OPINIÓ
El personal substitut del departament d’ensenyament de la Generalitat -això vol dir bàsicament mestres- se’ls imposa una reducció de jornada. Això vol dir, per exemple, que mentre les criatures són al pati el personal substitut ja pot anar a fer un volt perquè li descompten la mitja hora. Això suposa un 0’85% de la jornada. Aquest fet absurd, segurament estalvia molts diners, però tant a nivell laboral com d’atenció professional no em direu que és un desastre.
Doncs bé, encara es va anar més enllà quan es va denegar a una treballadora el permís de lactància. La treballadora va denunciar els fets i es va dictar una resolució que desestimava el recurs interposat. UGT va interposar un contenciós administratiu de protecció dels Drets Fonamentals contra l’actuació del Departament. El passat 30 d’octubre, una sentència recollia l’anul·lació de la resolució dictada perquè es vulnera el principi d’igualtat i no discriminació per raó de sexe.
Aquesta sentència no serà un gran titular però si una gran notícia, un pas endavant en un moment en què els nostres drets són trepitjats i reculen. El principi d’igualtat i no discriminació per raó de sexe que es recull a l’estatut -i també a la Constitució- és un dels àmbits més ignorats. Des de l’esclat de la crisi econòmica les lleis que desenvolupen aquest principi no s’apliquen en l’àmbit laboral, o no es fa de forma efectiva i àmplia. S’han aturat els plans d’igualtat a les empreses que no en tenien. No es fan inspeccions que obliguin a tenir-los. En la negociació col·lectiva són els primers que es perden, en els convenis d’empresa solen desaparèixer… els drets de les dones en tots els àmbits, però especialment, en el laboral reculen, es trepitjen, desapareixen.
La diferència salarial segueix augmentant, l’atur femení, la precarietat laboral, són més destacables en el cas de les dones. El panorama és dur per a tothom, però les dones seguim perdent, de forma ràpida, els nostres drets bàsics. La crisi, un cop més, és una excusa per a fer neteja, per a fer guanyar als de sempre.
S’ha posat en evidència que els rescats bancaris han servit per pagar grans sobresous a les juntes directives de les entitats bancàries mentre aquestes desnonaven milers de famílies. S’ha posat en evidència que la privatització de serveis públics no ha millorat la gestió dels mateixos i ha empitjorat les condicions laborals dels empleats i empleades i les condicions del servei per usuaris i usuàries. S’ha posat en evidència que aquesta crisi és una estafa.
Un fet tan natural com l’alletament matern posa en evidència que les petites coses ens poden ajudar a avançar inexorablement en els nostres drets.
