OPINIÓ
Un tema que no ens és aliè a les dones
Com si no hi haguessin prou temes d’importància a resoldre en aquests moments tan complicats, ens surt en Benet XVI dient que no pot més i que plega. Els primers comentaris anaven en la direcció de comprendre la seva actitud des d’un respecte a la seva edat longeva (i la conveniència de no repetir en espectacle televisiu de la degradació natural del ésser humà, pensava molta gent). Però res d’això, a mesura que van passant els dies es va aclarint la foscor d’una mesura certament sorprenent i que no té res a veure a qüestions de fe personals o col·lectives.
Un tema que no ens és aliè a les dones
Aquest és un tema que, en principi, a mi no m’hauria d’importar per tractar-se d’un afer intern d’una organització de naturalesa masclista, que a més exclou les dones d’accedir a qualsevol ministeri bàsic, i que té una estructura de funcionament absolutament jeràrquica, és a dir, gens democràtica. Però per la indiscutible influència –si voleu nefasta- que té en relació a les dones d’una part molt important de la societat mundial com és la que té la confessionalitat catòlica o que aquesta religió hi té un ascendent important, crec que estic legitimada per posar-hi el nas i dir-hi la meva.
Conspiracions internes
En primer lloc, el gest de Josep Ratzinger es va produir després d’una investigació interna que el va informar sobre l’abast dels escàndols de corrupció sexual dins del Vaticà. Era el 17 de desembre passat quan els tres cardenals li van lliurar a Benet XVI dos volums, de prop de 300 pàgines que – segons informava el diari “La Repubblica” – contenien “un mapa exacte de les jugades i els peixos podrits” a l’interior de la Santa Seu. Tres cardenals, incloent-hi l’ex-cap del serveis secrets del Vaticà, van ser consultats per corroborar les al•legacions sobre abusos financers, favoritismes i corrupció plantejades en la publicació de documents confidencials vaticans, el que es va anomenar “els assumptes VatiLeaks”. S’havia destapat una xarxa clandestina d’homosexuals de la que els seus membres organitzen trobades sexuals a Roma i a la Ciutat del Vaticà i que, arran de les seves orientacions sexuals, eren propensos a xantatges.
Incompliment del sisè i setè manament
Va ser aquell dia, amb aquests papers al seu escriptori, que Ratzinger va prendre la decisió que havia estat reflexionant durant tant de temps. Per tant, aquesta renúncia, per molt que ho neguin, té més a veure a conspiracions internes que a la seva edat avançada. Aquesta informació posava l’accent “en l incompliment del sisè i el setè manament” (no cometràs adulteri i no robaràs), doncs el reporter secret va alertar, també, sobre vincles sospitosos a l’ Institut per a les Obres de Religió (IOR), el Banc del Vaticà, on un nou president va ser nomenat fa un parell de setmanes després d’una vacant de nou mesos, investigat per la fiscalia italiana per les seves connexions amb les màfies, el blanqueig de diners del narcotràfic i el frau fiscal entre d’altres delictes.
A la gent de bé ja els hi agafa de lluny
Aquests dies he pensat molt en la gent que conec que és creient i practicant, que practica allò que creu, que està al costat de la gent que pateix, compromesa amb les causes socials i solidàries i denunciant les injustícies. Aquests fets els ha d’haver fet molt de mal, ho sé, per molt que les coses del Vaticà ja fa temps que els hi agafa de lluny, desitjarien que algú tornés a expulsar els mercaders del temple, i també que –tal i com varem llegir al llibre i veure en la seva versió cinematogràfica representada per Antonny Quinn a “Les sandàlies del Pescador”- el Papa posés en primer terme la seva tiara, i a continuació tot el patrimoni econòmic i tresors terrenals que no crec alimentin cap déu espiritual, al servei de la pau, que avui suposaria posar aquests recursos al servei de l’eradicació de la desnutrició infantil, la fam, la set i el desesper de tants pobles espoliats, camps de refugiats o víctimes de les guerres: mai més guerres.
Un conclave amb exclusions fonamentals
José Ratzinger diu que donarà personalment aquests informes a qui resulti elegit nou Papa, amb l’esperança que serà “fort, jove i enèrgic”per prendre les mesures necessàries. Però en aquest conclau composat exclusivament de sotanes de color de porpra no podran resoldre res, hi són excloses massa gent, i no em refereixo als cardenals que cada dia són vetats pels seus antecedents d’abusos a d’altres capellans o seminaristes i amb conductes de pederàstia, sinó totes aquelles persones que coneixen la realitat del dia a dia en la vida de l’església: ni les dones, ni els bisbes o capellans compromesos amb els pobles oprimits que van creure amb la Teologia de l’Alliberament i que han rebut un tractament gairebé d’excomunió, ni tots aquells homes de bona fe que els varen obligar a renunciar a la seva vocació perquè era incompatible amb tenir parella i formar una família.
Allò nou, al marge d’aquest color de porpra
Molt em temo que si s’ha de crear una església nova, la de posar-se al servei de tota la humanitat perquè tot ésser humà, home o dona, infant o ancià, ja sigui del sud o del nord, pugui viure dignament i en llibertat, segons el dret que l’assisteix, haurà de ser marge d’aquestes sotanes de color de porpra on no hi som les dones, que som les portadores de vida. Com he dit altres vegades, ells veuen les coses “sense faldilles, encara que tots en portin…”.
