Participants a la IV Trobada. Foto: Ana María Heilbron Jácome
El passat set de juny, a la sala d’Actes de l’Ambaixada de Colòmbia a Londres, es va dur a terme el “IV Congrés d’Investigadors i Científics de colombians a l’exterior”.
L’esdeveniment va comptar amb un nodrit grup de professionals de la investigació i la ciència, que avancen en PhD en diferents universitats del Regne Unit, en bona part, amb beques per institucions colombianes com Colciencias, Col futur, Hospitals i Clíniques, entre d’altres.
Foto: Ana María Heilbron Jácome
L’obertura de l’esdeveniment va ser a càrrec d’Alida Maria Acosta, de la City, University of London i Alberto Aparicio, de l’University College of London, tots dos acabant la seva formació doctoral en Economia del Comportament i Sociologia de la Ciència, respectivament.
La trobada va comptar entre els seus convidats amb la participació del Dr. Bell Vaughan, Clinical Sènior Lecturer, de la Divisió de Psiquiatria de l’University College London, que va basar la seva intervenció en “Ciència, lideratge i compromís públic”; Oscar Gualdrón, Director de Foment a la Investigació de Colciencias; Maria Pietat Villaveces, Directora Executiva de l’Associació colombiana per a l’Avanç de la Ciència (ACAC); Fernando Valent-Echavarría, Director de la Fundació Més Ciència de Xile, i el Dr Charles Spence, Cap del laboratori d’Investigació Crossmodal de la Universitat d’Oxford i creador de la línia d’investigació que ha popularitzat el terme “gastrofísica”, àrea de la ciència que mostra la forma en què els nostres sentits revelen de manera extraordinària la importància dels elements externs, “of the Plate”. Un dels ingredients d’aquest estudi, mostra com les nostres experiències extrasensorials, com el que mengem o el que bevem, la col·locació del plat, la forma com servim, o la música de fons, influeixen en el comportament de les persones. Com entendre el que estem degustant i influir en el que els altres experimenten
Dr. Charles Spence. Foto: Diva Criado
A la cita de referència, s’hi va inscriure estudiantat de doctorat de totes les orientacions, des de les quals es dediquen tant a l’estudi de l’humà i del social, fins a l’estudi de la paleontologia, l’epidemiologia, epistemologia, entomologia i ciències de la religió, així com estudiant de Mestratge.
Va ser notori en l’esdeveniment, que hi havia més homes que dones de ciència, 22 dones i 27 homes. Fet que és un indicador dels estereotips culturals als quals s’enfronten les dones – més enllà que en països com Colòmbia on s’ha equilibrat una mica la balança- , dedicar-se a la ciència és un tema encara per resoldre. L’acadèmia ha de contemplar a les dones en peu d’igualtat amb els homes, ja que tot i existir polítiques d’inclusió, en la pràctica elles segueixen sent minoria.
El programa va girar al voltant de tres temes fonamentals, parlem de ciència, fem ciència i el procés de formació doctoral. Les discussions es van desenvolupar en mòduls grupals. S’hi va analitzar el paper de la ciència a Colòmbia. Com aportar els seus coneixements a l’enfortiment de la investigació. Com fer per construir una comunitat sòlida de professionals de la recerca; i com enfortir la relació entre les i els professionals del Regne Unit, Europa i Colòmbia, per aconseguir xarxes de treball corporatiu, que permetin posar en pràctica allò que han après, no només en la docència, sinó d’investigació al servei de la comunitat.
Foto: Diva Criado
Durant el procés, es va definir la ciència com una manera sistemàtica d’ observar la realitat, de fer-se preguntes i de donar possibles respostes, com una forma d’interpretar la vida, de llegir l’entorn i d’actuar-hi.
La Independent ha recollit l’opinió d’Alida Acosta, que va destacar: “Quan un o una fa un procés de formació doctoral, no està jugant a ser científica, està fent recerca, a això em refereixo, perquè hi ha molt per brindar, molts aprenentatges que oferir a la comunitat del que hem après, investigat i desenvolupat en aquest procés doctoral. També volem promoure la capacitat de lideratge de les persones assistents a l’esdeveniment, volem que es reconeixin com a líders i lideresses, gestors i gestores d’iniciatives, per això van ser tan importants les activitats que s’hi van fer, perquè la trobada de professionals de la ciència serveixi com un instrument educatiu i per que la gent parli de ciència que serveixi per canalitzar la creativitat, d’acord amb altres institucions que desenvolupen programes i activitats científiques”.
Per la seva banda Alberto Aparicio, va dir que la ciència: “És el nostre compàs, i el vent que mou la nostra vela. Ressalto la importància de la investigació, com una manera d’aproximar-se al món i entendre el nostre paper com a ciutadans en una democràcia. La ciència permet que hi hagi un pensament crític que promogui institucions fortes, que al seu torn comporten a governs subjectes a l’escrutini públic i que actuïn en el millor interès de la seva ciutadania. Normalment es diu que la investigació és font de solucions per als problemes del país, i l’input que suporten les activitats d’empreses que eventualment repercuteixen en el creixement econòmic, liderat per innovació, com les regnes que li puguin donar a Colòmbia control sobre el seu destí, autosuficiència en un món cada vegada més competitiu i interconnectat”
Entre les conclusions, potser de les més importants d’assenyalar, és que el País ha de fer més inversió en recerca. Queda clar que Colòmbia necessita per fer ciència, la contribució dels diferents nivells del coneixement i dels diferents actors de la societat; que la classe política sàpiga de ciència i en parlin amb autoritat defensant interessos presupuestales per poder desenvolupar amb eficàcia els temes científics que tant necessita el país, i entenent la importància que té una política basada en la producció científica.
Un altre punt rellevant del debat, es va donar sota la premissa de fer recerca en ciències socials, la consideren una àrea que s’ha deixat de banda pels governs, i creuen que necessita molta més atenció, tant com qualsevulla altra àrea del coneixement. Segons van dir, el debat entre els tipus de ciencia, ciències naturals o ciències exactes, està gairebé acabat, és a dir no té sentit debatre sobre el tema, el consideren innecessari perquè deixen de banda la inversió en ciències socials, en àrees com la psicologia, la sociologia, l’antropologia, la filosofia i les arts en general
També, es va parlar de la situació de l’estudiantat que un cop amb el doctorat torna al país, moltes vegades sense trobar feina, i si en troben, és amb contractes per a docència i no d’investigaciò, i si en troben d’investigació, no tenen la infraestructura o el pressupost necessari per executar amb èxit el que han après, com és el cas de l’ estudiantat d’entomologia.
A l’anterior se suma una doble preocupació, han de trobar una feina aviat i ben remunerada, que els permeti viure i continuar pagant el significatiu cost del deute que van adquirir per fer el doctorat.
El Congrés va ser una finestra a l’emprenedoria i va servir per compartir experiències i inquietuds, va estar acompanyat d’una deliciosa varietat de menjar colombià al llarg de tot l’esdeveniment.
