Najat Vallaud – Belkacem (foto wikipedia)
Defensada per la ministra de Drets Humans, Najat Vallaud – Belkacem , franca – marroquí, com un pas endavant contra les xarxes mafioses que trafiquen amb el cos de dones, ha estat aprovada dimecres pel Parlament francès una llei que està provocant un gran debat. En comptes de penalitzar les prostitutes, (com va establir el 2003 Nicolas Sarkozy) multa als seus clients, i els obliga, com a mesura complementària o substitutòria de la multa, a participar en un stage de sensibilització sobre els problemes que crea la prostitució.
Alhora, i aquesta és la mesura més important, la llei institueix un fons d’aproximadament 20 milions d’euro a l’any, que haurà de ser alimentat per les multes, per donar suport a les prostitutes que volen sortir del carrer.
Les immigrants no seran obligades a denunciar els seus explotadors, i tindran un permís d’estada de 6 mesos per buscar feina i inserir-se en la societat francesa. Abans que a França, la prostitució ha estat abolida a Suècia, Noruega, Islàndia i Slovaquia.
Organitzacions de prostitutes han protestat per no haver estat consultades, mentre fa unes setmanes va sortir el “Manifest dels 343 cabrons” , intel·lectuals que no volien que l’Estat entrés a tocar “les seves putes”. Entre ells un advocat de Dominique Strauss Khan, i l’escriptora Elizabeth Badinter, filosofa i historiadora, que defineix la maternitat com una nova esclavitud.
Segons l’activista nigeriana Eshoe Aghatise, del CATW (Coalition Against Traffiking in Women) ens hauríem de preguntar quan arrelada està en la nostra societat la visió de la feminitat repartida en tres: la (santa) mare, focus d’amor incondicional, la dona, per a la llar, els fills, la missa dominical, (o la festa del poble), la “puta”, per basic instints i fantasies sense fronteres. Les lleis sempre es quedaran curtes si no hi ha una reflexió més àmplia sobre els rols i comportaments sexuals que considerem “normals”.
