La informació comporta una exigència de rigor i transparència com a valors ètics essencials.
En el context de la pandèmia de la Covid-19, la informació que des d’un primer moment ha arribat a la ciutadania ha estat capaç de generar confiança i autoresponsabilitat, però, alhora, també ha generat por, angoixa, incertesa i confusió.
La informació pot tenir moltes fonts i formes d’expressió, però la que prové de fonts i mitjans públics, autoritats sanitàries i experts, és la que major responsabilitat implica, atès que té la màxima credibilitat com un servei a la ciutadania.
Alhora, comporta una exigència de rigor i transparència, com a valors ètics essencials. Això és el que es debaté en aquest webinar* (conferència en línia), organitzat per la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols UVIC-UCC, mitjançant la plataforma ZOOM de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Hi participaren: Antoni Trilla, Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i les periodistes Mònica Terribas, directora i conductora d’ ‘El Matí’ de Catalunya Ràdio, i Milagros Pérez Oliva, membre de l’equip d’editorials d’ ‘El País’, que parlaren sobre els mitjans que han estat informant en primera línia.
El Dr. Antoni Trilla considera que el que ens està passant, «no és una malaltia, és una pandèmia que ha revolucionat el món, i que aquesta realitat també s’ha traslladat a l’àmbit de la informació». «L’OMS va afirmar que ens trobàvem davant d’una infodemia, una epidèmia d’informació.
Des del punt de vista científic hem patit aquesta infodemia, que s’ha vist afectada per la velocitat amb la qual es demana coneixement científic. La necessitat de consum immediat d’informació ens complica molt la vida als científics, que estem acostumats a tenir molt més temps per assentar el nostre coneixement », ha afirmat el doctor. “Un bon exemple d’això són els articles científics. Habitualment quan s’envia un article a una revista científica, abans de ser publicat poden passar diversos mesos, ja que són sotmesos a revisions profundes. I això, en alguns casos, no ha passat durant aquestes setmanes, ja que s’ha anat a molta velocitat i sense temps de contrastar prou determinades investigacions».
Informacions diàries no sòlides
«D’altra banda, s’han gestionat diàriament moltes informacions no prou sòlides, esbiaixades o directament que es podien considerar com fake news. La necessitat de trobar ràpidament evidències ha provocat que aquestes informacions hagin tingut un cert protagonisme.
Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en la difusió de la informació davant la demanda de notícies per part de la societat, però ha faltat modulació per explicar determinades coses.
Hi ha molt espai i temps dedicat a l’epidèmia, però no hi ha tanta informació ‘nova’ com per omplir tot el que han demandat els mitjans de comunicació, explicà Antoni Trilla.
Incertesa
Segons el cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona: »Tot això s’ha d’emmarcar en un context en el qual cal tenir molt clar que hi ha una extraordinària incertesa en tot el que ens envolta».
El doctor Trilla comentà que “tothom demana certeses però hi ha coses que poden trigar temps en saber-se.
La gestió de la pandèmia està envoltava de molts grisos i no a tot es pot respondre amb un sí o un no, i això xoca amb la necessitat de la gent de tenir respostes clares.
D’altra banda, un altre factor que es fa difícil de manejar és que tot el volum d’informació que es genera, de vegades, es fa difícil processar-lo per part d’una gran part de la societat, amb la qual cosa, es pot arribar a generar desinformació “.
Per a la periodista Mònica Terribas, «els mitjans de comunicació públics han de complir diferents funcions com la de promoure la cohesió social, compartir tot el que passa a la societat, convertir-se en una àgora pública o una eina de vigilància de poder, sense oblidar una funció més lúdica, la de l’entreteniment. En condicions normals aquests paràmetres són vàlids, però amb una crisi com l’actual una bona part d’aquests plantejaments cal canviar-los i obligar als mitjans de comunicació a prendre encara més consciència de la seva responsabilitat”, afirmà.
La producció d’informació
“S’ha de tenir molt present que en la producció d’informació es barregen diferents interessos. D’una banda, els que tenen a veure directament amb l’exercici de la professió amb la credibilitat com a bandera, però també influeixen interessos empresarials, de captació d’oients …En un moment com l’actual aquests criteris ha de passar a un nivell absolutament secundari, ja que és indispensable desinflamar la informació de titulars estridents i no prou ben contrastats.
