OPINIÓ
Segons la definició que li va donar Luis Bonino el 1990, els micromasclismes són, a grans trets, pràctiques de domini i violència cap a les dones que succeeixen a la vida quotidiana.
Amb el prefix “micro” fa al·lusió al que és gairebé imperceptible, el que es troba en el límit de l’evidència, però sense arribar a ser-ho.
Són, com va indicar Bonino, violències cap a les dones, tot i que, com ho són de baixa intensitat, passen bastant desapercebudes i, quan ho indiques a algun home el que està fent, reaccionen bastant malament i fins i tot et titllen de radical i extremista, de voler criminalitzar-los, etc.
Però ocorren cada dia i en tot tipus de relacions, no només en les de parella. Sense anar més lluny, tota la polèmica generada per unes desafortunades declaracions del Dr. Fernando Simón cap a les infermeres, no és ni més ni menys que això, una forma de Micromasclisme. Afortunadament el Dr. Simón així ho va entendre i ràpidament es va disculpar davant el col·lectiu. A més, va reconèixer el molt que li queda per eliminar aquests pòsits que encara impregnen la seva personalitat i es va comprometre a seguir treballant per eliminar-los.
Aquest és un exemple d’un senyor conegut que s’ha atrevit a demanar disculpes públicament sense que li facin mal peces. Però en absolut és l’habitual.
Sense anar més lluny, aquesta setmana vaig quedar a prendre cafè amb un conegut que coneix prou bé la meva trajectòria feminista i amb qui ja vaig tenir una petita picabaralla fa un temps precisament per negar aquests micromasclismes en un altre àmbit. Aquest home, que sembla que estigués esperant que jo parlés per tallar-me i parlar fins i tot més alt, va demostrar no només una gran falta de respecte cap a la meva persona, sinó també com de profundes són les seves arrels masclistes i com d’arrelades es troben. El dia que, amb més calma, parle amb ell l’hi vaig a indicar i sé que es va a molestar profundament, però he de fer-ho perquè intente no fer el mateix amb altres dones.
En els temps actuals, dir-li a un home que és masclista, és com insultar-lo. Ningú, cap d’ells ni cap de moltes elles ho reconeix. No oblidem que les dones hem estat educades i formades també per protegir el sistema. Això sí, sense dir ni piu. I per això han aconseguit que moltes interioritzaren i naturalitzaren aquest discurs i, com a resultat, malauradament, ens trobem amb dones fins i tot més masclistes que molts homes.
Com deia, dir-li a algú masclista és com un insult menyspreable, però quan els fas notar el motiu de la teva afirmació, es perden en justificacions, de vegades absurdes, per tal de demostrar l’absència de masclisme en la seva vida. I a el mateix temps que afirmen aquestes justificacions van endinsant-se en micromasclismes, de vegades molt més cruels que el propi i obert masclisme.
Una de les victòries de l’feminisme dels últims anys ha estat associar el masclisme amb les violències cap a les dones. Per això, des de fa un temps es parla de violències masclistes, com a terme molt més afinat i adequat al tipus de violències que patim les dones per ser dones.
Potser precisament per això, per haver associat el masclisme amb les violències masclistes, alguns homes se senten increpats quan se’ls comenta que poden estar sent masclistes, encara que de baixa intensitat, però masclistes, a la fi i al cap.
Detectar aquests masclismes de baixa intensitat o, el que és el mateix, aquestes violències de baixa intensitat, és fonamental per poder denunciar-los i deixar de justificar-los en nom d’un amor o un afecte del tipus que sigui. A les dones ens va, en part, la vida en això.
Ara els i les neomasclistes pretenen donar per superades les desigualtats i discriminacions que patim les dones per haver nascut dones. Si, amb sexe de dona. I no amb gènere de dona.
S’acosta cada dia una mica més el 25N, un dia que hauria commemorar-cada dia, perquè cada dia es maltracta de qualsevol manera a les dones i les nenes i fins i tot nens. Es colpeja, insulta, ofèn deliberadament, assassina, mutila, silencia, es compren, violen, exploten de múltiples maneres i un llarg etc. a dones i criatures de tot el món. S’ha avançat força en els darrers anys, però queda tant per fer …, i no per això hem de caure en la desesperança o desesperació. No. Em nego. La nostra tasca com a feministes radicals per conèixer quina és l’arrel del problema, el patriarcat, és la denúncia permanent en totes les seves formes, fins i tot quan es metamorfosa i camufla per intentar enganyar-nos. Igual que s’està fent ara amb el fals discurs del transgenerisme, que no transsexualitat.
Estiguem, doncs, alerta perquè aquests micromasclismes que no deixen de ser violències masclistes puguin ser camuflats i per tant justificats en qualsevol moment i per qualsevol persona en nom, de “era una broma”, “tot t’ho prens a la valenta”, “res d’això és masclisme, només la meva manera de ser”, i així un llarg etc. que no deixen de ser justificacions per mantenir un sistema completament opressor amb les dones i nenes.
No a les violències masclistes de qualsevol intensitat, fins i tot les de baixa intensitat !!!