OPINIÓ
La paternitat és un punt d’inflexió per a molts homes. L’arribada del primer fill suposa una reorganització de la vida, els temps, i fins i tot les prioritats, en les parelles joves.
Els models familiars són cada vegada més diversos i allunyats de la figura de l’home com a principal proveïdor familiar i la dona com la principal cuidadora. L’augment del nivell educatiu de les dones i la seva incorporació al mercat laboral ha possibilitat, entre altres coses, un augment considerable dels models familiars de doble ingrés: amb dues persones proveïdores i dues cuidadores. Aquesta realitat, no obstant això no està exempta de conflictes. En la pràctica, encara que treballin ambdues parts de la parella, segueixen sent les dones les que solen implicar-se més en les cures i en la tasques reproductives no remunerades. La doble jornada suposa que les dones treballadores dediquen quatre vegades més de temps a les tasques domèstiques i de cura que les seves parelles homes. Això és a causa, entre altres motius, d’una estructura patriarcal del mercat laboral, pensada per als homes, que segueix assumint que són les dones les que han de conciliar i, també, a una visió de les relacions de gènere que persisteix en una divisió sexual del treball tradicional en concebre que les dones són les cuidadores “naturals”.
D’aquesta forma, en la pràctica, segons assenyalen les dades, són més les dones que els homes les que realitzen adaptacions laborals, com ara la reducció de jornada, per conciliar la vida laboral amb la familiar. El pes de la situació i condicions laborals i salarials de cada membre de la parella juga, al costat de la ideologia de gènere de la parella, un paper crucial a l’hora del repartiment de les cures. Per tant, si es vol augmentar la igualtat de gènere en les nostres societats i fomentar que els homes que són pares s’impliquin en les cures, s’han de millorar les condicions laborals de les dones, igualar els permisos parentals i treballar, des de l’educació infantil, a minimitzar els efectes dels estereotips i els rols de gèneres.
Tornant a la pregunta inicial d’aquest article, volen els pares joves implicar-se en les cures?. Les evidències semblen demostrar que així és. La representació cultural de la paternitat al segle XXI és troba cada vegada més apartada de la figura del pare absent, treballador però allunyat de les cures dels seus fills, que ha estat hegemònica en altres èpoques. Ara, en els mitjans de comunicació i en les sèries televisives apareixen pares propers als seus fills, cuidant d’ells. Això no és més que un reflex dels que senten molts pares actuals. És cert que encara hi ha homes, amb una ideologia tradicional de gènere, exclusivament centrats en el treball, que entenen el treball de la seva parella com a complementari al seu, igual que el seu rol de “ajudant” en les cures dels seus fills. Aquests homes són una figura en extinció. La tendència, segons indiquen diverses recerques a tot el món, és cap a un major compromís dels pares en les cures. Cada vegada més homes manifesten el desig d’exercir de pares actius i compromesos. Ja no és tan estrany veure a homes sols amb els seus fills i filles en la consulta del pediatre, als parcs o fins i tot comprant roba de bebè o de canalla. Imatges que fa uns anys sorprenien avui formen part del paisatge contemporani. També el fet de l’existència de pares homosexuals ha ajudat a visibilizar i normalitzar els rols de cuidador dels homes. Es calcula que, aproximadament existeixen a Espanya un 8% de parelles d’homes que tenen fills i, per tant, estan presents i actuen en diferents espais públics com a escoles, parcs, etc.
No obstant això, aquests pares cuidadors també es troben amb traves o dificultats per desenvolupar el seu desig d’implicar-se amb els seus fills. Un dels obstacles, però també una de les grans potencialitats, es troba en la reforma dels permisos parentals. En els últims dies, al País Basc, s’ha anunciat que s’està estudiant l’equiparació del permís de maternitat i de paternitat entre els treballadors de l’Administració pública d’aquesta comunitat. Sens dubte és una bona notícia perquè situa el focus de les cures en els dos membres de la parella. S’envia un missatge als pares, i a la societat en general, en el sentit que aquests tenen el deure però també el dret de responsabilitzar-se dels seus fills. Ajuda a solucionar, a més, un dels greus problemes de la nostra societat, amb una de les taxes de fecunditat més baixes del món, que és la falta de recursos i de temps per atendre als fills. Persones expertes en aquesta matèria han assenyalat l’insuficient dels permisos actuals, 16 setmanes per a la mare i quatre per al pare. Per tant aplaudim aquesta iniciativa i esperem que si finalment s’aprova pugui estendre’s a la resta de treballadors i a tot el país.
També recau en les empreses actuar i fomentar la implicació dels pares en les cures. Cada vegada més empreses entenen que la felicitat i el benestar dels seus treballadors i treballadores reverteix en el clima i la productivitat en l’organització. Per això, cada vegada més empreses posen a la disposició de les seves persones empleades mesures dirigides a conciliar la vida familiar i laboral. La possibilitat de gestionar una part, o tot, el temps laboral és una de les grans solucions per conciliar. Mesures com la flexibilitat d’entrada o sortida, la flexibilitat de l’horari, la jornada compacta, els bancs de temps, el teletreball, etc. són les que més èxit tenen. En definitiva, es tracta que empleades i empleats puguin gestionar i ajustar els seus horaris laborals a la seva situació familiar i personal.
Finalment, també seria de molta utilitat que les administracions públiques emprenguessin accions de discriminació positiva per augmentar la presència dels homes mestres a l’educació infantil. Això seria un revulsiu social en la línia de demostrar que els homes també poden fer tasques de cura i, així, acabar amb els estereotips i rols de gènere tradicionals.
Aquests són alguns exemples de com afavorir que els homes exerceixin el rol de cuidador i així arribar a transformar la identitat masculina tradicional i fomentar una major democratització de les relacions de gènere. Tot això és el que volem visibilitzar aquest 8 de març i especialment el proper 19 de març amb el dia del pare cuidador i igualitari.
