Aquest cap de setmana passat, han tingut lloc a la Universitat Pompeu Fabra, les Jornades radicalment Feministes. La inauguració de les Jornades, va ser el divendres 3 de juny a la 19 hores, al Pati Carmen Amaya que estava a vessar.
Al pati Carmen Amaya, s’havia muntat, una gran exposició de pancartes, les que han participat al costat de les feministes en totes les seves lluites i reivindicacions al llarg d’aquests 40 anys. A l’escenari, on es van fer els discursos i actes d’inauguració, hi havia la gran pancarta de les primeres Jornades Catalanes de la Dona de l.976, sostenint-la, hi havia dones que van participar en l’organització d’aquelles Jornades.
Les actuals es van obrir dient que “el Feminisme està molt viu, més fort que mai, tot i el que diuen”, i que en aquestes Jornades, es tractés d’enfortir-se més, al costat de tantes i tantes feministes de diverses edats, orígens, trajectòries i experiències, en aquests moments tan difícils, política i socialment.
Una trobada “per encomanar-se, contaminar, per fer transfusions de sabers, energies i experiències compartides, i sobretot per agafar forces per al futur, un futur Radicalment Feminista”. El desig de la organitzadores era crear un espai de trobada per posar de manifest i en diàleg els diversos feminismes.
També es va recordar, que des de fa 40 anys, les feministes estan canviant el món, i que continuen i continuaran amb aquesta transformació, i que “una gran acció, és la suma col·lectiva de moltes petites decisions individuals”.
Hi va haver un testimoni de les dones del 76, amb la lectura d’un poema de Montserrat Abello i també es va comptar amb la participació de la cantautora Marina Rossell.
En el Pati, també hi va haver diferents exposicions d’art, llibreria, grafisme, i mostres de les aportacions de dones de diferents comarques.
Al llarg d’aquest cap de setmana s’han realitzat més de 70 tallers amb gran participació de les dones assistents.
La cloenda de les Jornades va tenir lloc a l’Auditori de la Pompeu Fabra. Entre els diferents actes de la cloenda, part de la comissió que va organitzar les Jornades va sortir a l’escenari amb la pancarta que definia a través del lema l’objectiu proposat per caminar juntes cap endavant: “Obrim els Fronteres, Dones Lliures en Territoris Lliures”. Varen explicar que la valoració de les Jornades, havia estat molt positiva, que l’opinió general era, que els tallers havien estat de gran qualitat, diversitat i pluralitat. Per a l’organització s’havien superat les expectatives, ja que hi ha estat presents més de dues mil dones ( que es van inscriure), i amb una participació molt activa.
Les feministes, van llegir a l’Assemblea de clausura, tuits en veu alta donant l’opinió sobre el que havien experimentat en la trobada i sobre els seus desitjos de futur per al Feminisme i per a totes les dones, lesbianes i trans del món.*
També es va parlar del turisme sostenible, convidant a les dones a una manifestació, “contra els grans creuers que contaminen i creen conflicte a Barcelona per a la sostenibilitat de la vida”. I afirmaren “que l’eix del mal és colonial i patriarcal”. Hi afegiren una reflexió: “Sabem que no hi ha teoria sense pràctica, però hem vist que hi pot haver pràctica sense teoria”.
Les dones feministes d’Euskalerria, van convidar a totes a organitzar i participar des de diferents punts de l’Estat Espanyol, en una gran marxa internacionalista a Grècia, concretament a Tesalònica, en solidaritat amb totes les persones refugiades. “Una part important d’aquesta marxa serà la Solidaritat Internacionalista de les dones per a les dones, ja que sabem que en els camps estan sent agredides i represaliades com tantes vegades s’ha dit, per la dominació imperialista i patriarcal”. Aquesta Marxa tindrà lloc entre el 12 i 15 de juliol.
A continuació hi va haver un record homenatge a Berta Càceres, dona sense fronteres, ja que “la seva lluita per la vida és internacional”. Es va fer un record a totes i tots, a qui els ha estat arrabassada la vida a Amèrica Llatina i a Centre Amèrica “quan defensaven el territori terra i ens segueixen recordant que era i és per la vida”. Es va donar aquest missatge: “Berta Càceres viu, assassins a sou, mateixes famílies mateixos llinatges, mateix racisme i xantatge. Tot i que la colguin en terra, porta un riu dins. Recorrerà tota Mesoamerica a través de l’aigua, i cada gota ens explicarà la seva història. El riu no es ven, no es conté, no s’atura, que no hi ha presa que aturi el dolor de tanta gent”.
