OPINIÓ
Per Joana Colom Bauzà, doctora en psicología
Victòria Sau, Doctora en Psicologia i Llicenciada en Història Contemporània, va dedicar la seva vida a l’estudi de la Dona, deixant un discurs lúcid i a l’abast de qualsevol públic.
El més important, assenyalava amb molta freqüència, era que calia tenir les idees clares i saber-les transmetre, per tal que puguin arribar a tothom, independentment del nivell educatiu. Aquesta va ser una constant que va practicar i mantenir tant en les aules de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en els grups de dones feministes, en els articles i llibres publicats, com en les múltiples conferències i seminaris que va impartir al llarg de la seva vida.
La meva relació amb Victòria Sau va començar amb l’assignatura Psicologia Diferencial**. L’exposició i anàlisi de les seves classes eren originals, atrevides, diferents. Sense perdre el rigor científic ens apropava a la comprensió d’una psicologia distinta, innovadora per la mirada en què presentava conceptes i models teòrics, però amb una profunditat i perspectiva que arribava al més íntim, era una sensació de «veritat» i contacte directa amb la realitat de la «vida», d’autenticitat en l’entramat de les relacions socials i personals, entre homes i dones, sent aquestes un dels eixos centrals de la teoria feminista que va anar construint en el pas del temps. Esbrossar l’organització patriarcal i la cultura que ha emanat d’ella, va ser la brúixola que va guiar el seu horitzó intel·lectual i diria que, en la vessant personal, va ser el «sentit de la seva vida».
El bagatge intel·lectual que ha deixat Victòria Sau -llibres, articles, conferències i entrevistes- proporciona el fonament i l’articulació d’una teoria feminista basada en un nou paradigma: LA INCLUSIÓ DE LA DONA. Són moltes les aportacions que es desprenen del conjunt de la seva obra, entre elles es pot mencionar el tema de l’alliberació de la dona, argumentat la necessitat de desenvolupar projectes propis; la llibertat, deia Victòria Sau, és l’opció de poder escollir i no estar sotmesa ni dependre del projecte dels altres. El concepte del buit de la maternitat, referint-se al “vacío de poder de decidir y gestionar, de tener influencia y de gozar de autoridad“. La violència de gènere com a integrant estructural del patriarcat, situant la seva arrel en el matricidi, la no existència de la “Mare”.
Les característiques estructurals dels gèneres -amb caràcter vinculant- que han donat lloc a “sociedades de masas infantilizadas y subordinadas a un poder real, mítico o ambos“. La relació entre salut mental i gènere, on es pot detectar com una societat de disseny masculí resulta malsana en tant que “jerarquiza todas las diferencias, fomenta la división sexual del trabajo y sostiene un sistema de valores bipolar“.
La construcció de la identitat femenina, on assenyalava que “el mayor problema de la construcción del yo por parte de la mujer, es la ausencia de modelo…no hay una representación de lo femenino en la sociedad“. La subjectivitat implícita en el pensament científic, es pot dir que ens ha mostrat que el model en què s’aprehèn la realitat, el món, és el resultat d’un estancament en el desenvolupament cognitiu: “todo pensamiento bloqueado tiene un límite en su expansión y al llegar al umbral de dicho límite no puede abrirse a nuevos paradigmas si no devela –libera- el contenido de lo que constituyó en su día la causa de la detención del desarrollo“. En el Diccionario Ideológico Feminista, ha quedat reflectit un extens desenvolupament conceptual del seu pensament.
Amb brillantor i audàcia va analitzar teories i coneixements i va elaborar una teoria -feminisme científic, tal com deia ella, és un instrument d’indagació i d’investigació que ens permet l’anàlisi científic del que ha passat- que convida a la transformació social, a la desvinculació del sistema patriarcal. La relectura de la seva obra ens proporciona redescobrir conceptes, pensaments i processos de major profunditat. La seva evolució la va situar a viure més enllà del temps i espai real, d’aquí que ella, a vegades, va comentar que era com si visqués a un altre segle. Juntament a aquesta vessant intel·lectual, habitava en Victòria una personalitat forta i generosa, amb dignitat, judici crític i sentit de la justícia i un gran sentit de l’humor i així va viure fins al final de la seva vida, mantenint molta dignitat i fortalesa física, malgrat el seu estat de salut.