Els mitjans de comunicació no només han de retransmetre les comunicacions oficials, que evidentment compleixen el paper d’informació de servei que ha de posar a l’abast de la ciutadania, també és important donar espai a les variants calidoscòpiques de la crisi”.
No hi ha certeses absolutes
Terribas considera que, «és un virus que ha sorprès tothom no només als polítics, i això no és fàcil de gestionar. S’han de vigilar les contradiccions dels que manen, però amb responsabilitat i sent conscients que els que prenen decisions no poden fugir d’una realitat en la qual no hi ha certeses absolutes i sí dubtes raonables respecte a tot el que està generant la pandèmia “.
Explica també que “un dels problemes de l’periodisme, i en una crisi com aquesta encara s’ha accentuat més, és la pressa. Volem ser els primers a dir-ho tot, i això amb informació delicada pot acabar produint l’efecte contrari, la desinformant, la qual cosa és terrible.
Un nivell alt d’informació
La saturació informativa ha estat justificada ja que és un tema que afecta tota la societat. El problema és que tot es focalitzi sobre la por, les dades o el pànic de col·lapse, ja que llavors es produeix una desestabilització mental, i del que es tracta és d’intentar ordenar la realitat i també trobar horitzons positius.
En un estat d’alarma la informació i la llibertat d’expressió estan molt protegides per la seva funció de servei, però es necessita per part dels professionals un alt nivell d’ètica i responsabilitat “.
En general, Terribas considera que, «el nivell de responsabilitat dels mitjans de comunicació ha estat alt».
La periodista Milagros Pérez Oliva considera que «estem vivint una de les situacions més difícils de gestionar des del punt de vista de la informació. El tractament informatiu ha tingut dues fases. Una primera de negació i de prudència, fonamentada amb els criteris dels científics, que creien majoritàriament que la situació estava sota control. Aquesta manera d’afrontar la situació va estar condicionada possiblement per dos factors: l’experiència prèvia en altres pandèmies i les dades científiques de què es disposava”.
Grip aviària i la nova grip
“Els governants, els científics, els viròlegs o periodistes van subestimar el virus, precisament per combatre l’alarmisme i les infodemias viscudes en episodis anteriors. Dos bons exemples van ser els de la grip aviària i la nova grip. Aquestes epidèmies van crear infodemia i espirals d’alarmisme en els mitjans de comunicació i entre els responsables polítics. A Europa hi va haver una reacció desmesurada i no proporcional, que va fer que alguns governs compressin fàrmacs preventivament que no tenien cap efecte.
En el cas de la grip aviària va caure en una alarma en base a una hipòtesi, no a una realitat. El virus infectava a les aus i es va suposar que s’acabaria contagiant entre humans.
Pel que fa a la nova grip, un titular periodístic va arribar a anunciar que afectaria a 2 de cada 3 europeus, una informació que partia d’un informe d’experts, que van determinar diferents escenaris i el titular feia referència a la pitjor de les hipòtesis que es plantejava la comunitat científica”.
Els viròlegs i especialistes han anat per darrere de virus
Pérez Oliva considera que, “possiblement per això, en un primer moment, es va intentar no cometre els errors de el passat, si bé en aquest cas, s’ha acabat demostrant que l’amenaça era real. La realitat era ambigua, els viròlegs i especialistes han anat per darrere de virus. Aquest virus té una petita mutació que el fa extremadament contagiós, el que el diferencia de virus similars i, contra això, és molt difícil lluitar».
“D’entrada no es volia alarmar i entrar en una espiral de infodemia, però en dues setmanes el país estava confinat, paralitzat i amb el virus desbocat”.
Informacions que variaven dia a dia
“Així com en altres crisis els mitjans van cometre errors com la de posar-se en el pitjor dels escenaris, aquest cop la realitat ha superat negativament les expectatives inicials, però el comportament dels mitjans en general, ha estat millor. En aquest cas, l’afectació és tan gran que justifica la cobertura. Les autoritats, els mitjans de comunicació i viròlegs s’han hagut d’adaptar la informació a un coneixement que variava setmana a setmana”, exposà Milagros Pérez Oliva.
*Webinar Fundació Víctor Grífols i Lucas
Ètica de la informació en temps de pandèmia
Antoni Trilla, Mònica Terribas i Milagros Pérez Oliva
21 maig 2020
Aquesta sessió ha estat moderada per Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, i Ester Busquets, coordinadora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols UVIC-UCC.
