En aquestes eleccions hi concorreran europeistes i antieuropeus que miren amb desconfiança l’absència d’identitat dels Estats i els missatges institucionals.
El Parlament i la Comissió Europea que resulti de les eleccions que se celebren del 22 al 25 de maig entre els 28 estats membres de la Unió Europea per elegir 751 diputades i diputats seran transcendentals i diferents.
Diferents perquè són les primeres que se celebren des de l’aprovació el 2009 del Tractat de Lisboa que va conferir al Parlament Europeu nous poders, entre altres coses perquè dóna noves competències en matèries tan importants com el mercat únic, les llibertats civils (igualtat, violència de gènere, avortament, exclusió per raça o religió) o els assumptes exteriors.
Transcendentals per a l’aprovació de polítiques públiques perquè afecten tots els ciutadans de la Unió, especialment en la unificació del mercat energètic amb l’objectiu 20/30, el que significa que per a l’any 2030 s’han de reduir les emissions en un 40%; El canvi climàtic; la “data protection” protecció de les dades personals cada vegada que entrem a la xarxa; els acords de la UE en matèria d’inversió i comerç amb els Estats Units, clau per frenar els alts índexs d’atur; regular les comissions abusives de la targeta de crèdit en els viatges als països al llarg del continent, contrària a la teoria de l’euro com a moneda unificadora.
Important per: eradicar la discriminació i les diferències entre homes i dones com un dels objectius 2020, centrada en la igualtat en Independència econòmica; acabar la bretxa salarial que inclogui més dones en els cossos directius de les grans i petites empreses; establir el permís de paternitat per a homes i dones en igualtat de condicions; i per avançar en la lluita contra la violència de gènere.
Un informe fet públic el passat 14 de maig, considera que es necessitaran 70 anys per aconseguir la igualtat salarial i 20 anys perquè la representació de les dones en els parlaments nacionals sigui del 40%; també deixa veure que la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que garanteix els drets dels ciutadans, com el d’igualtat i de no discriminació, està començant a exercir un paper més important en l’elaboració de lleis i polítiques públiques, de fet els tribunals fan cada vegada més referència a ella i el 2013, es va proposar una legislació adicional.
El document revela, que la meitat de les preguntes rebudes en els centres d’informació de la UE, els ciutadans tenen gran interès en la llibertat de circulació i residència, i el 5% en temes de discriminació.
Realment està en joc que la Unió Europea mantingui el seu estatus de potència mundial, amb un model social de drets i llibertats en un món canviant que espera que els europeus resolguin les seves diferències mitjançant processos d’integració, que no només s’adapti als nous temps, sinó que combati l’atur, l’empobriment, la desigualtat, i l’aprovació de polítiques xenòfobes
