Podem mirar i ensenyar els contes d’una manera diferent? El passat mes de maig Dones Reporteres de Mataró amb el seu programa Amb veu de dona a Mataró Ràdio va mostrar que hi ha la possibilitat de donar eines per llegir un conte de manera diferent.
Audio de la dramatització del conte: La Bella Dorment del bosc. Amb Cristina Sarrà com a convidada.
La Bella dorment del bosc és el conte de fades per excel-lència ja que conté tots els elements típics dels contes: les fades, els elements màgics, el rei, la reina, el príncep, la princesa, l’ogressa. Es va escollir la versió de Charles Perraault.
I Dones Reporteres es varen esmerçar en dramatitzar, entre totes, el conte amb l’ajuda de Cristina Sarrà, llicenciada en Dret i Tècnica en Igualtat de Gènere que des de 2008 treballa a Nicaragua amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa, una organització feminista que treballa pels Drets Humans. Ella va fer reflexionar a les presents sobre tots els estereotips i models que conté el conte i com treballant es pot anar canviant i fer possible una nova manera de participar en la societat. “Tant l’home com la dona han estat educats per adaptar un rol determinat i cal treballar en el sentit d’anar canviant aquests rols” afirmà.
Aquest conte forma part dels anomenats “iniciàtics”, això vol dir que en aquest cas concret és el pas de la infantesa o adolescència a l’edat adulta. La princesa s’adorm sent una nena i desperta sent una dona. Simbolitza el despertar de la sexualitat, i analitzat sota aquest punt de vista en el conte hi podem trobar molts símbols.
La narració de Perrault es basa en la versió més antiga de Giambattista Basile. En la versió dels Germans Grimm la història queda més suau ja que no apareix l’ogressa. Segons els Grimm el conte s’acaba quan el príncep besa a la princesa. En aquest cas, petonet i despertada !! Però el conte té una ogressa (la sogra de la princesa) que se’ls vol menjar a tots.
La història de la bella Dorment ha canviat a través dels anys, però els autors han anat edulcorant cada cop més el conte, encara que no modifiquen pas els valors que transmeten, especialment els rols masculins i femenins que continuen sent els d’una societat patriarcal.
En la versió de Disney de l’any 1959 veiem que les fades concedeixen altres valors més actuals per la dona com la intel-ligència i la força, però continua sent una dona passiva amb una única ambició que és trobar el seu príncep blu que la faci feliç.
El conte tradicional, en un inici eren relats per adults i actualment s’expliquen als infants, sol ser el primer contacte que la mainada té amb la literatura, que mai és ni neutre ni innocent doncs les investigacions que es porten a terme demostren el contingut sexista que porten en el seu missatge. Cal llavors ser molt curosos i curoses a l’hora de posar un llibre a les mans de la quitxalla, les i els hauríem d’ajudat a contextualitzar-los, analitzar-los i ensenyar-los a ser crítiques i crítics amb el que llegeixen.
