Per Dra. Erica Pérez i Dra. Anastasia Bosque. DDF
La Sala H de la Cambra Nacional d’Apel·lacions Civils intervé arran del recurs deduït per l’actora contra la sentència de primera instància que havia rebutjat la seva demanda per danys i perjudicis. El reclam es fonamentava en l’afectació al seu honor, imatge i intimitat derivada de publicacions realitzades pel seu excònjuge a les xarxes socials.
En els seus greuges, la recurrent qüestiona la valoració efectuada pel jutge de grau, en sostenir que les publicacions d’accés públic van constituir expressions clarament difamatòries que van lesionar-ne la integritat moral i la reputació. Alhora, planteja que el cas exigeix una ponderació adequada entre la llibertat d’expressió i els drets personalíssims, concloent que aquests últims van ser indegudament vulnerats.
Destaca, a més, que els missatges van ser difosos en violació de prohibicions judicials vigents a la seu civil i penal circumstància que va derivar fins i tot en una condemna per desobediència i que van involucrar també el fill en comú, amplificant l’abast del dany.
Des de la perspectiva normativa, l’actora invoca normes constitucionals, tractats internacionals de Drets Humans, legislació específica en matèria de violència de gènere i protecció de la infància, així com disposicions del Codi civil i comercial relatives a la tutela dels drets personalíssims. El demandat, per part seva, sol·licita la confirmació de la decisió, al·legant manca de prova del dany i absència de relació causal.
II.- Rebuig en primera instància, una visió restrictiva del dany
El jutge de grau va circumscriure l’anàlisi a determinar si les publicacions es podien considerar lesives des de l’òptica de la responsabilitat civil, atès que la seva existència i autoria no es trobaven en discussió.
Tot i això, ha desestimat la demanda en entendre que l’actora no havia identificat amb precisió les expressions injuriants. Va assenyalar que la demanda es limitava a esmentar dates sense detallar els termes concrets que haurien afectat el seu honor, cosa que impedia al seu criteri verificar l’entitat del greuge.
Així mateix, va sostenir que l’incompliment de la prohibició judicial de contacte no implicava, per si mateix, la configuració d’una injúria rescabalable. Va considerar que les manifestacions havien d’interpretar-se com a apreciacions personals abocades en el marc d’un conflicte familiar, qualificant-les com a merament “inconvenients”, però no prou greus per generar responsabilitat civil.
Finalment, va concloure que admetre el caràcter injuriant de les expressions implicaria restringir en excés la llibertat d’expressió, raó per la qual va rebutjar l’acció.
Fallen sobre violència digital i dany moral a les xarxes socials
III.- Relectura del cas. Context, reiteració i caràcter públic de les publicacions
La Cambra adopta un enfocament diametralment diferent, començant per destacar el context de conflictivitat intensa entre les parts, evidenciat en processos per violència familiar i reclams alimentaris. Aquest rerefons permet comprendre el sentit i l’abast de les conductes analitzades.
En aquest marc, descarta que la manca de transcripció literal dels pals a la demanda constitueixi un obstacle rellevant, atès que les publicacions van ser incorporades a l’expedient i reconegudes pel demandat.
El tribunal analitza el contingut dels missatges difosos a Facebook, ressaltant-ne el caràcter públic i la reiteració d’expressions que atribueixen a l’actora conductes altament reprotxables com falses denúncies o impediment del vincle patern, acompanyades de qualificatius denigrants respecte de la seva persona i el seu rol matern.
Així mateix, subratlla la progressiva intensificació del discurs ofensiu, que inclou expressions com a “boja”, “mala mare”, “mentida” i “maliciosa”, juntament amb l’exposició del fill menor mitjançant la menció del seu nom. Aquests elements permeten descartar que es tracti de manifestacions privades o neutrals, i n’evidencien la projecció cap a un públic indeterminat.
IV.- Violència digital i gènere, un enquadrament necessari
Un altre aspecte central de la decisió rau en el rebuig de la defensa basada en la llibertat d’expressió. La Cambra sosté que els postejos no es poden considerar simples opinions personals, mentre que van ser emesos en oberta violació de mesures judicials i amb un clar contingut lesiu.
Des d’una perspectiva substantiva, el tribunal enquadra la conducta com una lesió als drets personalíssims –honor, intimitat i identitat–, amb fonament constitucional i legal.
Alhora, incorpora una mirada amb perspectiva de gènere, qualificant els fets com a violència simbòlica i mediàtica en els termes de la llei 26.485. Així mateix, reconeix l‟existència de violència digital, entesa com una modalitat contemporània d‟agressió que afecta la reputació i la dignitat de les dones mitjançant l‟ús de tecnologies.
D’aquesta manera, la sentència s’inscriu en una línia que visibilitza les noves formes de violència en entorns virtuals i reforça la necessitat del seu abordatge des del dret i l’entorn judicial.
