Dos debats recents a Barcelona han expressat el temor de les dones colombianes que pugui saltar dels Acords de Pau ‘la ideologia de gènere’, com l’anomenen les forces conservadores del NO guanyador.
Perspectiva que, s’ha incorporat en tots els punts de l’agenda i amb mesures especifiques, per primera vegada en unes negociacions de Pau.
Adriana Benjumea Rúa, advocada feminista, experta en Dret Internacional Humanitari i Drets de les Dones, és la directora de la Corporación Humanas Colombia i Linda Cabrera Cifuentes, també advocada feminista, investigadora i litigant en casos de violència contra les dones, és sotsdirectora de Corporación Sisma Mujer. Totes dues van participar en les negociacions de l’Havana com a representants de la Plataforma Cinco Claves i han estat a Barcelona aquests dies explicant l’alarma que ha despertat entre les organitzacions de dones i les feministes el NO en el plebiscit, per l’animadversió de les forces conservadores a allò que denominen ‘la ideologia de gènere’.
Adriana Benjumea i Linda Cabrera a la FEDE. L.V.
Humanas i Sisma, al costat de la Red Nacional de Mujeres, van formar la Plataforma “Cinco Claves per a un tractament diferencial de la violència sexual en els acords sobre la Justícia Transicional al Procés de Pau” que va proposar les directrius bàsiques per aconseguir una pau sostenible mitjançant la implementació de polítiques i mesures justes i diferenciades per a les dones i les nenes, víctimes de violència sexual dins del conflicte armat. I van elaborar una animació explicativa, la cartilla de la Plataforma de les Cinco Claves perquè les dones tinguin les suficients eines, puguin ser les pròpies verificadores i fer un seguiment i monitoratge de la implementació dels drets de les dones en el l’Acord Final.
Dues manifestants a Barcelona diumenge 9 d’octubre, com les nenes de dalt. Fotos Cristina Tino
Vuit eixos temàtics de l’enfocament de gènere
Els 8 eixos temàtics de l’enfocament de gènere de l’acord obliguen a: 1) Accés i formalització de la propietat rural en igualtat de condicions amb els homes; 2) Garantia dels drets econòmics, socials i culturals de les dones i persones amb orientació sexual i identitat de gènere diversa del sector rural; 3) Promoció de la participació de les dones en espais de representació i presa de decisions en la resolució de conflictes i participació equilibrada de les dones en les instàncies de decisió creades en els acords; 4) Mesures de prevenció i protecció que atenguin els riscos específics de les dones; 5) Accés a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició, evidenciant les formes diferencials en què el conflicte va afectar a les dones; 6) Reconeixement públic, no estigmatització i difusió de la tasca realitzada per dones com subjectes polítiques; 7) Gestió institucional per a l’enfortiment de les organitzacions de dones per a la seva participació política i social i 8) Sistemes d’informació desagregats.
A la seu de la Federació Catalana d’ONG ambdues advocades van analitzar els reptes i les perspectives que es plantegen després que guanyés el NO al plebiscit dels Acords de Pau a Colòmbia, malgrat que “de 10 persones, 7 no van anar a votar”. Linda Cabrera, va mantenir “que hi ha en risc la perspectiva de gènere i la seva transversalitat en els Acords” perquè les organitzacions de dones “creiem que no serem re-convocades”; és un tema “no volgut i impopular” que, a més, “va ser manipulat pels de la campanya del NO”.
Propaganda de la campanya del NO i contra politiques de gènere. Facebook Soy colombiano
Conservadors contra gais i lesbianes
El sector conservador, que inclou a les elits, les esglésies i els militars, segons aquesta advocada,”va atacar a la ministra d’Educació -que acaba de renunciar, va anunciar- pels textos sobre Salut Sexual i Reproductiva que s’utilitzen a les escoles”. Malgrat que són un mandat de la Cort Constitucional colombiana, ells els consideren “castro-chavistes i feministes” i mantenen que “corrompen” als seus fills. Afirmen a més, va assenyalar Cabrera Cifuentes, que “és negatiu que hi hagi gais i lesbianes en la societat”. I “a això li van sumar els Acords de Pau” on es reconeixen a les persones LGTBI i allà es qualifica com “crim greu la violència sexual” de tots els contendents en la guerra, que “no serà indultat, ni amnistiat”, va subratllar.
