La Llei ho permet des de l’any 1999: el cognom de la mare pot ser el primer trencant amb una tradició que s’ha anat mantenint anys i panys. Una notícia d’ El Pais remarcava que l’any passat, el 2016, més de 3.000 nadons van ser incsrits en el Registre amb el cognom de la mare en primer lloc. La xifra és petita, ja que només representa un 1%.
Però sí avui ho volem destacar és perquè no totes les parelles saben de la legalitat d’ aquest petit, però significatiu tràmit legal i que, cal destacar, ha de ser decidit per mutuu acord entre els dos membres de la parella.
Però el més rellevant de la noticia és que a partir del mes de juny d’enguany ja no és donarà per fet que les dades del pare hagin de ser les primeres o abans de les de la mare. Tot i que, cal assenyalar-ho, la tradició, l’inèrcia i fins i tot l’actitud del funcionariat a vegades determinen un cognom o l’altre ja que el desconeixement, per una banda, i el pes de la tradició familiar i del cognom patern fa de balança davant una llei que proclama l’igualtat.
