L’eina que ens ha permès impulsar unes mesures per pal·liar les desigualtats que hi ha a tots els àmbits tant socials com culturals han estat els Plans d’Igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
En el II Pla d’igualtat de la Universitat de Barcelona, s’expliciten les principals problemàtiques que han de ser superades.
Les dones encara estan infrarrepresentades en els òrgans de govern i representació de les Universitats, així com en els diferents nivells de presa de decisions, tot i que a l’equip de direcció hi ha cinc vicerectores i sis vicerectors en els altres col·lectius de decisions ho hi ha la representativitat que voldríem. Actualment, al front dels deganats hi ha sis deganes i tretze degans.
Tradicionalment les àrees de coneixement i camps d’investigació amb presència majoritària de dones no han tingut un reconeixement semblant a la resta. Aquest manca de visibilitat de les qüestions de gènere s’ha produït també en els diferents pla d’estudis i continguts docents.
Els estereotips de gènere, molts cops interioritzats per les pròpies dones, i les dificultats per compatibilitzar la carrera professional amb les activitats de cura fan que el camí cap a l’estabilitat i la promoció professional sigui en general més dificultós per a les dones, especialment quan són mares.
I finalment, un altre problema important és el de la violència de gènere que està present en tots els àmbits de la vida social incloent també l’àmbit universitari.
La Universitat de Barcelona s’ha compromès a eliminar i a corregir aquestes situacions tot construint una Universitat lliure de desigualtats entre dones i homes. Cal, doncs, crear espais de relació i actuació que impliquin a totes les persones que formem la comunitat universitària. En un context androcèntric, és a dir, en el que fins ara només es tenia en compte l’arquetip masculí, hem de ser conscients dels diferents antecedents, situacions i necessitats que tenen les dones. Aquest punt de partida ens pot ajudar a analitzar les formes de actuar i a elaborar polítiques acadèmiques, de recerca, de gestió i laborals necessàries per transformar aquesta realitat desigual i discriminatòria.
Donada la importància que té poder fer efectiu el II Pla, s’ha creat una Comissió representativa de cadascuna de les facultats, i a partir de les presidències d’aquestes comissions, s’ha creat la comissió de la U.B. Fruit del seu treball s’ha elaborat el II Pla d’Igualtat amb una vigència de tres anys, i que tindrà la missió d’aplicar de forma transversal totes les mesures que en ell es contemplen.
Desenvolupamnet i àmbits del II Pla d’Igualtat de la UB
Es desenvoluparà en dues fases: La primera se centrarà en l’anàlisi de la situació actual, que es realitzarà a partir de l’avaluació del que s’ha aconseguit i el que queda pendent del I Pla d’Igualtat; La segona fase consistirà en el desplegament de les accions que fomentin la igualtat efectiva entre dones i homes i facilitin la sensibilització i la participació de tota la comunitat universitària. Així mateix s’elaboraran els protocols necessaris per al desenvolupament i posada en marxa de les propostes del Pla que ara es presenta.
Les accions que es contemplen en el II Pla, aprovat en el decurs del Consell de Govern del 12 d’abril de 2011, tenen com a objectius principals millorar la situació actual i alhora aconseguir que l’activitat quotidiana de la U.B. integri la perspectiva de gènere com a un element identificador més de l’acadèmia. Ambdós objectius facilitaran el camí a l’excel·lència, tant en l’àmbit de la docència com de la recerca i la gestió.
Els àmbits que abastarà el Pla actual, es concreten en deu eixos estratègics i són: Visualització i sensibilització de la igualtat entre dones i homes; conciliació de la vida laboral, familiar, i personal; incorporació de la perspectiva de gènere en l’organització, la gestió, i la representació; implicació dels membres de la comunitat universitària; foment de la perspectiva de gènere en la docència; foment de la perspectiva de gènere en la recerca; incorporació de la perspectiva de gènere en el reconeixement de l’excel·lència; ús no sexista del llenguatge; promoció de les relacions externes; i establiment d’una política de prevenció i eradicació de la violència de gènere.
