Thursday 07 November 2024

Thursday 07 November 2024

El que ens va deixar el 8M

Per María Inés Alvarado* DDF / La Independent / Argentina

Després d’una multitudinària marxa en què milers de dones es van concentrar als carrers i les places de tot el país reclamant pels seus drets i manifestant-se contra la fam, els acomiadaments i les violències masclistes queda manifesta la necessitat de continuar reclamant una Educació Sexual Integral (ESI) que promogui polítiques inclusives per a dones i diversitats, les quals estan sentint com el govern de LLA segueix avassallant les conquestes aconseguides sobre els seus cossos i territoris en els darrers anys.

El 1977, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va designar oficialment el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora, començant així una commemoració que lluita per assolir la igualtat entre homes i dones, a més de l’Empoderament de la Dona. En el context actual, aquesta data crida a pensar el lloc que ocupem les dones socialment i com abordar aquests temes a les aules amb l’aportació de la perspectiva de gènere.

Què implica la perspetiva de gènere? Mirar la realitat i les relacions entre homes i dones com a vincles intervinguts per qüestions de poder que deixen en desavantatge aquestes últimes.

Aquesta aportació està garantida, no només pel contingut de Llei Nacional N°26.150 que va crear el Programa Nacional d’Educació Sexual Integral sinó també per la Resolució CFE N°340/18 la qual reafirma l’obligatorietat i transversalitat de l’ensenyament de l’ESI els Nuclis d’Aprenentatge Prioritaris (NAP) abordada des de cinc eixos conceptuals: Cuidar el cos i la salut; Valoreu l’afectivitat; Garantir l’equitat de gènere; Respectar la diversitat i exercir els nostres drets.

Per això, i per poder tirar endavant polítiques públiques que reforcin i acompanyin la lluita de les dones en la defensa dels seus drets i posar fi a la violència masclista, es fa cada cop més necessària la inclusió d’aquesta perspectiva a les aules de tots els nivells educatius.

Com fer-ho? Planificar en els NAP o continguts prioritaris temàtiques referides a:

Promoure la igualtat d’oportunitats per a nenes, nens i adolescents en jocs, feines, estudis superiors i oficis; Problematitzar les concepcions rígides sobre allò considerat exclusivament masculí o exclusivament femení que generen prejudicis i estereotips de gènere; Entendre les conseqüències negatives que aquests estereotips provoquen en dones i homes en els diferents discursos socials; Analitzar com es forgen els prejudicis i les actituds discriminatòries que promouen les desigualtats entre homes i dones; Abordar les causes que promouen la violència de gènere, com a resultat de la jerarquia entre els sexes, del masclisme, o de la naturalització de les desigualtats; Distingir com es construeixen les expectatives, els rols i els mandats socials i culturals en l’educació d’homes i dones; Impulsar l’ús d’un llenguatge inclusiu, no sexista ni discriminatori que possibiliti la visibilització de les dones i les diversitats en la parla; Garantir el dret a l’anticoncepció i als drets sexuals i reproductius; Brindar informació sobre la llei d’interrupció voluntària i legal de l’embaràs (IVE/ILE)

Valorar la lluita que centenars de milers de dones han realitzat al llarg de la història per defensar els drets de totes a partir d’efectivitzar demandes de transformació social i cultural.

Reconéixer que la violència envers les dones i les diversitats no respon a fets privats o de parella, sinó que forma part d’un entramada social i polític que respon a una política de drets humans.

Amb aquestes opcions, podrem avançar en un camí que contribueixi a frenar el menyspreu que, des del govern de Javier Milei promou cap a l’ESI en prohibir el llenguatge inclusiu, en parlar de l’avortament com “un assassinat agreujat pel vincle”, en promoure la pornografia com a mètode educatiu, en referir-se a l’ESI com a «ideologia de gènere» i en impulsar en els seus discursos accions violentes i estereotipades contra les dones, les diversitats i les persones amb discapacitat.

María Inés Alvarado*Docent i comunicadora. Co-directora de La ESI en juego.
Columnista de Diario Digital Femenino – De ESI Sí Se Habla
Foto de portada: Página12

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Eullia_Lled_per_Maria_Roig

La màscara de carn*

Eulàlia Lledó (foto de Maria Roig) OPINIÓ Poc després de la magnífica Tomboy (2011) de...

Comunicar les violències de gènere demanda aprenentatges integrals

Presència de dinàmiques laborals sexistes als mitjans de premsa; manca de capacitació de periodistes, però...

La presencia feminista de les petites passes contra les guerres

Fa gairebé 10 mesos que s’inicià la invasió armada de Rússia contra Ucraïna. Una guerra...