Vull destacar també la seva tasca psicoterapèutica -que anomenava “treball psicològic”- realitzada durant molts d’anys i que no va deixar en cap moment de la seva vida. Victòria Sau no només ha estat una “gran mare” en proporcionar-nos una comprensió del món en el qual la dona ha d’existir amb dignitat i, amb paraules seves, «”presentar una alternativa al patriarcado”, las mujeres pueden hacerlo, sólo hace falta que estén dispuestas a hacerlo», sinó que crec que també ha estat una “gran mare” ajudant a saber gestionar els sentiments negatius, ansietats i patiment psicològic. És una maternitat que permet obrir portes cap a la llibertat i la creació d’un món millor, indica camins cap al sentit de la vida i l’harmonia de l’ésser interior, el que representa l’aspecte més profund de la ment i que, tradicionalment, rep el nom d'”esperit”. Victòria ho tenia clar, hi ha manca d’espiritualitat.
Un projecte que no es pot deixar de mencionar és la creació de l’INSTITUTO ANTÍGONA DE PSICOLOGÍA, idea que va sorgir de Victòria, com a fundadora principal, i que es va dur a terme juntament amb sis persones més -cinc dones i un home-, amb la qual ens unia la formació vívida en el feminisme científic que, de forma generosa, ens havia proporcionat. Va néixer*** el 1992 com Associació Cultural, sense ànim de lucre i d’àmbit autonòmic, i després de realitzar diverses activitats de difusió cultural va passar a ser d’àmbit estatal. L’elecció del nom d’Antígona respon al desig de voler quelcom que ens representàs i així ho feia en diversos aspectes.
Per una part, consideràvem que és un personatge crucial del seu temps, tan crucial com és el temps que ens ha tocat viure, ple de canvis i contradiccions i, tal com indica George Steiner, Antígona és la cruïlla de camins de cinc conflictes: el que es produeix entre homes i dones; el generacional; el que s’estableix entre la societat i l’individu; entre els vius i els morts; entre els éssers humans i la divinitat. D’altra part, pensàvem que Antígona podia representar la utopia, entesa com a crítica negativa de la realitat social i projecte de futur. Per últim, dir que Antígona simbolitza un discurs obert. Condemnada a ser enterrada viva, el debat segueix obert perquè no s’ha superat ni transcendit i, en ell, hi ha compromès totes i cadascuna de les nostres vides.
La idea fonamental d’aquest projecte era la de crear un espai per poder realitzar la nostra pràctica psicoterapeuta, basada en el marc de comprensió teòrica feminista, on el “treball psicològic” adoptàs una significació conceptual transformadora pel nou contingut que se li donava, partint de la presència de la “Mare”, no de la seva absència, tal com manté el coneixement ortodox del patriarcat. Tanmateix seria un lloc per a la realització de seminaris, conferències, tallers i altres activitats com la de proporcionar la trobada a tots aquells grups de dones que necessitessin un espai per reunir-se. D’aquells anys varen sorgir algunes publicacions, com la d’un monogràfic titulat “Feminisme: un projecte per al segle XXI” a la Revista Papers d’innovació social o el llibre Otras lecciones de Psicología, la presentació del qual és féu a la llibreria Pròleg i d’on va sortir una de les primeres activitats com el seminari que es va dur a terme a la seu de l’Institut Antígona i al País Basc, com a resposta a l’interès d’un grup de dones feministes. La fundació de l’Instituto Antígona de Psicología va ser un projecte innovador i de gran riquesa intel·lectual i personal, amb ànima de dona i per a dones i en moltes ganes de poder-nos situar en una altra dimensió terrenal fora del patriarcat.
Victòria va manifestar, en algunes ocasions, que el seu feminisme tenia les arrels en la seva infància. Ja de petita va començar a observar i mirar el món, qüestionant i reflexionant sobre tota aquella discriminació existent entre homes i dones i que es sostenia com un atribut intrínsec a la naturalesa. Potser és per això que va gaudir d’una ment tan lúcida per poder explicar i deconstruir els fonaments del patriarcat. Per això et recordarem sempre.
* Aquest article va ser publicat al Diario de Mallorca, el 16/12/2013. Per aquesta publicació s’ha ampliat.
** D’alumna vaig passar a ser col·laboradora seva a la Universitat, a membre fundadora de l’Instituto Antígona de Psicología i va ser la directora de la meva Tesi Doctoral, una tasca acadèmica que Victòria va iniciar per primera vegada.
*** Part d’aquesta informació es basa en la que es va proporcionar a la Revista Papers d’innovació social, núm. 39, 1996
(S’han respectat les paraules em majúscules de l’autora de l’article)
