La degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, ha estat la convidada d’avui, 19 de setembre, a “Els matins de TV3“. Entrevistada per la periodista i conductora del programa Ariadna Oltra justament en les hores prèvies a la reunió decisiva entre el President de Catalunya, Artur Mas, i el President de l’Estat Espanyol, Mariano Rajoy on s’hi ha jugat el Pacte Fiscal, ha declarat que “ja s’ha fet tard pel Pacte Fiscal i que el poble de Catalunya vol la independència”. Ha recordat que l’Estatut de 2005 ja demanava el pacte fiscal, que fou retallat a les Corts i després pel Tribunal Constitucional.
Són diversos els noms de dones i els seus rostres que estem sentint i veient en aquest procés, com ara Carme Forcadell, Muriel Casals, i la mateixa Elisenda Paluzie, la qual al seu torn ens cita a les investigadores i companyes de facultat, responsables de dos dels estudis més importants que s’han fet sobre la relació econòmica Catalunya-Espanya: Núria Bosch i Marta Espasa, i Guadalupe Soto i Concepció Patxot.
També Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Londres, és una de les persones expertes més importants sobre el moment identitari actual a Catalunya.
Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i Marta Espasa,professora d’ Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, que signen un estudi sobre la Viabilitat Econòmica de Catalunya, afirmen que si la Generalitat hagués recaptat i gestionat tots els impostos, taxes i cotitzacions socials durant els últims anys, eliminant l’efecte de les transaccions de l’Estat, la ciutadania de Catalunya en sortiria molt beneficiada.
Per la seva banda Guadalupe Soto i Concepció Patxot han investigat el dèficit de la seguretat social.
Segons Elisenda Paluzie, Catalunya ja es troba en “una situació d’asfixia finançera total”, que ve per dues bandes, pel propi finançament autonòmic sempre insuficient ja que fins i tot amb els acords del 2010, Catalunya es torna a trobar per sota la mitjana de les autonomies, i per l’actuació pública de l’Estat a Catalunya que demostra que 52 cèntims de cada euro recapatat a Catalunya no tornen al país. Per il·lustrar el dèficit de les balances fiscals, Paluzie, afirma que cada any 16.000 milions d’euros no retornen a Catalunya.
Hi ha dues maneres de coneixer les dades de les balances fiscals, el calcul de la primera i que utilitza aquesta economista dona un total d’un 8% i l’altra, que es basa en el flux dels beneficis i per tant està lligada a moltes hipòtesis dona un 6%.
En referència a l’estudi de les seves companyes Núria Bosch i Marta Espasa, la degana explica que es tracta d’una simulació com si Catalunya fos independent que mostra com en els darrers 4 anys hi hauria hagut 13.000 milions de guanys nets annuals. Per altra banda, l’estudi de Guadalupe Soto i Concepció Patxot sobre el dèficit de la seguretat social demostra que Catalunya hi ha aportat al fons de reserva entre 17.000 milions i 10.000 segons els periodes de major o menor creixement economic.
Si be Catalunya, en cas d’independència hauria de pagar la seva part proporcional de deute, el conveni de Viena mena al retorn d’aquestes quantitats aportades per Catalunya.
Elisenda Paluzie aposta per un Referendum d’Autodeterminació com el de Montenegro, que fou tutelat per la UE. També afirma que si la UE va cap a una Federació Europea (necessària al seu parer per la salut de l’euro), val la pena saltar-se aquest pas sense futur del pacte fiscal amb l’Estat espanyol.
El Pacte Fiscal proposat des de Catalunya és inferior al d’Euzkadi ja que al tant per cent ( el 6% com en el cas dels bascos) d’aportació a l’Estat de tots els impostos recapatats hi hauria també una quantitat en concepte de solidaritat que es fixa amb el criteri d’ordinarietat. Però, al seu parer, la indepèndència és la solució ja que fins i tot si s’apliques el cas d’Euzkadi, que reportaria anualment per Catalunya la quantitat d’11.000 milions, no es tindria encara el poder de moltes decisions de política econòmica i cita com exemple no poder triar els medicaments a pagar o la duració de les carrerres universitàries.
Per tot aixó Elisenda Paluzie aposta per unes eleccions anticipades plebiscitàries, a l’estil d’Escòcia, amb la inclussió als programes electorals del Referendum d’Autodeterminació, com a sistema més eficaç d’avançar en la democràcia directa.