També va actuar, el grup de dones Feminista per la Independència de Ca la Dona, interpretant una rumba catalana Independentista.
Es va llegir un correu enviat per Judy Chicago (pintora, escultora, educadora, escriptora i pionera de l’art feminista nord-americà, roneguda per la crítica en la dècada de 1970, The Dinner Party …). El correu deia: “Moltes gràcies per compartir el vostre projecte amb el meu. El projecte del menjar transgressor, que anima moltes dones a transgredir les limitacions que continuen volent encara, frustrar la nostra llibertat”.
La nota de Judy Chicago, tenia a veure amb una de les instal·lacions que ocupà gran espai al llarg de les les Jornades, com una invitació a totes a participar en aquesta taula d’imaginació i desitjos. Va ser realitzada per, Fem Art i Xarxa d’artistes de Ca la Dona, sobre l’obra d’aquesta creadora. Un dels tallers que es va organitzar durant les Jornades, va ser – El plat sobre la Taula -, idea que va sorgir del que el 2015 van realitzar, Judy Chicago i Josune Muñoz, a Bilbo, per insistir d’una manera pràctica, experimental i col·lectiva, en el valor de posar sobre la taula l’art, alternatives al patriarcat, reals, simbòliques i feministes.
Per finalitzar l’acte de cloenda, es va cantar coralment: “Compte, compte, us avisem, som moltes més que quan vam començar”.
A continuació es va sortir des de la Universitat en manifestació fins l’Arc de Triomf, realitzant diverses performans. La darrera a l’Arc de Triomf, amb una pancarta de paper que el travessava, simulant el mur d’una frontera. Darrere hi havia la pancarta d’ “Obrim fronteres i radicalment Feministes”, i , al so de les batuqueres, es va saltar el mur tot trencant-lo i cantant: “Dones Lliures en Territoris Lliures”.
Les Jornades acabaren a l’Estació del Nord, amb un gran paella per dinar, i tot seguit una gran festa.
*Enumerem alguns tuits; “Em sento orgullosa de ser dona i felicito a l’equip que ha estat treballant per sempre”; “Hola, Jornades súper emocionants i intenses, la força de la relació de les dones és una cosa importantíssima, el millor antídot contra les violències”; “Reflexió i reptes, parlant i sortint en nom i en defensa de les dones agredides sexualment a la República del Congo, i escoltar la veu de les dones emigrades sobre les agressions a dones de Senegal i Perú”; “M’agrada molt canviar el nom espais, jo no he vingut a la Pompeu i Fabra, sinó a la Universitat María Moliner; “Independència, per una República Independent Feminista”; necessitats bàsiques cobertes per a la població i per l’eliminació de totes les desigualtats; “Perquè pensem en un altre món millor, les dones diem, no a les guerres”; ” he conegut i vull destacar a dues dones estupendes, feministes i prostitutes “:” que la Premsa no ens ignori, i la lluita feminista sigui més visible “;” des de Saragossa, encantada de participar i fins a les pròximes “,” gràcies a totes per compartir aquests dies, i voldria dir, que cal crear aliances i complicitats, contra la violència, entre dones, i com em deia un company, – els homes tenen enveja de que les dones fossin feliços – visca el Feminisme, amb alegria “; “en un taller de lesbianisme. el feminisme era la teoria i el lesbianisme, la pràctica”; “voldria agrair a les dones de la neteja que han mantingut aquest espai i els banys, immaculats, i ens ha permès gaudir de l’espai”; ” avui és el dia del medi ambient, el riu és la vida, i el feminisme l’alegria “;” la coeducació, és el feminisme posat en pràctica, ja hi ha unes lleis cal exigir que es duguin a terme, com: Llei del dret de les dones per a l’eradicació masclista i té en la coeducació una de les seves bases per aconseguir-ho: Llei contra la Xenofòbia, també la coeducació és una de les seves bases per aconseguir-ho: Llei de la Igualtat. És un tema que aquesta damunt de la taula i no s’ha avançat el que havia de avançar, i demanar a totes des de Ca la Dona, per al seu Centre de Documentació, tot el que cregueu que és important per a la història de les dones, no tireu res “.
