecines, magrebis, subsajarianes, líbies, argelianes, marroquines… tenien una gran força de transformació en un món que ja no pot enredar-les i que poc a poc empenyen per fer-lo més respectuós, lliure i plural.
