Per Redacció SEmLac
Emprenedores cubanes aposten pel treball en xarxa per sortejar obstacles i guanyar coneixements.
Resultat de la primera edició de l’esdeveniment “Ellas emprenden”, la xarxa que porta el nom “Juntas emprendemos” i reuneix propietàries d’emprenedories en diverses activitats de l’economia privada i líders de projectes socials.
“Elles emprenden” és una iniciativa conjunta del projecte de desenvolupament local “Enllaços” i el projecte “Amb les teves pròpies mans” de la Editorial de la Mujer de la Federación de Mujeres Cubanas (FMC), la Camara de Comercio de la República de Cuba y el Gobierno Provincial de la Habana.
Els dies 14 i 15 d’abril es van reunir a la capital cubana unes 50 dones capdavanteres de negocis especialitzats en serveis de construcció, organització d’esdeveniments, assessoria de negocis, producció d’aliments, confeccions i estris decoratius, a més de projectes comunitaris.
Les dues jornades de treball van incloure conferències d’especialistes, treball en comissions, una expoferia i van tancar amb la creació de la xarxa “Juntas emprendemos”, que busca articular emprenedores, oferir espais per a la formació, l’assessorament i per donar suport a altres dones.
“Aquest espai ha estat molt important perquè nosaltres vivim desigualtats i costa més feina emprendre, per tota la càrrega familiar i social; per això articular-nos significa un esglaó de suports per arribar a l’empoderament que desitgem”, comenta a SEMlac Yulieta Hernández Díaz, presidenta de Pilares Construcciones, una de les primeres mitjanes i petites empreses (MYPIMES) aprovades el 2021.
L’esdeveniment va resultar un espai per posar en comú desafiaments, experiències, propostes i mirades emancipadores sobre l’emprenedoria, la feina de cures i l’economia feminista.
“Ha superat les meves expectatives; torno amb més força al meu taller, amb desitjos de créixer i associar-me amb més emprenedores”, opina Dayamí Verdecia, propietària de Costureando.cu, un taller de confeccions que s’especialitza en talles grans.
Maritza Fortún González, presidenta de l’empresa Innovació i Solucions Ambientals (Illa), també celebra la diversitat de línies de treball reunides i li meravella “la qualitat i bellesa del que fan, allò innovador i, sobretot, l’optimisme per avançar” .
Maritza Fortún González opina que, les dones necessiten suports a la formació, l’assessoria i la política de crèdits.
Però la perseverança i la força que distingeix el lideratge d’aquestes cubanes troba bretxes, necessitats i frens en molts espais.
“El primer és tenir el desig d’emprendre i després crec que cal acompanyament en la capacitació i el coneixement de les normes jurídiques, per saber quina forma d’emprenedoria s’ajusta més a la nostra visió i condicions. L’altra part és l’econòmica: necessitem assessoria per fer estudis de factibilitat, conèixer a què ens enfrontem i així no fer passos en fals”, explica Fortún González.
Aquesta física de professió destaca que l’existència de projectes de cooperació i el treball del Taller de Transformació Integral del Barri al seu municipi, Havana de l’Est, han estat fonamentals per a l’apoderament femení.
“Dels 14 projectes de desenvolupament local aprovats a Habana de l’Est, nou són liderats per dones. No és casual que siguem dones al capdavant del 64% dels projectes de desenvolupament local; la raó és que hem aprofitat els espais de formació”, va compartir Fortún González a la trobada.
A les sessions de treball va emergir amb força la necessitat de capacitació en dret mercantil, laboral i tributari, sobre comunicació i màrqueting, desenvolupament personal i responsabilitat empresarial, entre altres temes.
L’assessoria legal i financera va ser un altre dels punts més reiterats. Aquests acompanyaments resulten crucials davant del desconeixement i dels processos burocràtics als quals s’enfronten.
Entre els reclams es va incloure també la flexibilització del sistema tributari i una mirada de gènere a la política bancària i de préstecs.
“L’accés al crèdit és difícil. Una dona emprèn amb gran cor, però sense un pes a la butxaca. Això és una cosa que s’hauria de tenir en compte en el sistema bancari, que existís una ajuda diferenciada i no ens demanessin tantes garanties, perquè no en tenim”, va insistir Fortún González.
Expertes cubanes han assenyalat que les dones tenen menys capital econòmic per emprendre. Elles no són, majoritàriament, propietàries d’immobles, automòbils o altres béns, dels quals poden disposar per impulsar un negoci.
La trobada Elles emprenen reunió a l’Havana a líders de negocis privats i projectes socials.
Segons dades oficials, el 2020 les dones representaven tot just el 26,1% en el sector no estatal, el 21,1% en el cooperatiu i 28,7% en el privat. Aquesta desigualtat també apareix en la creació de les petites i mitges empreses (MYPIMES).
Natacha Mesa Tejeda, advocada i professora universitària, va afegir que només el 25% d’aquestes formes productives estan liderades per dones. Segons l’experta, es pot fer molt més perquè les cubanes aprofitin les capacitats, la creativitat i la formació educacional.
Entre les possibles accions, va esmentar la possibilitat de flexibilitzar les operacions de comerç exterior i adaptar la política impositiva, tenint en compte les bretxes de gènere; redactar i posar en vigor una norma per a la responsabilitat social, que beneficiaria projectes amb un compromís social; enfortir lassessorament a les dones que emprenen i revisar el llistat dactivitats que estan prohibides per a lexercici privat.
Per a Georgina Alfonso, directora de l’Institut de Filosofia i integrant de l’Espai Feminista “Berta Cáceres“, hi ha moltes raons per impulsar l’empoderament integral de les dones, ja que aquest contribueix al seu alliberament ple.
Es va pronunciar, a més, per ampliar els espais econòmics amb perspectiva de gènere, més enllà del mercat; desenvolupar una consciència crítica per transformar les relacions de poder i en favor de la sostenibilitat productiva i reproductiva de la vida; així com validar les cures com a feina, garantint la coresponsabilitat familiar i laboral.
Sara Hernández Valdés defensa l’emprenedoria per assolir la independència.
Sara Hernández Valdés sap de la importància d’aquest empoderament. Ella va portar a la trobada el projecte “Jo puc emprendre”, que desenvolupa a la Presó de Dones de l’Havana. Opina que aquesta aposta pot ser una forma de reinserció social per a les dones privades de llibertat.
“Quan una dona es decideix a emprendre demostra que està fent passos cap a la seva independència. Una dona que emprèn és capaç d’enfrontar-se a molts reptes i dificultats, de saltar els obstacles”, conclou Hernández Valdés.
Aquesta visió àmplia sobre les diverses formes i espais de producció i reproducció de la vida va estar present a l’intercanvi.
L’economista i acadèmica Ileana Díaz Fernández va ressaltar que l’emprenedoria és transversal i no és privativa del que és privat; pot ser a qualsevol espai social. També va alertar que una mirada de gènere no es redueix a la presència de les dones.
*Foto Semlac Cuba
