El Dia Internacional de la Dona 2026 arriba en un moment en què els sistemes judicials estan sota pressió. Els conflictes, la repressió i les tensions polítiques i guerres estan afeblint qualsevol tipus de dret.
Les dones són rebutjades, no se les creu, pateixen revictimització o es veuen privades de suport jurídic. La igualtat cada cop està més lluny. Quan falla la justícia, les dones ho paguen, la justícia no és cega, protegeix el poder i segueix discriminant dones i nenes.
Gairebé el 70 per cent dels països que són enquestats, els honoraris d’assessorament jurídic, el transport, la cura de menors i la pèrdua de salari, mantenen milions de dones fora dels sistemes judicials. En cas que les dones vulguin denunciar una injustícia, que es preparin perquè les ignorin, no les creguin, o pitjor encara, les culpin i les silenciin.
Som al segon quart del segle XXI i cap nació ha tancat les bretxes jurídiques entre homes i dones. Avui dia, el 2026, les dones només tenen el 64 per cent dels drets jurídics què gaudeixen els homes a tot el món. En àrees fonamentals de la vida, com la feina, els diners, la seguretat, la família, la propietat, la mobilitat, el comerç i la jubilació, la llei desafavoreix sistemàticament les dones. Des de normes socials nocives fins a lleis discriminatòries, les dones i les nenes se segueixen enfrontant a obstacles arrelats, fins i tot retrocessos en el camí cap a la igualtat i la justícia. Si el progrés es manté al ritme actual, caldrà 286 anys per tancar les bretxes en la desigualtat i protecció jurídica. Això no és un cronograma, equival més aviat a una rendició.
El Dia Internacional de la Dona 2026, amb lemas com aquest, “Drets. Justícia. Acció. Per a totes les dones i nenes”, marca un moment per expandir la determinació col·lectiva, no importa com de profundament arrelat estigui el sexisme o com de descoratjadora sigui la política, les dones es neguen a fer marxa enrere.
Aquest 8M, crida a l’acció per desmantellar les barreres estructurals que impedeixen la igualtat de justícia: lleis discriminatòries, proteccions jurídiques deficients i pràctiques i normes socials nocives que soscaven els drets de les dones i les nenes.
Segons els manifestos que estan sorgint a nivell internacional, els crits inunden els carrers amb les consignes de revolta, ja n’hi ha prou de súpliques! “Si no hi ha justícia per a nosaltres, que no n’hi hagi per a ningú”. “No som aquí per demanar almoina jurídica, estem aquí per exigir el que és nostre per la força de la raó i la mobilització”.
El 8M no és una efemèride, és un ultimàtum que estan posant les dones. Mentre els sistemes judicials s’enfonsen en la pròpia negligència i els polítics s’amaguen després de la repressió, les dones denuncien que l’estat de dret ha mort per a elles, “Ens han rebutjat, humiliat i silenciat sistemàticament, s’ha acabat el temps de les paraules amables, la igualtat s’ha de traduir en fets”
Per als 676 milions de dones i nenes que viuen a menys de 50 km de zones on hi ha un conflicte actiu, els sistemes judicials estan en gran mesura absents i els agressors actuen amb impunitat, per la qual cosa la justícia només arribarà a través de la seva pròpia organització i resistència. La justícia no és cega, és un gos guardià del patriarcat, protegeix l’agressor i castiga a la víctima, dictaminant sempre a favor dels qui ostenten el poder sobre els nostres cossos i les nostres vides. Les Feministes tenen clar que al 70% del món, l’accés a la justícia és un privilegi de classe. Si no tens capital, no tens defensa, per la qual cosa tenen clar que no esperaran que un sistema corrupte els assigni un advocat: “ens estem organitzant per defensar-nos entre nosaltres”. “Si el sistema ens ignora, ens culpen o ens silencien en denunciar, que sàpiguen que cada agressió trobarà una resposta col·lectiva contundent”.
És una vergonya històrica que el 2026 les dones només tinguin el 64% dels drets assignats als homes, per la qual cosa el feminisme no accepta el cronograma de 286 anys per a la igualtat. És un insult per a totes les dones del món, i una invitació a l’esclavatge! No esperaran segles: “forçarem el canvi ara, i si les lleis ens desfavoreixen, han de ser desobeïdes i desmantellades”.
Les Dones Fan una crida a l’acció directa. “S’ha acabat el temps dels informes i les peticions, és l’hora de la pressió real, de l’ocupació d’espais i de la desobediència civil fins que la justícia sigui, per fi, per a totes”.
Informació dades i Foto Portada: ONU Dones