Els sectors tradicionalistes advoquen per “cuidar millor a la família i solucionar internament i de manera consensuada” els problemes de violència masclista intrafamiliar, posant “fins i tot en dubte la ja aprovada Llei sobre la Violència contra les Dones”. Amb tot això, va continuar aquesta advocada, ja han catapultat com “idea fixa i dolenta” el que defineixen com ‘ideologia de gènere’ que, en els Acords, permet escriure la veritat del conflicte amb equitat de gènere i planteja que només la inviolabilitat del cos de les dones fa la pau sostenible.
El procés de pau ja és de la societat civil
L’advocada Adriana Benjumea va assenyalar que “avui respirem millor amb el Nobel de la Pau concedit al president Juan Manuel Santos perquè és el suport polític” que se suma al jurídic de l’Acord aconseguit a l’Havana. També va subratllar que “el procés ja és de la societat civil i no només del president”. Coincideix amb l’advocada Cabrera que probablement “no es podrà renegociar sobre la dona i la població LGTBI”, perquè serà una “renegociació a la baixa”, per tant, s’hauran de “protegir” aquests Acords en tots els fronts, interns i externs.
Benjumea Rua va recordar que “l’exigència d’incloure els delictes de violència sexual va ser com una bomba al procés de pau” ja que totes les parts ho plantejaven com un tema a resoldre per després de la pau. Però les organitzacions de dones vam insistir que “no podia ser un intercanvi d’impunitats entre guerrilla, Exèrcit i Forces Públiques” i des de 2015 van insistir en incloure-ho en els Acords perquè “no es torni a repetir a la societat”.
Doris Ardila al debat del CIDOB. Foto Cristina Tino
Un altre dels debats es va dur a terme a la Fundació CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). Allà l’advocada i representant del Consell Nacional de Pau, Doris Ardila, va ressaltar també la polèmica sobre l’obligació de complir amb les perspectiva de gènere en Educació i usar els Manuals de Convivència i de Salut Sexual i Reproductiva del ministeri, en franca oposició amb les famílies tradicionals que denunciaven que “ensenyaran als nostres fills a ser maricons”. Ardila va explicar que aquests sectors de la societat diuen ‘matoneos gais’ als suïcidis, però al mateix temps va destacar “el valor que va tenir el president Santos en situar com a ministres a una parella de dones en Educació i en Comerç”, ja que “les hi va reconèixer les seves capacitats professionals” i no la seva identitat sexual.
Polarització entre la ciutadania
Ardila va fer una crida a l’autocrítica i a la reflexió i va convidar a “mirar els mapes de les votacions per observar la polarització entre la ciutadania. La Colòmbia urbana li va donar l’esquena a la rural”. Va recordar que va haver-hi “un 62,3% d’abstenció; un 37% sí vam anar a votar i hi va haver 50.000 vots de diferencia”. A la banda del NO -que va guanyar només per poc més del 18% dels vots- “no tots eren uribistes i recalcitrants” va indicar i va ressaltar que sempre hi ha “un alt percentatge de no participació a Colòmbia” pel que va apel·lar a “deixar de viure els 100 anys de solitud”.
Per a aquesta advocada, experta en Justícia Transicional, caldrà arribar a un ‘Pacte Nacional’ per fer viable l’Acord de Pau; intueix que “serà difícil, ja que a Colòmbia no tenim el gen del consens” i va assenyalar que “ningú tenia un pla B, tampoc els d’Uribe”. Ho va corroborar, en paraules de Juan Carlos Vélez, gerent de la campanya del NO qui va declarar, entre altres explicacions sobre ‘la seva estratègia de la indignació’: “no ens imaginavem que guanyaríem” .