V.- Dany moral, quantificació i criteris indemnitzatoris
Seguint la doctrina de la Cort Suprema, el tribunal pondera l’estat d’angoixa, l’afectació als sentiments i l’entitat del patiment i reafirma el caràcter autònom del dany moral respecte del dany material.
En funció d’això, i en exercici de la seva facultat discrecional, eleva la indemnització a la suma de 5.000.000 dòlars a valors actuals. Així mateix, estableix l’aplicació d’una taxa d’interès del 8% anual des del fet danyós, i després la taxa activa bancària fins al pagament efectiu, a fi d’assegurar una reparació integral.
Fallen sobre violència digital i dany moral a les xarxes socials
VI.- Es resol
Al tram final, la Sala revoca la sentència de primera instància i fa lloc a la demanda, declarant la responsabilitat civil del demandat per la lesió als drets personalíssims de l’actora.
Se’l condemna al pagament de la indemnització fixada, amb interessos, i se li imposen les costes d’ambdues instàncies en la seva condició de vençut. La decisió, adoptada per unanimitat, disposa a més a més les formalitats de registre, notificació i comunicació institucional.
VII.- A tall de conclusió
La sentència comentada constitueix un precedent de significativa rellevància en matèria de responsabilitat civil derivada de continguts difosos en xarxes socials, en la mesura que reconeix de manera expressa l’existència de violència digital amb perspectiva de gènere. Així mateix, reafirma amb claredat que la llibertat d’expressió no empara manifestacions que lesionin la dignitat de les persones, especialment quan aquests discursos es difonen massivament i en vulneració oberta de manas judicials.
En aquest sentit, la decisió consolida la tutela dels drets personalíssims a l’entorn digital, alhora que actualitza les categories clàssiques del dret civil davant dels desafiaments que planteja l’era tecnològica. El pronunciament evidencia que les formes de violència interpersonal han experimentat una transformació profunda amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, mentre la virtualitat potencia l’exposició, amplifica els efectes del greuge i atorga als continguts una permanència i abast que excedeixen àmpliament l’àmbit privat.
Així mateix, la sentència posa en relleu la necessitat abordar aquest tipus de conflictes des d’una perspectiva de gènere i de drets humans. Les expressions degradants dirigides cap a les dones en entorns digitals no poden ser desestimades com a meres opinions subjectives o reaccions emocionals pròpies de conflictes familiars, ja que configuren pràctiques que reprodueixen patrons de desigualtat i subordinació.
En aquesta línia, el reconeixement de la violència digital com a modalitat d’afectació a la dignitat humana representa una adequació imprescindible del dret davant de noves realitats socials. La sentència reafirma que l’exercici de la llibertat d’expressió troba límits quan es transforma en un instrument d’humiliació, descrèdit o exposició arbitrària de la vida privada aliena.
Finalment, el cas fa palès que les xarxes socials no constitueixen àmbits aliens al control jurídic. Per contra, les conductes desplegades en espais digitals produeixen efectes concrets sobre les persones i poden comprometre greument drets fonamentals, especialment en contextos travessats per relacions asimètriques i antecedents de violència. En aquest marc, la resposta jurisdiccional apareix com una eina central per garantir una tutela efectiva de la dignitat humana a l’entorn digital.
Alhora, incorpora una mirada amb perspectiva de gènere, qualificant els fets com a violència simbòlica i mediàtica en els termes de la llei 26.485. Així mateix, reconeix l‟existència de violència digital, entesa com una modalitat contemporània d‟agressió que afecta la reputació i la dignitat de les dones mitjançant l’ús de tecnologies”.
D’aquesta manera, la sentència s’inscriu en una línia que visibilitza les noves formes de violència en entorns virtuals i reforça la necessitat del seu abordatge des del dret i l’entorn judicial.
Pel que fa al dany moral, la Cambra valora la gravetat de les expressions, la difusió massiva i l’impacte raonable sobre l’esfera espiritual de l’actora. Destaca que les publicacions no només van afectar el seu honor i la seva imatge, sinó que també van implicar una exposició pública injustificada de la seva vida privada.
[1] Advocada universitat de Buenos Aires. Docent. Adreça d’Equitat de Gènere i Diversitat Sexual de l’Honorable Cambra de Diputats de la Província de Buenos Aires. Columnista Jurídica del Diari Digital Femení. Sotsdirectora de l’observatori de decisions judicials amb perspectiva de gènere de l’àrea de recerca i clíniques jurídiques del C.A.L.P. presidenta de la Comissió d’Anàlisi de Pràctiques Jurídiques amb Perspectiva de Gènere del Consell d’Articulació Institucional de Polítiques de Gèneres, Diversitats i Disidències del C.A.L.P. Integrant de la comissió de la dona d’AABA. Autora del llibre “Quantificació de la quota alimentària” (Edicions Jurídiques, 2025). https://blog-ericaperez.blogspot.com
[2] Anastasia I C Bosc. Advocada, egressada de la Universitat del Museu Social Argentí (UMSA), Llicenciada en Publicitat i Analista en Mitjans de Comunicació Social, egressada de la Universitat del Salvador (USAL).
