El 28 d’octubre d’aquest any l’estat espanyol va signar el Protocol Marc de Protecció de Víctimes de Trata d’Éssers humans, document que institueix el procediment per a la detecció, identificació i derivació de les potencials víctimes de trata, i estableix a més els mecanismes de coordinació per a l’atenció d’aquestes persones entre els estaments de seguretat, de justícia i les organitzacions civils.
Un assoliment que ha estat saludat per les institucions que actuen en els casos de víctimes de trata, sobretot aquelles que treballen amb les dones que han patit aquest delicte. I són precisament també aquestes mateixes institucions les que reconeixen manques en el protocol que es refereixen a un tema fonamental: el de la màxima protecció a la víctima.
“Les entitats detectem a víctimes de tracta però no podem acompanyar el procés d’identificació que competeix exclusivament als cossos de seguretat, segons ho estableix el protocol. Això pot ser un problema ja que hi ha dones que no volen apropar-se, per diversos motius, als cossos de seguretat”, diu Marta González, coordinadora de Projecte Esperança.
“Per això és necessària la participació de les entitats en el procés d’identificació de les víctimes de trata, més enllà de l’acompanyament que es pugui donar si elles així ho requereixen”, afegeix.
Marta González va ser una de les ponents de la “IV Jornada d’Acció contra la Trata” que es va realitzar el passat 12 de desembre a Barcelona, i on es va debatre llargament sobre els avanços, però sobretot els reptes i pendents, en la lluita per eradicar aquesta gravíssima violació dels drets humans considerada la nova forma d’esclavitud al món, i que a l’Estat Espanyol afecta principalment a dones estrangeres.
L’esdeveniment va comptar amb la intervenció de representants d’organitzacions que treballen en l’àmbit de la protecció de víctimes de tracta com l’Associació Genera, Sicar.cat i l’Associació Lefö, d’Àustria. També van participar representants de la Fiscalia d’Estrangeria, dels Mossos d’Esquadra, de l’Ajuntament de Barcelona i del Institut Català de les Dones.
Un delicte invisible
Fernando Rodríguez Rey, Fiscal Delegat d’Estrangeria de Barcelona, va reconèixer durant la jornada que fins fa poc la trata d’éssers humans era un delicte socialment visible, però invisible en l’àmbit judicial. En aquest sentit va ressaltar els canvis en la legislació i en el codi penal que ara precisen el que és la trata i la diferencien de, per exemple, el delicte de tràfic il·legal d’immigrants.
“Encara que en la trata d’éssers humans existeix un component de nacionalitat, es prescindeix d’aquest perquè el que es protegeix és la llibertat i la dignitat de la persona amb independència de la seva procedència”, va dir el fiscal.
Fernando Rodríguez Rey
Durant la seva intervenció Rodríguez Rey va ressaltar també la necessitat d’una major coordinació i col·laboració tant entre la fiscalia i la totalitat d’administracions que tenen competència en la matèria, com també amb les organitzacions que treballen en el camp de la trata d’éssers humans
I en aquest mateix aspecte de la col·laboració va posar l’èmfasi Xavier Cortés, cap de la Unitat Central de tràfic d’éssers humans dels Mossos d’Esquadra.
Cortés va destacar el treball que es realitza en conjunt amb algunes entitats amb les quals comparteix informació i esforços, encara que reconeix que en ocasions la mateixa labor policial pot generar desconfiança cap a ella a causa que la seva prioritat és combatre el crim organitzat que controla la trata, sobretot aquella amb finalitats d’explotació sexual.
“El nostre objectiu primordial no és l’alliberament d’una persona, sinó el desmantellament d’un grup criminal. Això no vol dir que no atenguem a una víctima quan la detectem. Moltes vegades hem protegit a una víctima de trata. Sens dubte és necessària la confiança mútua entre policia i institucions”, va assenyalar Cortès.
Cura amb la corrupció i el crim organitzat
Al seu torn Rosa María Cendón, responsable de l’equip de gestió i sensibilització de Sicar.cat, es va referir també al crim organitzat en el sentit que en estar aquest tipus d’estructura criminal darrere de la trata d’éssers humans, és important la confidencialitat a l’hora de compartir informació sobre les víctimes.
“I tampoc cal oblidar a la corrupció que avala a la trata. Existeix, i és real. Hi ha corrupció i crim organitzat darrere, la qual cosa ens exigeix una major cura a l’hora de compartir informació”, va dir Rosa María Cendón. Precaució que es fonamenta en ser les entitats i organitzacions que treballen en el tema de trata, les que usualment fan la detecció.
Cendón va aprofitar la seva participació també per cridar l’atenció en la necessitat que tots els avanços a nivell estatal tinguin un correlació a nivell autonòmic i local, que és on -va assegurar- es tenen majors suports i atenció.
Xavier Cortés, Lourdes Perramon, Rosa María Cendón i Clarisa Velocci
Per la seva banda Clarissa Velocci, representant de l’Associació Genera, va ressaltar la labor de detecció de víctimes de trata que realitzen les entitats, i que implica esforç i seguiment continu de cadascun dels casos que arriben fins a les seves seus.
“Des de les organitzacions hi ha un respecte pels processos personals de les dones que han estat víctima de tracta. Jurídicament tenim una llei d’enjudiciament que diu que davant el delicte cal denunciar, però no sempre les víctimes té l’ànim de fer-ho. Desconfien. És impossible que davant una primera detecció calgui cridar a la policia, i sense haver fet una valoració prèvia”, va manifestar Velocci.
En aquest sentit, la portaveu de Genera va reclamar novament per a les entitats, la potestat d’identificar a una víctima de trata.
“La identificació és el primer dret i per això no solament ha de ser competència dels cossos policials”, va afirmar Clarissa Velocci.
L’experiència austríaca
Josefina Álvarez-Dobinger, representant de l’Associació Lefö, Dones Immigrants Llatinoamericanes a Àustria, va explicar que en aquell país hi ha una especial atenció i acompanyament de les víctimes de la trata. Va assenyalar que, per exemple, des de l’any 2008 tenen dret per llei a l’assistència psicosocial i jurídica. A més, poden optar per residir al país si així ho desitgen. I quant al període de reflexió que a l’Estat Espanyol és de fins a trenta dies, es pot perllongar fins que la persona se senti a punt per fer, o no, la seva denúncia davant les autoritats.
“La víctima de trata rep també suport legal i té accés a habitatges. És important destacar també que l’estat i la societat civil treballen en conjunt, i a més existeix un jutjat i una fiscalia encarregada d’atendre els casos de tracta en exclusivitat. La dignitat implica la protecció tant de la salut com de la vida en el seu conjunt”, va explicar Álvarez-Dobinger.
Josefina Álvarez-Dobinger
Lluita contra la trata a Espanya
– La trata es defineix com: “la captació, el transport, el trasllat, l’acolliment o la recepció de persones recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per obtenir el consentiment d’una persona que tingui autoritat sobre una altra, amb finalitats d’explotació. Aquesta explotació inclourà, com a mínim, l’explotació de la prostitució o altres formes d’explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d’òrgans”. (Protocol de Palermo).
– Durant l’any 2010 els cossos de seguretat de l’estat van instruir 324 atestats per delictes de trata d’éssers humans, en la seva majoria impliquen l’explotació sexual. També es van realitzar 678 detencions i es van desactivar 335 grups criminals.
– La policia Nacional i la Guàrdia Civil van identificar 1.605 víctimes de trata. D’aquestes, 92% eren dones i 93% estrangeres.