Doris Ardila va mantenir, però, que “ningú ha dit no a la pau, sinó que volen introduir els seus temes” que, segons ella, seran “la terra, la seguretat jurídica, l’amnistia i indults i la participació política” de la guerrilla.
D’ esquerra a dreta Ardila, Castro, Antequera i Arteta. Foto Cristina Tino
Yezid Arteta, advocat i sociòleg i un altre dels ponents del CIDOB, va corroborar que es “va votar per odi i per una munió de mentides” i fins i tot va coincidir en que “Álvaro Uribe no s’esperava el triomf; Éll vol reconeixement; no renegociar, sinó maquillar i després fer-se una selfy” va subratllar. Arteta va afirmar que “els Estats Units ja s’han compromès amb 600 milions de dòlars per implementar els Acords i per a Noruega, que ja va ser també garant de la pau a Guatemala, és la gran aposta de la seva diplomacia”.
Treure la Violència de la política
“Entre tots volem treure la Violència de l’activitat política de Colòmbia” va expressar aquest ex membre de les FARC, després de recordar que, fa anys i per escaparse’n quan era a la Universitat Lliure, ell va decidir anar a la muntanya, mentre que Pepe Antequera va decidir quedar-se a la Universitat de l’Atlàntic i el van assassinar.
La seva filla, la periodista Erika Antequera que viu a Madrid des de fa 15 anys, va llegir un text molt emocional i amb la mirada posada en les víctimes. “Busco humanitat”, va expressar i en la seva lectura va anar retratant amb exemples a la societat colombiana que, segons ella, és molt contradictòria, racista, classista i també carregada d’odi (assassinats, segrestos, exilis). “Les víctimes hem posat a l’Havana la visió de les conseqüències d’aquests anys de guerra”, va afirmar. Per això “volem evitar la barbarie” i exigim “la veritat com a principi”, va acabar.
Erika Antequera durant la seva intervenció. Foto Cristina Tino
Les organitzacions de dones colombianes no van aconseguir fins a 2014, en la meitat del procés, que la taula de negociació de l’Havana conformés una Subcomissió de Gènere per incorporar transversalment la perspectiva i els drets de les dones en tots els punts de l’agenda i assegurar-se els espais de participació en el post-acord . El 60% de les víctimes que van visitar l’Havana eren dones, que constitueixen el 51% (24.403.726 milions) de la població colombiana, segons estimacions de 2015 del Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE).
Estrangeres i expertes locals en la Subcomissió
En l’elaboració dels treballs d’aquesta Subcomissió de Gènere, inclosos els acords, van participar-hi 10 colombianes: 5 integrants de la Delegació governamental que liderava Maria Paulina Riveros i al capdavant de les 5 de les FARC hi hagué ‘Victòria Sandino Palmera’. Hi van haver també 10 ex guerrilleres internacionals (Sud-àfrica, Irlanda del Nord, Guatemala, El Salvador, Indonèsia, Uruguai i Colòmbia). I hi van contribuir 10 colombianes expertes en violència sexual i 18 organitzacions de dones i LGTBI.
L’acord final posa en pràctica la Resolució 1325 de l’ONU en reconèixer el paper que tenen les dones en la prevenció i solució dels conflictes i en la consolidació d’una pau estable i duradora i que són necessaris i essencials el seu lideratge i participació en peu d’igualtat; però també admet que la guerra colpeja a les dones de manera diferenciada i que, per tant, es requereixen mesures concretes que atenguin aquests riscos.
La mateixa directora d’ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, va afirmar que els Acords de Pau de Colòmbia són el millor exemple d’una participació “significativa i consistent” de les dones en el procés de pau. Després de l’anunci del Nobel de la Pau al president Santos, la també guardonada Rigoberta Menchú, de Guatemala, va considerar que “aquest és un reconeixement internacional per destravar el procés”. Per la seva banda, la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, va felicitar a Santos i va desitjar que el premi “sigui l’impuls final per el retrobament de Colòmbia”.
Mes informació:
Cinco Claves Adriana Benjumea
La incidencia en Acuerdos, Linda Cabrera.
