En els dos mesos que portem d’any, 13 dones han mort a mans de les seves parelles i exparelles. El primer assassinat es va perpetrar el 6 de gener (una dona de 28 anys d’Esplugues de Llobregat) i quan escric aquestes línies s’acaben de produir dos homicidis en el mateix dia (26 de febrer); un a Madrid i un altre a Sevilla (tenien 76 i 45 anys, respectivament).
Per què és impossible evitar aquestes morts quan, a més, algunes de les tretze víctimes havien interposat reiterades denuncies? Com podem prevenir que una part del gènere femení visqui sota el jou dels maltractaments físics i psicològics de les seves parelles i amb la por d’un atac irreversible? El patiment i la vulnerabilitat que senten és esgarrifós.
Inculpem al patriarcat. Diem que en una cultura basada en la valoració de la diversitat i la igualtat entre homes i dones no hi hauria violència masclista (incloent-hi les discriminacions de tota mena), ni en l’àmbit públic ni en el privat. No seré jo qui ho negui perquè hi estic d’acord. Tanmateix, voldria fer unes matisacions. En el banc dels acusats només hi fem seure el patriarcat i ens estem oblidant d’una figura que, en les agressions i assassinats de dones, juga un paper de primer ordre: el psicòpata. Tal vegada, la imatge del psicòpata ens fa basarda; pensar-hi ens incomoda i ens remet més a la indústria de l’entreteniment que no pas a un trastorn antisocial de la personalitat catalogat en els manuals de psiquiatria. Malauradament, lluny de ser només un arquetip cinèfil o literari, és una realitat tangible; la personalitat greument pertorbada d’aquests individus és la causa de grans mals i daltabaixos en les persones i la societat. Com si els fos impossible de considerar-se éssers humans, les normes morals més bàsiques d’honestedat, compromís, reciprocitat els són completament alienes. Per aquest motiu mi referiré, en endavant, com “estúpids morals”.
A Espanya hi ha entre un 2 i un 3 per cent d’estúpids morals “purs” (més d’un milió de persones): són els assassins. I entre un 10 i un 12 per cent (quatre o cinc milions de persones) són estúpids morals “integrats”. Aquests viuen amagats darrere l’encant superficial i l’amabilitat que prodiguen com atributs de la seva extraordinària capacitat de manipulació. Davant la societat es presenten com persones encantadores i meravelloses, dotades d’una imatge pública impecable. Però, atenció, estan especialitzats en treure partit dels altres, són cruels i provocadors, i s’instal·len com paràsits en la vida de les seves víctimes amb l’objectiu de destruir-les de manera progressiva, xuclant-les tota la energia psíquica. No senten cap empatia ni afecte autèntic per res ni per ningú i no tenen capacitat de reconduir la seva conducta: no hi ha cap remei capaç de curar els estúpids morals (em baso en els estudis de la neurologia i la psicofisiologia). Ni cultural ni psicològic. De manera que viure en parella amb un estúpid moral és, sens dubte, una experiència horrorosa de la que cal fugir-ne per cames. La majoria no arribaran a matar a ningú, però podran ser companys de feina, caps o veïns, que, encara que no cometin actes criminals, es comportaran com absoluts depredadors emocionals, socials i sexuals. I si són estúpids morals purs, assassinaran criatures, a la novia, a la parella o a la sogra amb la més absoluta fredor emocional. I el que és increïble és que n’hi ha que governen països: Hitler, Milosevic, Trump…
El que vull remarcar és que, si bé és evident que no tots els que agredeixen les dones són uns estúpids morals, sí que aquests són personalitats presents en els assassins i colpejadors sistemàtics de les seves parelles. De manera que els valors patriarcals, masclistes i discriminatoris de la societat, per si sols no justifiquen el conjunt de la violència física i psicològica que algunes dones pateixen a mans de la seva parella o exparella i, encara menys, els assassinats. En alguns individus s’hi barreja el seu masclisme (aspectes culturals) amb el fet que són uns estúpids morals (aspectes psicofisiològics): crec que aquest segon aspecte té, en els assassinats de dones, un gran pes. Atesa la gran capacitat que els estúpids morals tenen per no deixar veure el que en realitat pretenen (és a dir, són en extrem maquiavèl·lics), si s’ho proposen mataran. Em sembla que, en ares de protegir les dones, és d’allò més important que, en les denuncies i els avisos dels familiars o de la comunitat, es faci un seguiment amb profunditat per a saber de quina mena d’individu s’està parlant. Si és un estúpid moral pur i no s’aplica la vigilància necessària, trobarà la manera d’assassinar.
* Dra. Psicologia Social i Ciències de l’Educació, escriptora
