Es poden fer moltes anàlisis polítiques del que va passar a les eleccions municipals (i autonòmiques, en alguns territoris), però poques tenen un component feminista, i la majoria només es fixen en l’avenç de la dreta sense contemplar que les feministes tenim alguna cosa a dir. Això és el que faig després de comprovar-ne els resultats.
La principal conclusió per extreure del diumenge 28M electoral és que no es pot fer feminisme sense les feministes. Les dones d’esquerra no votem a la dreta, per tant, em centro només en aquells que volen conformar “el govern més feminista de la història del món mundial”.
Tot i que la majoria dels partits s’han enganxat a la bandera del feminisme, ho han fet per pur oportunisme, perquè creuen que això els farà ser “moderns, progres, i que els donarà vots”. Però ningú no s’ha preocupat realment pels problemes de les dones, i tots s’han llançat als braços d’idees absurdes d’inclusivitat, diversitat i fluïdesa de gènere sense fer atenció ni reflexionar sobre els disbarats que s’estaven promovent. Però sembla que la gent del carrer se n’ha adonat, i aquí la seva resposta!
La bandera d’Unides Podem
Una altra idea important és que el partit que més ha lluït el feminisme (Unidas Podemos) s’ha enfonsat irremeiablement a la misèria, (i encara potser serà més greu), perquè ha abanderat un feminisme sense feministes: les ha fet callar, insultat, menyspreat, expulsat dels seus debats, i ha brandat una bandera que no és la nostra.
Una bandera que desdibuixa el que és dona, a qui de vegades inclouen al “tots” com si conforméssim una barreja indiferenciada; altres vegades s’han referit a nosaltres com a “cossos menstruants”, i en cap ocasió han volgut respondre a la pregunta què és ser dona? L’única resposta de la ministra d’Igualtat ha estat considerar que dir que “ser dona no és un sentiment” o “que les dones no tenen penis” és transfòbia. L’altre gran referent, el PSOE ha anat a remolc de Podem en aquest tema, ni amb tu ni sense tu, i hi poso pegats per salvar la casa.
«Escombraries trànsfoba»
Doncs bé, “Govern de coalició més feminista de la història” aquí en teniu el resultat. Aquesta “escombraries trànsfoba” com es va referir Pablo Echenique a la marea de dones que inundava els carrers de Madrid l’octubre 2022, us ha abandonat i no pensa tornar a votar-vos. És el que passa quan es viu en una ficció, envoltada de personatges que creuen tenir els superpoders dels herois de Marvel i desconnectada de la realitat.
Prioritzar les polítiques identitàries com han fet els altres partits per ignorància, inconsciència o oportunisme té un cost. I això només és un avís per a altres capdavanters de la diversitat i la inclusió (Colau, Díaz) de la prostitució com un treball com qualsevol altre, l’acceptació tàcita dels ventres de lloguer, la despreocupació per l’augment de la pornografia, i allò que és més greu, l’abandonament del tema principal: la lluita contra la violència de gènere, els fons del qual encara estem esperant saber on s’han invertit.
«El feminisme no vota traïdors»
Així que sí. Com estan dient moltes feministes a xarxes socials, “a plorar a la ploreria”. Les feministes hem estat donant raons, explicacions, arguments, reflexions i l’únic que han fet els partits és ignorar-nos, quan no riure’s de noslatres, potenciant figures esperpèntiques, elevant personatges ridículs que diuen ser dones perquè es pinten els llavis o porten talons. La frivolitat, la inconsistència, la burla i el menyspreu cap al feminisme han fet que Podem i altres partits que ballen al seu so es converteixin en irrellevants.
Les feministes hem impulsat una campanya de vot nul sota el lema “el feminisme no vota traïdors”, perquè moltes que havíem votat tradicionalment a l’esquerra els hem abandonat, sí. I aquí hi ha els nostres vots nuls, la quantia dels quals encara no coneixem. No tots seran de feministes irritades, però molts sí.
L’anunci d’eleccions al juliol ens ha agafat per sorpresa, i caldrà veure com s’enfronta la nova situació. Però sigui com sigui, hi ha una altra gran lliçó que cal aprendre: només el feminisme unit podrà tenir alguna possibilitat de revertir aquesta situació. Així que cal deixar enrere egos, picabaralles, desavinences o desacords. Si el Moviment Feminista no s’uneix perdrem la gran possibilitat que ens està brindant la història. Com deia la Princesa Leia, un Front Feminista és la nostra única esperança.
