Legisladors presumeixen de les reformes per castigar els assassinats de dones, però en els fets hi ha una mala definició del delicte i una inadequada aplicació de la justícia.
Organitzacions civils afirmen que des de 2007 la violència feminicida s’ha incrementat exponencialment a Mèxic, i per mostra l’augment a més del 400 per cent a Nuevo León, Sinaloa o Chihuahua. En dades de l’ONU diàriament són assassinades sis mexicanes per raons de gènere.
Davant d’aquest índex, activistas, acadèmiques i instàncies internacionals han convocat a què es legisli a favor de les dones i es castigui el feminicidi. Fins ara 30 congressos estatals han respost a la crida, però no de forma adequada.
El 2006, la feminista i doctora en antropologia Marcela Lagarde va documentar* la falta d’investigació i sanció davant els assassinats dolosos de dones i va proposar crear un tipus penal específic per sancionar els homicidis de dones per raons de gènere, és a dir per castigar qui matés una dona pel simple fet de ser-ho. A més va plantejar una sèrie de requisits que hauria de contenir el tipus penal.
Set anys després de l’anomenat, les iniciatives que han estat aprovades per 29 estats, el DF i a nivell federal no consideren en la seva totalitat les propostes de Lagarde i en molts casos han ignorat les advertències de la societat civil en el sentit que les i els legisladors van incloure ” elements subjectius que tornen impossible la comprovació ” del feminicidi.
Manca una reforma integral
La mestra en Dret Lourdes Enríquez explica que per crear un tipus penal adequat es va haver d’aprovar un primer un paquet de reformes a diversos codis estatals, com els de procediments penals i civils, a més de les lleis d’accés de les dones a una vida lliure de violència. Pel que no només es va deure reformar o afegir articles als codis penals, indica.
A parer de l’ Observatorio Ciudadano Nacional del Feminicidio ( OCNF ), les reformes haurien d’incloure protocols d’investigació adequats, així com l’obligatorietat de les autoritats de generar informació estadística per a visualitzar la incidència d’aquest tipus de violència.
En revisar les lleis estatals que van ser reformades, aquesta agència va poder comprovar que els tipus penals creats i les penes difereixen entre si, no hi ha homologació en les circumstàncies considerades raons de gènere, i en la majoria dels casos el modificat es limita als codis Penal i de Procediments Penals estatals.
Enríquez i el OCNF coincideixen que per aconseguir l’ adequat accés a la justícia és indispensable que els delictes de feminicidi siguin ” autònoms”. És a dir, que no depenguin de l’existència d’altres crims per a la seva comprovació, tal com succeeix a Aguascalientes, Coahuila, Guerrero, Yucatán i Durango, on el feminicidi només es considera un agreujant de l’ homicidi dolós, el que implica que per comprovar la seva existència primer s’ha de comprovar l’assassinat.
Mentre estats com Baixa Califòrnia defineixen com “raons de gènere” dues circumstàncies, a Guanajuato hi ha set elements considerats com a tals. A Coahuila i Durango l’agreujant de feminicidi no defineix l’existència de raons de gènere que motivin el crim.
Sumat a això, hi ha una disparitat en el tipus de sancions als responsables del delicte, ja que mentre uns codis s’estableixen penes de 18 a 50 anys de presó, en altres entitats als anys de presó poden estendre fins a 70.
Cada u a la seva
En aquesta confusió sobre les penes destaca l’estat de Campeche, ja que el seu Codi Penal estableix que les sancions seran dictades amb base a la Ley General de Acceso de las Mujeres a una Vida Libre de Violencia, ja que si bé aquesta norma defineix la violència feminicida no estipula càstigs.
De les poques entitats que van aprovar un paquet de reformes destaca Querétaro, que va modificar fins i tot el Codi de Procediments Civils per eliminar el dret del responsable sobre els béns heretables o els fills i filles, en cas de tenir una relació familiar amb la víctima. Tanmateix, les penes són de les més baixes.
Hi ha a més estats on el delicte de feminicidi no està catalogat com a greu, així que els que perpetren poden quedar en llibertat sota fiança.
Hi ha altres entitats que no sancionen a servidors públics que incorrin en accions o omissions en el delicte, com és el cas de Sant Luis Potosí.
Chiapas, Colima, Morelos i Veracruz contemplen una reforma integral per eradicar el delicte, però a data d’avui aquestes entitats no tenen protocols que garanteixin una investigació adequada amb perspectiva de gènere.
* (Nota de La Independent) Tasca que va dirigir i coordinar la periodista Sara Lovera.
