Els reptes pendents a Catalunya, l’Estat espanyol, Europa i el món
Las estadístiques de Nacions Unides revelen, any rera any, el desigual repartiment de béns i drets al món entre dones i homes, desigualtat que s’ha accentuat amb la crisi econòmica actual. L’últim informe sobre la situació de les dones al món, del 2010 (World’s Women 2010), si bé mostra que les desigualtats entre homes i dones han disminuït lleugerement en educació, sanitat i participació en el mercat de treball, posa en evidència que ser dona multiplica les possibilitats de ser pobre, sobretot si s’hi afegeixen altres factors,com la vellesa o haver de mantenir familiars dependents. A més, les dones continuen essent majoria en les feines més mal remunerades i en els sectors informals de l’economia.
En aquest context destaquem dos problemes globals que afecten les dones de tot el món i, per tant, també les dones que viuen al nostre país: la violència de gènere i el desequilibri en l’exercici del poder, és a dir, l’absència de participació de les dones en decisions que els afecten, tant en el pla polític com en l’econòmic.
Violència de gènere
Al 2004 es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere, pionera a Europa, que va donar visibilitat a un problema que fins fa pocs anys era desatès pels poders públics, per considerar-lo circumscrit a l’esfera privada de les persones. La llei ofereix una protecció integral a les dones afectades per aquestes conductes violentes i inclou mesures específiques en diferents àmbits, com el policial, judicial, laboral i de protecció social.
Malauradament, les xifres de dones assassinades per les seves parelles o exparelles no disminueixen (a 21 de desembre de 2010, segons dades de l’Observatori estatal de la Violència de Gènere, han estat assassinades 71 dones). Aquestes dades evidencien que la llei integral, tot i que necessària, no és suficient perquè cal un canvi en les pautes culturals i educatives, com recentment ha posat de manifest la primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, realitzada per la Generalitat.
Desequilibri en l’exercici del poder
Quant a la participació política de les dones a l’Estat espanyol, les dades permeten ser una mica optimistes. Així, es manté l’augment del nombre de dones que participen als òrgans de representació política; concretament, el nombre de diputades i de senadores en aquesta legislatura, segons dades de l‘Institut Català de les Dones, se situen en un 34,5% i un 30,4% respectivament, xifra que supera de bon tros la de la legislatura de 1982-1986, amb una mitjana del 5%. En qualsevol cas, aquests percentatges queden encara lluny de la representació equilibrada que es va marcar la Llei Orgànica d’Igualtat efectiva entre homes i dones de l’any 2007. En els parlaments de les comunitats autònomes el balanç és més favorable, perquè, en la majoria, la presència de diputades supera el 40%. A l’empresa privada, en canvi, la situació és ben diferent: les dones continuen essent una minoria clara en els centres de decisió econòmica.
Drets socials i laborals. Dones immigrants
La crisi econòmica actual i la retallada de drets socials i laborals que han adoptat la majoria de governs per a fer-hi front ha representat un balanç negatiu per a les polítiques d’igualtat i ha afectat de manera molt negativa els grups socials més desafavorits, entre els quals, el de les immigrants. El fenomen migratori global ha afavorit que un gran nombre de dones estrangeres que viuen en situació irregular a l’Estat espanyol siguin objecte de tràfic per part de màfies internacionals, i també que es portin a terme pràctiques que estan penalitzades per atemptar contra els drets bàsics de la dona, com ara la mutilació genital.
En els últims mesos, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’aprovació de normatives polèmiques que prohibeixen portar el vel integral (nikab o burka) als espais públics d’algunes poblacions de Catalunya i Andalusia. Ara no és el moment d’entrar a fons en una qüestió intercultural tan complexa i tan sensible socialment. Pensem, en tot cas, que abans d’emprendre qualsevol política al respecte, aquesta és una qüestió sobre la qual hi ha d’haver un debat i una reflexió per part de la ciutadania i les institucions, i que qualsevol política ha de tenir en compte tots els interessos en joc, i molt especialment, el de les dones afectades, per tal de facilitar la seva integració social i, no, en canvi, forçar-ne l’exclosió.
*Argèlia Queralt és membre de la Junta directiva de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i professora de la Universitat de Barcelona, i Núria Pumar és professora de la Universitat de Barcelona.
