Doncs sí, que l’avortament és un dret que només competeix a les dones, és una cosa que hauria d’estar fora de qualsevol dubte. Com també hauria d’estar fora de tot dubte, el fet que hauria d’estar legalitzat sense supòsits ni limitacions, les dones ateses a la sanitat pública i amb seguretat total per a la seva salut.
La proposta de Sánchez de voler-ho blindar a la Constitució busca guanyar-se el vot de les dones joves i recuperar el vot de les feministes històriques i radicals que va perdre amb la llei trans. Però no deixa de ser un brindis al sol si no té els vots lligats i ben lligats. I jo no veig el PNB o el PP votant a favor del blindatge. I es necessitarien els vots favorables de tres cinquenes parts del Congrés i del Senat, de manera que difícil m’ho fien…
D’altra banda, les paraules recents de Miguel Tellado sobre el tema de informar les dones abans que interrompin el seu embaràs, denota molt pocs coneixements sobre què porta una dona a prendre aquesta decisió, gairebé sempre molt dolorosa.
Tellado té la sensibilitat envers les dones a la punta de l’ungla del dit polze del peu esquerre, i de l’empatia millor ni parlem, perquè segurament ni sap el que això pugui significar. Parlo, és clar, de l’empatia amb les dones, perquè amb els homes, segurament la tingui més desenvolupada. Amb els homes blancs i occidentals, és clar, ja coneixem la radicalització del PP comprant el discurs de Vox sobre la immigració…
Però tornant a l’avortament, vull tornar a recordar que és un Dret que ens competeix únicament a les dones prendre la decisió. I vull recordar-ho perquè hi ha moltes veus volent opinar i no ho haurien de fer. I menys que ningú els de faldilles llargues i negres que es posen molt nerviosos quan es tracta de drets de dones. I aquest és un dret que només l’hauríem de pensar nosaltres.
El blindatge a la Constitució és una bona proposta, però per fer-la quan es tenen garanties de poder-la tirar endavant i no com un brindis al sol, perquè porta implícita la premissa que seguim necessitant ser tutelades i ara, amb aquesta mesura assolirem la capacitat de decisió. Com una mena de majoria d’edat, vaja.
Amb la proposta del PP de tracta de mantenir-nos tutelades perquè, en última instància i després de les pressions corresponents disfressades, això sí d’“informació”, siguin ells i els seus còmplices els que decideixin per nosaltres perquè el grau de pressió que es pot arribar a exercir pot ser insuportable per a les dones.
Jo, que vaig avortar fa trenta-vuit anys, en una clínica en condicions, el meu company de vida va preferir deixar-me sola durant tot el procés per no immiscir-se. En aquell cas no va ser per respectar la meva decisió, no, va ser força més grotesc. Va ser per por d’acabar a la presó per complicitat amb mi.
Com es poden imaginar els qui llegeixin aquestes lletres, si amb vint-i-tres anys ho tenia clar, com de clar ho puc tenir ara, oi?, perquè em vingui el PP intentant donar lliçons. O el PSOE amb les propostes electorals. Ja n’hi ha prou!.
El problema que tenim les feministes radicals, com ja he assenyalat alguna vegada, és que ens trobem òrfenes de vot, perquè ens han pres l’esquerra progressista històrica i que ve del moviment obrer. D’aquesta, a penes en queden retalls, perquè els postmoderns van voler assaltar els cels i el que van aconseguir va ser desmembrar a l’esquerra amb les seves teuries pseudo importades dels ianquis. I només això ens hauria de donar una idea de per on van els seus posicionaments.
Molta kufiya o mocador palestí al coll, però quan cal defensar les dones, es posen de part dels postulats més rancis i propatriarcals disfressats això sí, de llenguatge que soni progressista. I amb els drets de les dones, a mirar cap a una altra banda, perquè per això són propatriarcals.
M’alegraria molt saber que l’avortament quedés blindat a la Constitució, però sense perdre de vista que és un dret únic de les dones, que són les úniques que poden quedar embarassades.
I si us plau, ja n’hi ha prou de morts al món de dones perquè l’avortament està prohibit i han de practicar-los de forma clandestina i en pèssimes condicions higienicosanitàries.
Ben cordialment,
